Millorar la Qualitat d'un Text: Adequació i Coherència

Escriure és transcriure l'oral?

No, escriure no és simplement transcriure l'oral. Els infants senten cadenes fòniques i han d'aprendre a separar aquesta cadena fònica en cops de veu i síl·labes.

Escriure és transformar el coneixement. Implica pensar allò que es vol expressar i plasmar-ho en el paper, organitzant les idees de manera conscient.

Les diferències entre escriptors es troben en els processos cognitius que segueixen, en la manera d'entendre i encarar el procés de composició escrita.

Models d'Escriptura

• Model de "dir el coneixement": No hi ha planificació. Les idees s'enllacen a mesura que sorgeixen. La revisió, si n'hi ha, es centra en aspectes formals. Si l'escriptor té coneixements previs, el text pot ser de qualitat, però no permet generar coneixements nous.
• Model de "transformar el coneixement": Aquest és el model que volem ensenyar. L'escriptor es planteja l'apropament al lector i a la situació comunicativa. Es planteja un problema en dues dimensions: la del coneixement i la retòrica. La resolució implica un anar i venir entre entendre què dir i com dir-ho. Les revisions estan guiades pels objectius de la situació comunicativa. El text no serà una còpia del que l'escriptor ja sap. Són importants les estratègies de control i regulació del procés cognitiu.

Com es pot escriure un text?

La majoria de les persones no ho saben. Els escriptors competents no es centren només en el codi (ortografia, gramàtica), sinó en l'organització de les idees.

Què és un bon text?

La definició d'un "bon text" és complexa i subjectiva. No totes les propietats textuals tenen el mateix pes. Per exemple, algunes persones valoren més l'ortografia que la coherència, mentre que d'altres prioritzen l'estructura. Tanmateix, la correcció ortogràfica sol tenir un pes determinant.

Com fem que un text millori?

No ens hem de centrar només en l'ortografia. Hem de considerar altres propietats fonamentals:

Adequació

L'adequació implica saber escollir la solució lingüística més apropiada per a cada situació comunicativa. Això inclou:

• Tenir un propòsit clar.
• Utilitzar l'estructura del tipus de text adequat.
• Adaptar el registre i la formalitat al receptor.
• Fer una selecció lèxica precisa.
• Cuidar les condicions de presentació.

Cal preguntar-se:

• Quin tipus de text he de fer?
• Per a què ha de servir?
• Qui el llegirà?
• Com m'imagino la redacció?
• Ha de tenir parts?

Coherència

La coherència determina quina és la informació pertinent que s'ha de comunicar, en quin ordre i amb quina estructura. Un text coherent ha de tenir:

• Informació pertinent.
• Informació suficient.
• Informació ordenada.
• Informació adequada al tipus de text.

La coherència assegura la unitat de sentit del text, garanteix informació suficient (però no excessiva ni repetitiva), una exposició clara i entenedora, i una selecció i organització de la informació de manera adient (ordre, estructura i presentació).