Mesures de protecció contra els riscos elèctrics

En relació amb les característiques constructives de les instal·lacions

S’ha de seguir el que es disposa en la reglamentació per a l’execució d’instal·lacions elèctriques en immobles del Reglament electrotècnic de baixa tensió. En aquesta reglamentació es determinen els materials, els equips i els aparells elèctrics que s’han d’utilitzar.

Per a la protecció contra riscos de contactes directes

S’han d’adoptar algunes d’aquestes mesures:

• Protecció per allunyament: allunyar les parts actives de la instal·lació a una distància suficient del lloc on són o per on circulen les persones a fi d’evitar el contacte fortuït.
• Protecció per aïllament: les parts actives de la instal·lació han d’estar recobertes amb aïllament apropiat.
• Protecció per mitjà d’obstacles: consisteix a interposar elements que impedeixin tot contacte accidental amb les parts actives de la instal·lació.

Efectes de l’electricitat sobre les persones

Els factors que intervenen en els accidents elèctrics es poden classificar en factors tècnics i en factors humans. Els símptomes més freqüents que provoca l’electrocució són cremades, destrucció muscular, trombosi vascular, gangrena i aturada cardíaca, entre altres.

Els efectes fisiològics directes

Poden provocar diferents danys segons quina sigui la intensitat del corrent.

• Els 0,5 mA de corrent altern marquen el llindar de percepció, quan la persona percep un lleuger formigueig.
• Amb 10 mA la persona que rep la descàrrega corre el risc de tetanització (contraccions musculars incontrolades).
• Entre els 10 i els 25 mA, el xoc és molt més dolorós i es presenten dificultats en la respiració i pertorbacions i aturades temporals del ritme cardíac.
• Amb més de 25 mA, segons el temps de contacte, apareixen els efectes més greus, com la fibril·lació ventricular, l’aturada respiratòria i l’asfíxia.

Els efectes fisiològics indirectes

En aquests hi ha les cremades, els trastorns cardiovasculars, les lesions renals, entre altres.

Entre els efectes indirectes amb alts nivells de perillositat

• Les caigudes des d’una altura perillosa.
• Els cops contra objectes.
• El fet que els materials poden sortir disparats.

Es considera que hi ha contacte directe quan la persona toca directament una part de la instal·lació que sempre està en tensió. Es considera que hi ha contacte indirecte quan la persona toca alguna part metàl·lica que, a causa de la falla d’algun aïllament, està en tensió tot i que no hi hauria d’estar.

A continuació es presenten algunes de les accions que es poden dur a terme quan una persona pateix una electrocució.

• No tocar la persona si encara està en contacte amb el corrent elèctric.
• Interrompre el corrent a partir de la desconnexió del fusible.
• No tocar la pell de la persona.
• Quedar-se sobre un material sec i aïllant i allunyar la persona que pateix l’electrocució.
• Embolicar els peus de la persona amb una tovallola seca o un llençol.
• Si la persona respira, col·locar-la en la posició lateral de seguretat.
• Si no respira o no té pols, començar les maniobres bàsiques de reanimació.

Entre les mesures preventives generals

• No tocar els aparells elèctrics amb els peus nus encara que el terra sigui sec.
• No tenir ràdios ni preses de corrent al bany a menys d’un metre de distància de la banyera.
• No canviar fusibles ni desmuntar cap aparell sense haver-lo desendollat.
• Posar protector als endolls de la casa si hi ha nens.
• Per fer qualsevol reparació en la instal·lació elèctrica, desconnectar l’interruptor general situat al quadre general de la casa.
• No manipular ni televisors ni monitors d’ordinador, ja que a l’interior hi ha tensions de fins a 20.000 V.