Mètode Panofsky: Significat de l'Art, Fonts i Interpretació

Mètode Panofsky: Com Interpretar una Obra d'Art

El mètode Panofsky és una eina per aprofundir en el significat d'una obra d'art, estructurat en tres nivells d'anàlisi:

1. Significació primària: La percepció directa de l'obra.
2. Significació secundària: Reconeixement d'imatges a través dels seus atributs.
3. Significació intrínseca: Identificació del significat profund i context històric.

Mitjans per a la Interpretació

• Primer nivell: Experiència pràctica i coneixement de la història dels estils per descriure l'obra correctament.
• Segon nivell: Coneixement dels temes transmesos per les fonts i la història dels tipus, tenint presents les variacions dels temes.
• Tercer nivell: Comprensió del significat de l'obra en el seu context històric, a partir de textos i coneixements previs.

El Mètode Panofsky al Segle XX i l'Abstracció

Amb l'auge de l'abstracció al segle XX, es va qüestionar l'aplicabilitat del mètode Panofsky. Per trobar significat en aquestes obres, es proposen quatre qüestions:

1. Seguiment d'elements del passat, buscant fonts i representacions anteriors.
2. Seguiment de la transformació d'un tema al llarg del temps.
3. Recerca de fonts literàries que puguin il·luminar l'obra.
4. Anàlisi de la composició del quadre.

Fonts i Models de la Cultura Judeocristiana i Greco-Romana

La Bíblia com a Base de les Representacions Cristianes

La Bíblia, col·lecció de llibres sagrats del judaisme i el cristianisme (Antic i Nou Testament), és fonamental per entendre les representacions cristianes. El terme "testament" significa pacte establert per Déu, començant amb el Gènesi.

Tot i que el món jueu inicialment no acceptava imatges, el cristianisme, especialment entre la gent pobra, va començar a desenvolupar representacions a les catacumbes fins al segle II aC. Posteriorment, el cristianisme va sortir de les catacumbes i va construir edificis sobre terra.

Al segle XII, la representació del sol i la lluna simbolitzava l'eclipsi o la tristesa davant la mort de Jesucrist. L'Antic Testament només es pot comprendre a través del Nou, així com la lluna necessita la llum del sol.

El Renaixement va portar representacions més realistes, amb un interès creixent pel realisme i l'expressivitat.

Textos Apòcrits

Els textos apòcrits són llibres que pretenen ser escrits per personatges sagrats, però no són considerats autèntics. Van sorgir paral·lelament als llibres de la Bíblia (a partir del segle IV aC) i intenten ampliar el relat bíblic, especialment del Nou Testament.

Exemples inclouen la història d'Adam i Eva expulsats del paradís per un àngel, o la presència del bou i la mula en el naixement de Jesús, que no apareixen a la Bíblia, ni tampoc els Reis Mags.

Al segle XIII, es va realitzar una "neteja" d'informació, i la Llegenda Àuria va començar a explicar històries de sants i festes de la vida de Crist.

Bestiaris

Els bestiaris, populars des del segle XII, descriuen animals i extreuen conclusions sobre el seu caràcter simbòlic, amb un enfocament moral i religiós. Recullen interpretacions populars de la natura, però amb una intenció moralitzant.

Traduïts al llatí des del segle V, van ser coneguts a tot el món occidental i utilitzats pels clergues per extreure idees i exemples per a les seves ensenyances. Inclouen animals reals i fantàstics, acompanyats de text i il·lustracions, com les sirenes malvades.

El Concili de Trento i els Problemes amb les Imatges

El Concili de Trento va abordar tres problemes principals relacionats amb les imatges:

1. L'Església contra l'iconoclasme (protestants en contra de les imatges), defensant l'ús de les imatges per part de l'Església Catòlica.
2. El perill d'idolatrar les imatges.
3. La paganització de les imatges religioses, com representar figures religioses a través de figures paganes nues.