Mesquita de Còrdova: arquitectura islàmica a Espanya

MESQUITA DE CÒRDOVA (islàmic)

Cronologia: 785-788. Ampliada successivament fins al segle X. És una obra arquitectònica d'estil hispanomusulmà.

CARACTERÍSTIQUES

• Tota l'obra presenta un mur homogeni que, com si fos una muralla i sense façana principal, envolta tot el recinte en el qual sobresurten nombrosos contraforts i 19 portes que donen accés a l'interior.
• Al mur occidental s'aixeca l'antic minaret, convertit posteriorment en un campanar cristià.
• L'interior de la mesquita es pot dividir en dues parts ben diferenciades: el pati de tarongers, on hi ha el minaret i quatre fonts rituals (sabil) i la sala d'oració (haram).
• A l'edifici primigeni d'onze naus, les columnes es van aixecar reutilitzant els fusts i els capitells de granit, jaspi o marbre d'anteriors edificis romans i visigòtics.
• Al mur de l'alquible, orientat a Damasc, hi ha el Mihrab, que amb una ampliació va quedar descentrat, i just davant d'aquest hi ha la maqsura, reservada a les autoritats.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ:

Funció: Espai dedicat a la oració on els fidels preguen i adoren Al·là. També tenia una finalitat política, perquè l'obligatorietat de l'oració permetia als califes controlar les classes aristocràtiques i polítiques.

Significat: Un dels murs de la mesquita està orientat a la Meca. Les tonalitats ocres així com la seva alçada escassa, fan que la mesquita quedi totalment integrada a l'entorn, tot i que les intervencions cristianes trenquen amb la unitat del conjunt.

La mesquita és l'expressió artística més evident de la fe islàmica. La paraula àrab masyid, a la qual es remunten diferents noms de la mesquita, significa 'lloc de postració', i designa el lloc on els fidels adoren Al·là a la terra per complir el precepte de l'oració, que obliga als musulmans a pregar cinc vegades al dia, malgrat que només el divendres han de fer-ho a la mesquita.