Model Cognitiu-Conductual: Maltractament Físic i Negligència

El model cognitiu-conductual explica el maltractament físic i la negligència a través d'una composició dual. Critica les explicacions sociointeraccionals per basar-se exclusivament en principis operants. La conducta maltractadora està controlada per les seves pròpies conseqüències; el maltractament ocorre perquè posa fi al comportament del nen. No obstant això, si estigués únicament controlat per les conseqüències que produeix, s'esperaria que acabés quan ha aconseguit el seu propòsit, però això no és així, ja que una característica de la conducta maltractadora és que es perllonga en el temps.

El maltractament físic implica dos components:

• Un baix control operant i governat principalment per les seves conseqüències (agressió instrumental).
• Les característiques elicitadores dels estímuls que el provoquen (agressió irritable).

Les dues condicions precipitants necessàries són la conducta aversiva del nen i l'estrès ambiental. Quan aquestes condicions es produeixen de forma simultània, el pare pot decidir utilitzar el càstig físic, a causa principalment d'una manca d'estratègies d'afrontament alternatives, encara que també poden influir les normes culturals i la història de maltractament en la infància.

Al mateix temps que es produeix aquesta resposta cognitiva, pot produir-se l'activació fisiològica. Els estressos ambientals, juntament amb la conducta aversiva del nen, incrementen el nivell d'activació del pare i, en la mesura que mostren hiperactivitat envers aquest estímul, l'increment serà més immediat i intens. En aquest moment es comença a administrar el càstig físic.

El Processament de la Informació Social

Bauer i Twentyman proposen que el maltractament es produiria després d'una seqüència de 4 fases:

1. Expectatives inadequades respecte seqüències d'interacció del nen (molt relacionat amb els clixés).
2. Incoherència entre la conducta del nen i les expectatives (un nen de 2 anys no pot estar tot el dia quiet).
3. Interpretacions de la conducta del nen basades en la intencionalitat (el nen de 2 anys no està quiet perquè no vol, vol molestar).
4. Resposta inadequada i agressiva envers el nen.

Bugental argumenta que la conducta d'un nen difícil elicita missatges afectivament negatius o inconscients en els seus cuidadors, sobretot un estil atribucional de poder. Aquest estil serà major en contextos ambigus o confosos. Els missatges emesos per l'adult produeixen una escalada d'efecte negatiu en el nen, que pot suposar un nou estrès per l'adult.

Milner proposa que el maltractament es produeix després d'una seqüència de 4 fases:

1. Percepció del comportament social. Els maltractadors distorsionen i sesguen les percepcions sobre el comportament del nen. Estarien menys atents i serien menys conscients de les seves conductes.
2. Interpretacions, avaluacions i expectatives. Considerarien que la conducta del nen és intencionada i que ell és el responsable d'aquesta.
3. Integració de la informació i selecció de la resposta. No integrarien la informació de l'entorn que pogués explicar la conducta del nen i tampoc sabrien seleccionar la resposta, tindrien un ventall més reduït de possibilitats per triar i normalment seran més negatives. Per tant, la manca d'habilitats parentals limitarà la resposta.

L'Estrès i les Estratègies d'Afrontament

Hillson i Kupier consideren que el model proposat per Milner no explica el paper que juguen el nivell d'estrès i les estratègies d'afrontament en la seva etiologia. El model que desenvolupen aquests autors se centra en les valoracions cognitives i en les estratègies d'afrontament dels cuidadors per explicar les relacions entre els factors de risc i l'aparició i el tipus de maltracte.

Els individus valoren constantment el significat que tenen les situacions pel seu propi benestar.

Tipus de valoracions:

• Les valoracions primàries que avaluen si una situació determinada és rellevant, si constitueix o no un estrès per la persona.
• Les valoracions secundàries, sobre el que es pot i s'hauria de fer en una situació estressant.

Estratègies d'afrontament:

Les estratègies de l'afrontament de l'estrès poden ser de dos tipus:

• Les centrades en les emocions. Es dirigeixen a regular els components emocionals de la resposta i són més probables quan es considera que no és possible modificar les condicions que provoquen l'estrès. Poden produir alleujament o exacerbació del malestar.
• Les centrades en el problema. S'orienten cap al control o modificació de les condicions que han causat el malestar i són més probables quan es considera que aquesta modificació és possible.

El resultat de les valoracions primàries i secundàries activarà les estratègies d'afrontament.

• Si perceben que tenen manca de recursos i que no poden controlar la situació, experimentaran nivells elevats d'estrès i s'implicaran en comportaments parentals poc desitjats.
• Si perceben que disposen de recursos suficients que els permetin controlar la situació, experimentaran nivells menors d'estrès i les seves conductes parentals seran més adequades.