La Mesquita-Catedral de Còrdova: Art Hispanomusulmà

La Mesquita de Còrdova: Un Llegat Històric

La Mesquita de Còrdova està situada al sud de la Península Ibèrica. Els musulmans van mantenir el seu control sobre Al-Andalus, nom amb què es coneix el territori islàmic de la Península Ibèrica durant l'ocupació musulmana, durant vuit segles, fins que els Reis Catòlics ocuparen Granada l'any 1492. La població es va islamitzar i en va adoptar els seus costums, així mateix van rebre nombrosos avantatges en els camps de la ciència: astronomia, medicina, matemàtiques, geografia, etc.

Construcció i Ampliacions

La Mesquita de Còrdova és un dels millors exemples del que aquesta cultura va deixar a la Península. Va ser construïda sota el govern de l'emir Abderraman I després d'haver elegit Còrdova com a capital d'Al-Andalus, el 716. Es va construir al terreny que havia ocupat l'església visigòtica de Sant Vicenç. Fins al segle X, serà ampliada diverses vegades per poder acollir una població cada vegada més gran.

Un cop acabada la reconquesta, el 1523, es va construir una catedral al seu interior, per la qual cosa van ser destruïdes 63 columnes i arcs de la sala d'oració.

Estil i Influències Arquitectòniques

El seu estil és hispanomusulmà i per la seva cronologia el podem situar en l'època omeia i califal (755-1030). L'arquitectura islàmica, per les seves costums nòmades, no tenia una tradició arquitectònica pròpia, fet pel qual s'adopten els arcs de mig punt i les dovelles bicolors de l'art romà, les voltes i les cúpules de l'art bizantí, l'arc apuntat i el lobulat de l'art del Pròxim Orient i, per últim, l'arc de ferradura de l'art visigòtic.

També cal destacar la important influència religiosa que es veu clarament reflectida en la seva ornamentació (geomètrica, vegetal, arabesca i cal·ligràfica), ja que l'Islam rebutja la representació d'imatges sagrades.

Característiques Tècniques

Quant a les característiques tecnicoconstructives, destacaríem l'ús de voltes i cúpules en la cobertura dels edificis, els quals eren de dimensions regulars; l'ús de pilars i columnes primes com a elements de suport. Per últim, trobem una decoració exterior molt austera si la comparem amb la interior, que és rica, abundant i variada.

Descripció de l'Edifici

Aquesta obra arquitectònica està envoltada per uns murs de 178 x 125 m i sense façana principal. Té nombrosos contraforts acabats en merlets i dinou portes que donen accés a l'interior. Les portes tenen tres cossos (central d'obertura i dos de laterals cecs) i estan decorats amb arcs de ferradura i gelosies. El que actualment és un campanar cristià al mur occidental, era en el seu origen un minaret.

El Pati dels Tarongers i la Sala d'Oració

La mesquita està dividida en dues parts ben diferenciades: el pati dels tarongers i la sala d'oració o haram. El sahn, o pati descobert, és on es troba el minaret, quatre sabils o fonts rituals i files de tarongers alineats amb el haram. A aquesta estança s'hi accedeix a través de les dinou portes que es corresponen amb les naus en què es divideix perpendicularment la sala gràcies a les 514 columnes que hi ha.

Columnes i Arcs

A l'edifici primigeni d'onze naus, les columnes es van aixecar reutilitzant els fusts i els capitells de granit, jaspi o marbre d'anteriors edificis romans i visigots. Per compensar la poca envergadura de les columnes, es va idear un sistema enginyós de dues arcades superposades (ferradura i mig punt), amb les quals es va arribar a una altura d'11,5 m.

El Mihrab i la Maqsura

Al mur de l'Alquible, hi ha el mihrab orientat a Damasc i no a la Meca. Més tard s'afegiren 8 naus, cap al segle X, i es descentrarà el mihrab. Just al seu davant hi ha la maqsura, reservada a les autoritats. Es tracta d'un espai molt ben il·luminat gràcies a les quatre cúpules que tenen finestres radials. Aquestes cúpules estan sustentades amb un sistema d'arcs entrecreuats.

Integració en l'Entorn

Les tonalitats ocres dels materials i la seva alçada escassa fan que l'edifici quedi totalment integrat en el seu entorn del mig de la ciutat.