Migracions, Població i Estructura Demogràfica a Espanya

Migracions exteriors

La manca de recursos i el creixement accelerat de la població espanyola des de mitjan s. XIX van afavorir l'emigració.

Destinacions principals:

• Algèria (2a meitat s. XIX): Destinació per la rapidesa i el preu econòmic del viatge, tot i que molts van tornar anys després.
• Amèrica Llatina: La majoria dels emigrants procedien d'àrees rurals deprimides. Hi van trobar una legislació que promovia l'entrada d'immigrants i oferia facilitats per establir-se i trobar feina.
• França: Destinació constant per a l'emigració espanyola.

1907: Es va frenar amb la Llei d'Emigració, que suprimia les agències emigratòries.

Dictadura franquista (1939): Va obligar moltes persones a marxar a l'exili.

Anys seixanta: Més d'un milió van emigrar a països europeus amb economies més desenvolupades. Van enviar capital estalviat, augmentant la liquiditat de les famílies espanyoles. Més tard, van tornar per reestructuracions de personal.

Immigrants estrangers

Espanya ha experimentat un ascens de la immigració durant la dècada dels noranta del s. XX i principis del s. XXI. Es poden dividir en 3 grups:

• Els que obtenen la nacionalitat després d'anys de residència i són espanyols de ple dret.
• Els que obtenen permís de residència mantenint la nacionalitat d'origen.
• Els sense papers, molt difícils de quantificar perquè jurídicament no existeixen.

Activitats econòmiques:

El personal qualificat (diplomàtic o educatiu) sol estar integrat per estrangers reconeguts de països desenvolupats. Els que provenen de països en vies de desenvolupament es dediquen a sectors com l'agricultura, la construcció, l'hostaleria, etc.

Jubilats: Provenen dels països del nord d'Europa, buscant el clima benigne de les costes.

Refugiats polítics: Sol·liciten la concessió d'asil i refugi a l'Estat.

Immigrants sense papers: Treballen en l'economia submergida com a jornalers, manobres de construcció, etc., acceptant salaris molt baixos.

Creixement real de la població

El creixement real és el resultat de sumar al creixement natural els efectes del saldo migratori. Es calcula amb les xifres dels valors absoluts de natalitat, mortalitat i el saldo migratori.

Saldo migratori: Diferència entre immigrants i emigrants.

Estructura de la població

La població espanyola actual presenta característiques diferents de la de principis del s. XX.

Composició segons sexe i edat

Permet planificar la dotació de serveis a la població (escoles, hospitals, etc.).

Composició segons sexe:

Arreu del món neixen més nens que nenes, però l'esperança de vida superior de les dones equilibra la proporció.

Composició segons l'edat:

3 grups d'edat: joves (0-14), adults (15-65) i gent gran (+65).

Cada vegada hi ha més gent gran i menys joves, a causa del descens de la taxa de natalitat i l'augment de l'esperança de vida.

Composició segons activitat econòmica

• Població activa: Persones de +16 capacitades per treballar.
• Població no activa: Sector que no realitza una activitat econòmicament productiva (menors d'edat o persones que no treballen).

La població activa:

• Ocupada: Es divideix en 3 sectors econòmics principals: primari, secundari i terciari.
• Desocupada: Persones a l'atur. Ha incrementat per la crisi econòmica mundial.
• Taxa d'activitat: Relació entre la població activa i la població total. Ha anat creixent per factors com el retard en la incorporació dels joves al mercat laboral, la incorporació progressiva de la dona i l'arribada de població immigrada en edat laboral.

Distribució espacial

La distribució de la població espanyola en el territori és desigual per factors naturals, recursos, activitats econòmiques, i factors socials, polítics i històrics.

Fins al s. XIX, les zones de muntanya i de pocs recursos van ser les més despoblades. Des de finals del s. XIX, la industrialització i la terciarització han redistribuït la població.

La major part de la població es distribueix pel litoral mediterrani, la costa atlàntica andalusa i el baix Guadalquivir. Al nord, les ries gallegues i la costa asturiana i del País Basc. A l'interior, la Comunitat de Madrid.

Les zones més despoblades són Extremadura i Castella i Lleó.

Densitat de població

Indica el grau d'ocupació mitjana d'un territori per part de la seva població.

Presenta grans variacions territorials: BCN i Madrid amb més densitat i Terol i Soria amb menys.

Projecció de futur de la població espanyola

Segons les projeccions de l'INE, Espanya superarà els 49 milions l'any 2018, amb una desacceleració de la taxa de creixement.

L'envelliment de la població es deu a la caiguda de la fecunditat i l'allargament de l'esperança de vida. Conseqüències: problemes de finançament de les pensions, sanitat i assistència social a la tercera edat.

Es preveu una reducció gradual del nombre de naixements i una estabilització prop dels 1,5 fills per dona a partir de 2013.

Pel que fa a les immigracions, es preveu una forta reducció i una estabilització posterior inferior al mig milió anual.