Mitologia Grega: Déus, Herois i Llegendes
Enviado por carlafeliu y clasificado en Griego
Escrito el en catalán con un tamaño de 7,14 KB
Déus i Deesses de l'Olimp
Zeus
Déu del cel i dels fenòmens atmosfèrics, governa l'univers. Casat amb Hera, va tenir molts amors. Símbols: barba, tron, ceptre o llamp, àguila.
Hera
Esposa de Zeus, protectora del matrimoni. Gelosa i rancorosa, persegueix les amants de Zeus. Símbols: ceptre, diadema, paó.
Posidó
Déu del mar, llacs i terratrèmols. Casat amb Amfitrite. Símbols: barba, trident, carro tirat per mig cavalls mig serps, envoltat d'animals marins. Va competir amb Atena per la protecció d'Atenes.
Hades
Déu dels inferns. Símbols: corn de l'abundància o ceptre, ca Cèrber (gos de tres caps), elm de la invisibilitat. Va raptar Persèfone (filla de Demèter). Regnes: plana d'Asfòdelos (mediocres), Tàrtar (dolents) i Camps Elisis (afortunats).
Demèter
Deessa de l'agricultura. Hades va raptar la seva filla Persèfone i se la va endur als inferns. Hades li va donar un gra de magrana a Persèfone per lligar-la per sempre al món dels morts, un terç de l'any al regne d'Hades i els altres dos amb la seva mare. Símbols: espiga de blat i torxes.
Hèstia
Deessa del foc de la llar. Sempre verge. Símbol: ruc que la va salvar.
Afrodita
Deessa de l'amor i de la bellesa, simbolitza el principi de la vida universal. Casada amb Hefest però tenia molts amants (sobretot Ares). Van tenir un fill, Eros (Cupido). Símbols: bella jove nua, petxina, colom, poma, seducció, somriures, perfum, joies.
Ares
Déu de la guerra. Aventures amoroses (Afrodita). Símbols: jove i fort, muntat en un carro amb cavalls, cuirassa, casc, escut, llança i espasa. Germana bessona: Eris. Fills amb Afrodita: Deimos i Fobos.
Hefest
Déu del foc i dels ferrers. Va quedar coix i era molt lleig. Farga dins el volcà Etna, ajudat per ciclops. Símbols: eines de ferrer, xarxa invisible per a les infidelitats.
Atena
Deessa de la guerra, saviesa, artesania i patrona d'Atenes. Zeus no volia que nasqués. Símbols: armadura, casc, escut, llança, ègida, olivera, òliba, serp. Verge. Hefest la va violar i va tenir un fill, Erictoni.
Àrtemis
Deessa de la caça i protectora de la natura. Va néixer a Delos. Bessona d'Apol·lo. Verge. Símbols: túnica curta, arc, buirac ple de fletxes, lluna.
Apol·lo
Déu de la música, de l'endevinació i del sol. Presideix el cor de les muses. Les fletxes del seu arc causen malalties. Déu guaridor i purificador. Delfos està dedicat a ell. Va matar la serp Pitó. Símbols: jove bell, imberbe, cabells foscos, corona de llorer, lira, buirac, corb o llop, carro de cignes.
Hermes
Missatger dels déus, guia dels morts, déu dels viatges, comerç i lladres. Fill de Zeus i Maia. Va néixer a una cova de Cil·lene, on va fabricar una lira que va acabar donant a Apol·lo. Símbols: cobert amb una capa, barret o casc, sandàlies alades, caduceu a la mà.
Eros
Déu de l'amor. Fill d'Afrodita i Ares. Nen alat i entremaliat. Inflama l'amor amb les seves fletxes. Li tenien respecte.
Dionís
Déu del vi. Fill de Zeus i Sèmele. Hera va enganyar Sèmele perquè demanés a Zeus que se li mostrés en tota la seva esplendor i va morir cremada. Gestació de Dionís a la cuixa de Zeus. Símbols: corona, copa, panteres, sàtirs i bacants.
Amors i descendència de Zeus
- Europa: Princesa fenícia de la qual Zeus es va enamorar passejant per la platja. Es va transformar en un brau i la noia hi va pujar al damunt. Zeus la va portar a Creta (Minos, Sarpedont, Radamantis).
- Dànae: Acrisi va consultar l'oracle, que li va dir que es malfiés d'un net que li prendria el tron i la vida. Per evitar que la seva filla quedés embarassada, la va tancar en una torre. Zeus va entrar-hi a través d'una esquerda del sostre transformat en pluja d'or i la va fecundar (Perseu).
- Leda: Esposa del rei d'Esparta. Passejava sola pel seu lloc preferit, un estany visitat per cignes. Zeus es va transformar en un cigne i Leda el va acariciar. Va quedar embarassada de Zeus i del seu marit (Hèlena, Clitemnestra, Càstor i Pòl·lux).
- Alcmena: Casada amb Amfitrió. Zeus va adoptar l'aparença d'Amfitrió aprofitant que era a la guerra i va presentar-se a casa seva (Heracles).
- Cal·listo: Nimfa del bosc, companya d'Àrtemis. Vot de virginitat. Fugia dels mascles. Va ser seduïda per Zeus sota la forma d'Àrtemis. Convertida en óssa (Zeus: Óssa Major).
- Ganimedes: Adolescent troià pastor. Zeus, transformat en àguila, el va raptar. Va esdevenir el coper de Zeus.
- Io: Jove sacerdotessa d'Hera. Zeus, en forma de núvol, la va seduir. Zeus va convertir Io en vaca. Hera va posar Argos al costat de la vaca per vigilar-la. El déu Hermes va matar Argos tallant-li el cap (fill Èpaf).
Altres relacions de Zeus
- Hera (Ares, Hebe, Ilitia)
- Demèter (Persèfone)
- Dione (Afrodita)
- Leto (Apol·lo, Àrtemis)
- Eurínome (Gràcies)
- Temis (Hores, Moires)
- Maia (Hermes)
- Sèmele (Dionís)
- Metis: Zeus la va devorar per evitar ser destronat com Urà i Cronos (Atena).
- Mnemòsine (Muses)
Herois i altres figures
- Heracles: Símbol de la força, va superar dotze treballs quasi impossibles.
- Perseu: Fill de Dànae, va matar la Medusa.
- Hèlena: Fou la causant de la Guerra de Troia.