Miquel Blay: Anàlisi de l'escultura Els Primers Freds

Els Primers Freds: Anàlisi de l'Escultura de Miquel Blay

Comentari

Miquel Blay és l'autor de l'obra Els Primers Freds, feta entre 1891 i 1892. És un tipus d'obra escultòrica, exempta i en grup. El seu estil és el realisme i va utilitzar la tècnica de la talla amb marbre blanc per fer l'escultura. La seva localització original va ser a l'Exposició Nacional de Madrid l'any 1892, però actualment està al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.

La producció de l'escultura coincideix amb un període de fort desenvolupament del catalanisme com a projecte polític: s'aproven les bases de Manresa i es crea la Mancomunitat. La burgesia catalana se n'adona dels efectes positius i modernitzadors que podia tenir un poder autònom per a Catalunya. La producció artística catalana esdevé progressivament un art creador, amb noms com Gaudí o Picasso. Blay es mou entre la tradició i la introducció de nous moviments d'avantguarda.

El seu estil era principalment el realisme (figura de l'ancià), però també hi veiem el modernisme (formes ondulades de la nena) i el simbolisme (actituds i estat d'ànim). Es basa en l'objectivitat i el rebuig al món de la fantasia i dels somnis. És una representació de la realitat el més acurada possible i els temes són contemporanis.

A l'escultura veiem un home vell i una noia jove asseguts en un banc amb un estat d'ànim trist; l'home intenta consolar la nena. És un símbol de la pobresa i la misèria de la humanitat, i aquesta obra ho transmet. L'home és vell i es veu abatut, el seu cos delata una força anterior. La nena busca la protecció del vell i es veu tímida i indefensa; ella envia una mirada furtiva cap al vell. Blay busca un estil molt personal i té una gran facilitat per treballar l'expressivitat.

Podem veure dues textures: les de les figures (polides) i la del banc (rugosa). La llum treballa de manera diferent a les dues figures i es veu en els rostres. Les arrugues al rostre de l'ancià fan que la llum reforci la duresa d'aquestes i, en canvi, al rostre de la nena, realitzat amb la tècnica de l'sfumato, fa que la llum passi amb suavitat i recalqui les formes arrodonides del rostre de la jove. Hi ha jocs lumínics que li donen una major expressivitat, dinamisme i vitalitat a l'escultura.

Miquel Blay va fer l’escultura per voluntat pròpia, per presentar-la a l'Exposició Nacional de Madrid. Segurament, després va tenir una funció decorativa, per decorar una casa de l’alta burgesia. A partir de la Revolució Industrial, la burgesia es converteix en els mecenes.

És de tema costumista: un ancià i una nena arraulits de fred i de pobresa. El fred es veu al blanc del marbre i hi trobem certa similitud amb una obra francesa, Èdip a Colonna. A part de representar sofriment, és una metàfora de vida i de dos moments importants de la vida: infantesa i vellesa. És una representació idealitzada del patiment humà.

És evident la influència de Rodin a l'obra, ja que utilitza la tècnica del non finito al rostre de la nena. L'escultura va ser premiada amb la Primera Medalla a l'Exposició Nacional de Madrid.

Estructura: Fitxa Tècnica / Context Històric / Característiques obra - Estil - Descripció, composició i elements plàstics / Funció i Significat / Models i influències