Els Mites Grecoromans i la seva Iconografia

QUÈ ÉS UN MITE Un mite és un relat tradicional que explica oralment notícies o fets fabulosos protagonitzats per éssers sobrenaturals, com déus, semidéus i herois, monstres o éssers extraordinaris.

La crítica dels mites: Contraste entre pensament mític i racional. El mite oculta veritats; la ciència parteix de mites per a nomenar fenòmens. Referències culturals essencials.

Els mites grecoromans: mitologia clàssica: Els mites són expressió col·lectiva de sentiments i ideologia d'un poble, no opinions individuals.

Com ens han arribat a nosaltres els mites: oralitat i escriptura: Mitografia aborda mites a través de literatura grega i llatina fins al s. XII. Destaquen Hesíode, Homero, tràgics grecs i Virgili a Roma.

Déus i homes. Iconografia: Les Muses, filles de Zeus i Mnemòsine, inspiradores de poetes, guien artistes en representar mites mitològics.

Els déus grecs: vida a l'Olimp i antropomorfisme: Els déus grecs, antropomorfs i immortals, diferents d'altres cultures, viuen a l'Olimp amb plaer constant. Exerceixen poders sobrenaturals i intervenen en assumptes humans, recompensant devots i castigant ofensors.

L'herència grega i Roma: Els romans adopten mites grecs pels seus déus, tot i que amb adaptacions que reflecteixen la seva cultura.

Nom grec/Nom llatí Nom grec/Nom llatí

Apol·lo Apol·lo Prosèrpina Persèfone
Zeus Júpiter Hèstia Vesta
Hera Juno Deméter Ceres
Àrtemis Diana Dionís Bacus
Ares Mart Hermes Mercuri
Hades Plutó Hèracles Hèrcules
Posidó Neptú Cronos Saturn
Hefest Vulcà Rea Cíbele
Afrodita Venus Atena Minerva

Cosmogonia – Teogonia: l'origen del món i dels déus. Primera generació de déus. Caos. Gea i Urà.

Gea (Terra) dóna origen a Uranos (Cel), progenitors dels Titans, Ciclops i Hecatonquirs. Uranos és destruït per Cronos.

Segona generació de déus: Cronos i Rea. Naixement de Zeus: Cronos, despietat, tanca germans al Tàrtar i devora fills per evitar una profecia. Zeus, salvat, lluita contra Cronos amb l'ajuda de Ciclops i Hecatonquirs en la Titanomàquia.

Tercera generació de déus: Zeus i Hera, el triomf dels olímpics

Zeus i germans vençen Titans, confinant-los al Tàrtar. Zeus, Hades i Posidó es reparteixen el món. Olímpics governen des de l'Olimp.

ZEUS Zeus, déu del cel i fenòmens atmosfèrics, imparteix justícia, representa l'ordre social i governa l'univers des de l'Olimp. Consort de Hera, amb múltiples aventures amoroses i metamorfosis.

HERA Hera, germana i esposa de Zeus, deessa del matrimoni, les dones i el naixement. Celosa però fidel, venja les infidelitats de Zeus contra amants i fills il·legítims. Atributs: ceptre, diadema i paó.

POSIDÓ: Posidó, déu del mar, casat amb Amfitrite, causa tempestes i protegeix navegants amb trident i caràcter canviant.

HADES: Hades, déu dels inferns, decideix el destí de les ànimes mortals, simbolitzat amb Plutó i acompanyat per Cèrber.

DEMETER Demèter, deessa de l'agricultura, busca a Persèfone raptada per Hades, condicionant les estacions. Institueix misteris d'Eleusis, restaura fertilitat i dóna el blat a la humanitat.

HESTIA: Hèstia, deessa del foc de la llar, perpetuament verge, manté la flama a l'Olimp. A Roma, el seu temple simbolitza la fortuna de la ciutat.

AFRODITA Afrodita, deessa de l'amor i bellesa, casada amb Hefest però infidel amb Ares. Representada com una jove nua amb atributs com la petxina, colom i poma. Seductora i, alhora, capaç de ser terrible amb els irrespectuosos, com en el cas de Hipòlit.

ARES Ares, déu de la guerra, encarna la força bruta. Destaca per les seves aventures amoroses, especialment amb Afrodita. Representat jove i fort, equipat amb armes de guerra. Germà de la Discòrdia, Eris, i pare de Deimos i Fobos amb Afrodita.

HEFEST Hefest, déu del foc y forja, neix fill de Zeus, cau, queda coix i treballa a l'Etna fabricant metall. Venjatiu amb Afrodita i Ares.

ATENEA: Atena, deessa verge de la guerra i saviesa, neix del cap de Zeus. Ajuda herois, castiga els menyspreats. Atributs: ègida, olivera, òliba.

ARTEMIS Àrtemis, deessa de la cacera i protectora dels animals, neix dels amors de Zeus i Leto. Resta verge, simbolitza la Lluna, porta un arc i fletxes, castiga mortals ofesos com Acteó.

APOL·LO Apol·lo, déu grec de la música, l'endevinació i el sol, amb oracles a Delfos, representa la bellesa amb lira i buirac, associat al corb i al llop.

HERMES Hermes, déu missatger, guia als inferns i déu dels viatgers, comerciants i lladres. Astut fill de Zeus i Maia, inventà la lira i la siringa, amb un caduceu d'or.

EROS Eros, déu de l'amor, fill d'Afrodita i Ares, adolescent alat i entremaliat que inflama cors amb fletxes d'amor. Temut per mortals i déus.

DIONÍS Dionís, déu del vi, fill de Zeus, culte vinya, orgies, teatre, representat com jove coronat amb pàmpols.