El Misteri d'Elx i el Teatre Medieval: Orígens, Tradició i Modismes

El Misteri d'Elx: Orígens i Evolució

El Misteri d'Elx s'emmarca en els misteris posteriors als drames en l'evolució del teatre religiós, dins de cicles temàtics com:

• Cicle de l'Antic Testament
• Cicle de Nadal
• Cicle de Pasqua (passió, mort i resurrecció)
• Cicle hagiogràfic (vides de sants)
• Cicle marià (mort i assumpció de la Mare de Déu)

Dins del darrer cicle, destaca el Misteri d'Elx, que des de mitjan segle XV se celebra anualment a Elx, els dies 14 i 15 d'agost, amb la Vespra i la Festa com a distribució.

El Misteri d'Elx: Patrimoni Oral de la Humanitat

L'any 2001, la UNESCO va concedir a la Festa el rang de manifestació artística d'interès universal i també el de bé cultural digne de la màxima protecció.

Des de l'Edat Mitjana, posa en pràctica troballes del teatre modern: universal intercomunicació entre espectadors i actors, escenificació al mig del públic, escenari múltiple, maquinària aèria. La permanència, la música i la diversitat escènica fan d'aquesta peça un cim del teatre de la nostra època d'esplendor, un símbol de la nostra tradició teatral i lingüística.

Teatre Medieval No Religiós

(Es representa bàsicament a la cort). Al teatre cortesà sabem que els joglars feien gestos i canvis de veu, i aquestes dramatitzacions esdevenien breus peces dialogades representades entre plat i plat (entremès) o bé escrites en cartells que els convidats llegien. També hi havia mascarades, que es representaven als palaus amb cants i decorats.

En el teatre més popular trobem moms i diàlegs. Són importants les desfilades populars. Una mostra en serien les lluites de moros i cristians que encara se celebren.

Trets Definitors del Teatre Religiós

Per difondre el seu missatge, l'Església ha de fer-lo més entenedor, i això canviarà en la representació de certes parts de la litúrgia. Els trops i epístoles farcides són les primeres mostres del teatre religiós medieval, que té unes característiques específiques:

1. Els textos sagrats o apòcrifs són respectats estrictament.
2. L'escenari és sempre l'església, encara que en altres llocs les dramatitzacions surten al carrer.
3. L'escenografia és molt rica en varietat i qualitat.
4. Caràcter tradicional.

Drames Litúrgics

Els drames litúrgics i les consuetes, que recullen els passatges evangèlics per representar-se, representen la gestació del teatre religiós. A Nadal i Pasqua es representen en llatí dins de les esglésies.

El Cant de la Sibil·la

Diversos personatges de l'Antic i Nou Testament tracten de convèncer els jueus de l'arribada de Jesús.

El Cant de la Sibil·la: Context Històric

Al segle XI conviuen a les nostres terres dues litúrgies diferents en llatí:

1. Litúrgia visigòtica (arcaica i a punt de desaparèixer).
2. Litúrgia romana (nova i universal) que va imposant-se.

Una mostra de la visigòtica és el Cant de la Sibil·la, un text traduït a la nostra llengua a finals del segle XIII però conegut en llatí des del segle X.

Modismes Catalans: Equivalències

Correccions de modismes:

• A lo grande - a cor què vols.
• A lo loco - a la babalà, arreu.
• A lo mejor - potser, a la millor.
• A lo sumo/todo lo más - com a molt.
• A lo vivo - al viu.
• De lo contrario - si no, altrament.
• En lo referente a - pel que fa a.
• En lo sucesivo - ara endavant.
• Da lo mismo - és igual.
• Es lo mismo - és el mateix.
• Es lo de... - això no és res.
• Lo demás - la resta.
• Lo + mínimo - gens ni mica.
• Lo antes posible - com més prompte millor.
• Lo que son las cosas! - veges! mira!
• Lo suficiente - prou.
• Por lo demás - d'altra banda.
• Por lo general - en general.
• Por lo menos - si més no, ben bé.
• Por lo pronto - de bon principi.
• Por lo tanto - doncs.
• Por lo visto - pel que es veu, pel que sembla.