Metodologia Quantitativa vs. Qualitativa: Guia Completa

Avantatges i Desavantatges: Metodologia Quantitativa vs. Qualitativa

Avantatges de la Investigació Qualitativa

La metodologia qualitativa permet una millor comprensió del context. Ens ajuda en les etapes primerenques d'un estudi, quan l'investigador pot no estar segur exactament què estudiarà o en què concentrar-se. Un altre avantatge és que l'investigador adquireix informació més detallada i rica en forma de descripcions escrites o d'evidència visual. Aquest tipus d'investigació observa el context i el sentit social i com afecta els individus.

Desavantatges de la Investigació Qualitativa

L'investigador està molt involucrat en el procés, té una visió subjectiva de l'estudi i els seus participants. Aquest interpreta la investigació d'acord amb la seva pròpia visió esbiaixada, la qual cosa desvia la informació recollida. Un altre desavantatge és que aquest mètode d'investigació consumeix molt de temps i pot trigar mesos o fins i tot anys.

Avantatges de la Investigació Quantitativa

La investigació quantitativa permet a l'investigador mesurar i analitzar dades. La relació entre una variable independent i una dependent s'estudia en detall. Això és útil perquè l'investigador és més objectiu en relació amb les troballes de la investigació. La investigació quantitativa es pot utilitzar per provar hipòtesis en experiments per la seva capacitat de mesurar dades utilitzant estadístiques.

Desavantatges de la Investigació Quantitativa

El context de l'estudi o experiment és ignorat. La investigació quantitativa no estudia coses en un ambient natural ni discuteix el significat que les coses tenen per a les diferents persones com ho fa la investigació qualitativa. Un altre desavantatge és que s'ha d'estudiar una àmplia porció de la població; com més gran és la mostra investigada, més estadísticament precisos seran els resultats.

La investigació quantitativa es relaciona amb la recol·lecció i l'anàlisi de dades de forma numèrica. Posa l'èmfasi en la quantificació i la generalització dels resultats. Consisteix a recollir dades per avaluar models o hipòtesis preconcebuts. Per a la recollida de dades, els investigadors utilitzen instruments empírics o estadístics, com escales, proves, enquestes o qüestionaris.

La investigació qualitativa estudia fenòmens que no són quantificables. Més que la generalització dels resultats, es proposa aconseguir profunditat en el coneixement d'un tema, identificar la naturalesa complexa de la realitat i els aspectes subjectius de l'experiència. Se centra en l'exploració intensiva d'uns quants casos que es consideren aclaridors, dels quals els investigadors porten registres narratius. Com que no genera dades quantitatives, no permet anàlisis estadístiques. S'utilitza sobretot en ciències humanes i socials. Les tècniques de recollida de dades més emprades són l'observació, l'entrevista i els historials.

Classificació de Variables segons el Tipus d'Escala

• Codi postal: Nominal
• Filiació política: Nominal
• Rang en agressivitat: Ordinal
• Classe social: Ordinal
• Temperatura: Escala
• Nivell d'ingressos: Ordinal (si es categoritza com a baix, mig, alt)
• Freqüència de visites a amics: Ordinal (si es categoritza com a poques, moltes, etc.) o d'escala (si es quantifica el nombre de visites: 1, 2, 3, etc.)
• Edat: Escala
• Esports practicats: Nominal
• Estat civil: Nominal

Diferències entre Paradigma Objectivista i Subjectivista

Paradigma Objectivista

• Cerca coneixement sistemàtic, comparable, comprovable, mesurable i replicable.
• Llenguatge científic universal.
• La preocupació fonamental és la recerca de l'eficàcia i incrementar el corpus del coneixement.
• Hi ha correspondència entre teoria i veritat.
• La realitat és observable, mesurable i quantificable.
• La recerca és independent del subjecte.
• Parteix d'una mostra significativa per generalitzar els resultats.
• La metodologia segueix el model hipoteticodeductiu.
• Recerca lliure de valors, neutra.
• Els procediments són quantitatius: control experimental, observacional, sistemàtic i correlació de variables.

Exemple: Passar un qüestionari als alumnes de l'escola per saber quines relacions estableixen amb els nouvinguts.

Paradigma Subjectivista

• Les persones són aquelles que protagonitzen les accions socials.
• Els fets socials es concreten a partir d'un sentit específic que li donen les persones.
• La societat i el coneixement que tenim d'ella són construccions socials.
• La realitat és subjectiva, construcció social que depèn dels significats que li atribueixen les persones.
• Inclou la generació i transmissió col·lectiva del significat.

Exemple: Realització d'una entrevista a una professora encarregada de l'aula d'acollida per saber l'èxit escolar dels nouvinguts.

Disseny Experimental vs. Quasi-Experimental

Exemple de Disseny Experimental

Un investigador vol aplicar un programa sobre valors a professors en formació. Es distribueix el professorat en dos grups (A i B) a l'atzar. A un grup (A) li aplica el programa sobre valors i a l'altre (B) un placebo. En finalitzar el programa, aplica a tots dos grups un qüestionari per mesurar la seva sensibilitat i la millora en valors.

Exemple de Disseny Quasi-Experimental

Una professora de Matemàtiques que dóna classe a dos grups del mateix curs decideix que en un grup (A) aplicarà una metodologia nova, i a l'altre grup (B) seguirà amb la metodologia tradicional. A final del primer trimestre realitzarà una prova (igual per als dos grups) i compararà els resultats.

Validesa Externa

La validesa interna és el grau en què la variable independent incideix en la dependent. Els dos dissenys tenen validesa interna. La validesa externa és el grau de la capacitat de representació de les dades obtingudes a partir d'un estudi. El disseny experimental té més validesa externa, perquè el mostreig és completament aleatori i, per tant, els resultats es poden generalitzar. El disseny experimental té més validesa, i dins d'aquests el Solomon. La validesa interna es contrasta/mesura segons el grau en què la validesa de la variable independent influeix en la dependent. Habitualment tant el quasi-experimental com l'experimental tenen validesa interna. La validesa externa té capacitat de generalitzar. És el grau en el qual pots dir que les teves dades són representatives. El mostreig és aleatori i, per tant, té un grau superior de validesa externa. Al disseny experimental es fa de forma aleatòria, mentre que el quasi-experimental no, perquè tu decideixes qui participa.