Mercat Laboral i Intervenció Estatal: Renda, Salaris i Benestar

Mercat Laboral i Intervenció Estatal

Renda, Salaris i Benestar

Renda: Valor o preu d'un factor de producció en un període de temps determinat (del treball (salari), recursos naturals (lloguer), capital (interès)).

Usdefruit: La renda dels recursos naturals (lloguer) no es refereix als preus dels recursos en si, sinó al preu que es deriva d'utilitzar-los.

Interès: Preu dels diners.

Mercat de capital:

• Demanda (prestataris): Agents econòmics que volen satisfer les necessitats de consum, inversió o despesa pública (corba decreixent).
• Oferta (prestamistes): Formada per l'estalvi, els beneficis no distribuïts de les empreses i el superàvit (corba creixent).

Salari: Remuneració del treball prestat per compte d'altri.

Mercat del treball:

• Demanda: Llocs de treball que ofereixen les empreses (depèn de: nivell de salaris, preu del bé produït, productivitat).
• Oferta: La donen les famílies (treballadors). La quantitat de treball que ofereixin dependrà del nivell de salaris i les característiques de la població.
• Salari d'equilibri: Es genera pel lliure joc de l'oferta i la demanda, però existeix un salari mínim interprofessional (SMI), que és el que ha de cobrar mínim qualsevol treballador (independentment de la professió). Ho estableix el govern per ajudar al treballador.

Política d'ocupació: Conjunt de plans i procediments amb l'objectiu de reduir les xifres d'atur d'una economia.

Característiques de la població: Població (nombre de persones que viuen en una àrea geogràfica determinada, principal referent del mercat laboral) es divideix segons el grau de participació en el procés productiu:

• Població en edat de treballar (PET): (més de 16 anys).
• Població activa (PA): (persones que treballen i les que no, però busquen feina). Dos grups:
  • Ocupada: Persones que treballen per compte d'altri (assalariats) o pel seu compte (autònoms).
  • Desocupada: Persones en edat de treballar que busquen feina però no en troben (busquen primera feina o han perdut l'antiga).
• Població inactiva: Persones que només consumeixen, en edat de treballar però no busquen ni volen feina (estudiants, mestresses de casa, jubilats, pensionistes amb invalidesa...).

Estadístiques d'ocupació: Instrument fonamental per articular mesures de protecció social, encarregats a l'Institut Nacional d'Estadística (INE) i observatoris ocupacionals que depenen de l'Institut Nacional d'Ocupació (INEM, ara SEPE). Utilitzen uns indicadors (taxes):

• Taxa d'activitat (TA): Percentatge de la població sobre la qual recau el pes laboral d'un país.
• Taxa de desocupació o atur (TD): Percentatge de desocupació dins la població activa.
• Taxa d'ocupació (TO): Percentatge de les persones que volen treballar i ho fan.

Estadístiques d'ocupació:

• Enquesta de Població Activa (EPA): L'INE enquesta trimestralment 64.000 llars, equivalent a 200.000 persones aproximadament.
• Enquesta de Conjuntura Laboral: Ministeri de Treball i Afers Socials, trimestralment 12.000 empreses (agricultura, indústria, construcció, serveis).
• Xifres d'afiliació a la Seguretat Social: Seguretat Social (organisme públic que ofereix assistència sanitària i prestacions socials suficients per a les necessitats del treballador i la seva família; per tenir-hi dret s'ha d'abonar quotes mensuals mentre es treballa i apuntar-s'hi). S'obté informació a partir del nombre i característiques dels registrats.
• Dades del SEPE (INEM): Aquest organisme mesura la desocupació i té en compte només els que hi estan inscrits (atur registrat), no inclou l'atur desanimat (població amb capacitat i desig de treballar però no està inscrita).

Classes de desocupació:

• Cíclica o conjuntural: Fases d'expansió (-atur) i recessió (+atur).
• Estacional: Activitats que requereixen mà d'obra en determinades èpoques de l'any.
• Estructural: Desajustos entre l'oferta de llocs de treball que ofereix l'empresari i la demanda d'ocupació que sol·liciten els treballadors.
• De fricció: Voluntària.

