Microbiologia: Bacteris, Arquees, Eucarya, Firmicutes i Més

Microbiologia: Bacteris, Arquees i Eucarya

Bacteris Gram Positius amb Alt % de C+G (Actinobacteria)

Filum: Actinobacteria

Importants degradadors de la matèria orgànica. Formes variades (cocs, hifes...). Gèneres:

• Micrococcus: cocs aeròbics, colònies pigmentades, sobre la pell, sòl i aigua, resistents a diversos factors ambientals.
• Streptomyces: cadenes espiralades (gonoides) en el sòl i matèria vegetal en descomposició. Produeix geosmina (olor de terra moll) i conidis (espores), un sol cromosoma lineal, més de 500 espècies i produeix més de 500 antibiòtics.
• Bifidobacterium: Anaeròbic. Fermenta sucres per la via de la fosfocetolasa (a làctic i acètic). En nens lactants, probiòtic i en el iogurt.
• Mycobacterium: tuberculosi i lepra: bacils immòbils, no esporulats, no encapsulats, aerobis estrictes, paret particular. Creixen en medis de Löwenstein-Jensen. Paret: rica en lípids (àcids micòlics, arabinomanà i àcids micosídics). Propietats: major resistència a agents químics, persistència en macròfags.

Bacteris Fixadors del Nitrogen

Fixadors lliures aeròbics: fixen N quan no n'hi ha al medi.

• Azotobacter: gram negatiu, gammaproteobacteri. Taxa respiratòria alta.
• Cianobacteris: Nostoc, Anabaena... Heterocists.

Associacions simbionts: Frankia: actinobacteris gram positius que s'associen amb molts tipus d'arbres i verns.

Simbiosi Rhizobium i lleguminoses: Rhizobium forma nòduls a les arrels de les lleguminoses i fixen N que és aprofitat per les plantes. Bacils gram negatius aeròbics que viuen al terra. Alfaproteobacteris.

Denitrificació: NO3 a N2 en anòxia: Pseudomonas o Bacillus.

Anammox: producció de N2 en anòxia per bacteris Anammox Planctomycetes.

Agrobacterium sp: bacil gram negatiu aeròbic no fixador de nitrogen (afí a Rhizobium). Infecta plantes i causa tumors a tiges i cotiledònies. Transfereixen plasmidis que es transformen en plantes (plasmidi Ti).

Domini Archaea

Genètica i metabolisme propis. Viuen en hàbitats més extrems de la natura.

Hàbitats: termòfils (fumaroles oceàniques), halòfils (salines).

Paret cel·lular: no tenen peptidoglicà. Pot ser (pseudopeptidoglicà, pseudomureïna, monocapa de mureïna o sense paret), enllaç èter.

Filum Euryarcheota

• Metanògens: produeixen metà, anaerobis estrictes, degradadors, en intestí, tèrmits, sediments... Coenzims propis CoM, F420 i F430: Methanococcus, Methanobacterium. Causa efecte hivernacle (desglaç pols).
• Halòfils: en salines, mar Mort, Halobacterium, aerobis que requereixen NaCl, font de C és MO, tenen pigments carotenoides.

Filum Crenarchaeota

Termòfils extrems i acidòfils dependents del S. Aerobis, facultatius o anaerobis. T creix entre 70 i 105 ºC en fonts termals polars o marines Sulfolobus, Thermoproteus.

Domini Eucarya

Fongs

Heteròtrofs, sapròfits, degraden MO, paret de glucans i quitina. Miceli format per hifes multinucleades. Multiplicació per espores. Taxonomia completa i dinàmica.

Mohos: floridures, micelis tubulars rígids, espores asexuals, algunes sexuals.

Alguns patògens humans: Micosis superficials, micosis sistemàtiques, micosis oportunistes.

Llevats

Saccharomyces, Candida. Unicel·lulars i es repliquen per gemmació, es poden combinar amb creixement en estat micel·lar, reproducció sexual i formar espores. Saccharomyces cerevisiae.

Algues Unicel·lulars

Clorofil·la a, Chlorella alga verda autòtrofa i heteròtrofa, fermenta lactat.

Diatomees

Alga unicel·lular amb frústula de silici formada per dues teques que donen diverses formes.

Protozous

Eucariotes unicel·lulars sense paret ni pigments i mòbils, es nodreixen d'altres microorganismes, en medis aquàtics, alguns paràsits:

• Transmissió per aigua: Giardia, Cryptosporidium i Entamoeba s'infecten per ingestió d'oocists resistents i paràsits de l'home.
• Transmissió per mosquits: Plasmodium falciparum i P. vivax causants de la malària.

Filum: Firmicutes (Baix % de C+G)

Classe Clostridia, Gènere: Clostridium

Bacils gram positius, anaeròbics, fermentadors de sucres i/o aminoàcids, endospores, hàbitat: sòl. C. botulinum: patogen humà i animal responsable del botulisme, toxines inhibidores de la transmissió sinàptica. C. tetani: patogen humà i animal, tètanus, transmissió per contacte directe amb pols o fem, virulència per exo-neuro-toxines i produeix paràlisi espàstica. C. perfringens: gangrena gasosa, en sòls i transmissió per contaminació de ferides amb sòls o fem. Ferides de guerra, accidents.

Classe Bacilli, Ordre: Bacillales, Gènere: Bacillus

Bacils gram positius, flagel·lació perítrica, heteròtrofs, aerobis o facultatius, en el sòl, no gaire patògens. B. anthracis: patogen humà i animal responsable del carbuncle "anthrax", utilitzat per bioterrosisme. B. thuringiensis: patogen d'insectes, toxina paralitzant i necrosant, transmissió per ingestió de la toxina o bacteri, productor de bioinsecticida.

Gènere: Staphylococcus

Cocs gram positius amb agrupacions irregulars, facultatius i immòbils, fermentació àcid làctic, en la pell, pèl, mucoses... S. aureus: patogen més important, produeix pigment groc, en mucosa nasal (causa pneumònia, infeccions de ferides), tracte intestinal i aparell genitourinari, coagulasa positiu.

Classe Bacilli, Ordre: Lactobacillales i Gènere Lactobacillus

Bacteris de l'àcid làctic, anaerobis aerotolerants, hàbitats molt diversos. L. lactobacillus: no són patògens, microbiota de les plantes (aliments vegetals, càrnics, begudes alcohòliques, iogurts, embotits...) responsables del seu deteriorament. Streptococcus: agrupació en cadenes, fermentació homolàctica, catalasa negativa, hàbitat: boca i aparell respiratori, gran variabilitat d'espècies, algunes patògenes. Poden ser alfa (S. pneumoniae, S. mutans), beta (S. pyogenes) o gamma.

Família: Tenericutes, Classe: Mollicutes i Gènere Mycoplasma

No tenen paret cel·lular, no tenen peptidoglicà, colònies d'ou ferrat, contaminant de cultius cel·lulars.

Bacteris Vermells

Del sofre (Chromatium spp) i no del sofre (Rhodospirillum spp, Rhodobacter spp.)

Bacteris Verds

Del sofre (anaerobis estrictes Chlorobium sp) i no del sofre (Chloroflexus sp)