Hi ha col·lectius als quals afecta especialment el problema de l'atur i que el govern té l'objectiu d'incentivar-ne la seva contractació (joves, dones, +45 anys, minusvàlids, desocupats de llarga durada).

Sindicats: Associacions concebudes per defensar els drets dels treballadors. Utilitzen les següents estratègies: limitació de l'oferta de treball, establiment d'un salari mínim interprofessional, negociació col·lectiva, vaga, tancament patronal.

Error: Conseqüència negativa del funcionament del mercat, es produeix quan aquest no assigna eficientment els recursos disponibles.

Principals errors:

• Inestabilitat dels cicles econòmics: Els cicles econòmics són variacions de l'activitat econòmica en fases d'expansió i recessió. És l'error més important perquè afecta directament al nombre i característiques dels llocs de treball. Recessió: El sector públic no intervé (confia que per si sol el mercat surti de la crisi, neoliberals) o intervé (consumint i produint béns i serveis, neokeynesians -> política econòmica: conjunt de mesures i instruments que l'Estat utilitza per intervenir en l'activitat econòmica per afavorir el funcionament del país).
• Existència de béns públics: Béns no rendibles: Tipus de béns que no són rendibles per a un inversor particular però per al país sí (consumidor paràsit: persones que no paguen un bé o servei col·lectiu i esperen que ho facin els altres per gaudir-ne gratis). La quantitat subministrada d'aquest tipus de béns és insuficient i l'Estat en subministra per raons d'interès públic (pròpia producció (justícia, policia), compren a empreses per distribuir gratis (enllumenat), subvenció parcial (sanitat)).
• Externalitats: Conseqüències derivades de l'activitat econòmica que afecten persones alienes (fum...). Béns públics purs: Els que es poden oferir a tothom o a ningú (far del port). Béns públics no purs: Hi ha rivalitat per gaudir-ne (educació...). El sector públic intervé (establiment de llindars màxims, fixació d'impostos unitaris, establiment de llicències de contaminació).
• Competència imperfecta: L'entorn competitiu estimula a les empreses a innovar i millorar. La manca de competència porta a tàctiques abusives de certes empreses al fixar preus, quantitats de productes que ofereixen... El sector públic intervé: fixant preus o altres condicions comercials.
• Distribució desigual de la renda: Si el sector públic no intervingués, el mercat només satisfaria les necessitats dels que tinguessin més capacitat adquisitiva i això faria incrementar les desigualtats econòmiques. Política econòmica: Té l'objectiu d'estabilitzar l'economia per minimitzar els efectes negatius, reduir les desigualtats de distribució personal o geogràfica de la renda, establint lleis i mesures per redistribuir la renda. Ho fa a través de la política fiscal.

Errors de Mercat i Intervenció de l'Estat

Estat de benestar: És un cas particular del sistema d'economia mixta caracteritzat per reconèixer una sèrie de drets bàsics per a tota la població.

Estat de benestar espanyol: Centra les seves propostes en salut (tothom té dret a l'assistència sanitària), educació (educació obligatòria fins als 16), habitatge (tothom té dret a un habitatge digne. S'adopten algunes mesures: rebaixar impostos per al primer habitatge, habitatge de protecció oficial, subvencions...). L'Estat espanyol estableix tres grups de prestacions:

• Prestacions universals: A tota la població que la demani, com la sanitat o l'educació.
• Prestacions contributives: Per a qui ha cotitzat a la Seguretat Social, per exemple, la pensió de jubilació.
• Prestacions socials: Les més solidàries, destinades a persones amb recursos escassos o nuls.

Present i futur de l'estat de benestar: Molts països de la UE estan prenent mesures per invertir menys en protecció social:

• Major control de la despesa pública.
• Flexibilització del mercat laboral (facilitar l'adaptació del mercat de treball a les contingències de l'economia però aguantar les crisis econòmiques).
• Control de la inflació (si no, l'economia esdevé inestable perquè les persones perden poder adquisitiu i augmenten els costos de producció i les empreses perden competitivitat).
• Privatització d'empreses públiques (per aconseguir una competència lliure sense avantatges per a les públiques).