Mercat i Competència: Anàlisi de Competència Perfecta i Imperfecta

1. El mercat i la competència

En els mercats en competència perfecta, les empreses són preu-acceptants i funcionen d’acord amb el lliure joc de l’oferta i la demanda.

En la competència imperfecta, no totes les empreses competeixen en igualtat de condicions, sinó que una o algunes exerceixen certa influència sobre els preus.

1.1. Característiques dels mercats

Número d’empreses: És un factor que condiciona la fixació dels preus.

Influència sobre els preus: Com més gran és el nombre d’empreses, menys influència tenen aquestes sobre els preus.

Diferenciació: Quan diferents són els productes als ulls del consumidor. Es parla de producte diferenciat en contraposició a producte homogeni.

Intensitat de la competència: Tensió amb la qual lluiten les diferents empreses dins el mercat. Polítiques comercials diverses, guerres de preus, còpia de característiques dels productes, campanyes publicitàries, etc.

Grau de transparència: Quantitat d’informació de què disposen tant compradors com venedors sobre preus i qualitats en les transaccions d’un producte.

Llibertat d’entrada i de sortida: Obstacles que es troben les empreses tant a l’hora d’accedir a un mercat com si en volen sortir.

1.2. Les barreres del mercat

Poden ser tant d’entrada com de sortida, de manera que condicionen la presència d’una empresa en un determinat mercat.

A. Les barreres d’entrada

Avantatge en costos: Les empreses que ja estan presents al mercat poden exercir una barrera per a les que s’hi volen incorporar.

Diferenciació del producte: El producte diferenciat és aquell que els consumidors perceben com a diferent en relació amb altres de similars.

Fidelitzar els clients comporta fortes inversions en publicitat per les quals han de destinar-hi importants recursos.

Inversions en capital: Determinades activitats productives requereixen de fortes inversions en instal·lacions, maquinària, equips informàtics, espais, etc.

B. Les barreres de sortida

Són els costos que té qualsevol empresa per abandonar el mercat. Les empreses que han invertit fortes sumes de diners per realitzar una activitat, també els serà més complicat deixar-la de realitzar.

2. El mercat de competència perfecta

Producció barata: No cal fer grans inversions per entrar en aquests mercats. Per tant, es tracta de productes assequibles.

Mercat homogeni: Els productes no són diferenciats entre productors. No hi ha marques, ni despeses comercials.

Llibertat d’entrada i sortida: Qualsevol empresa pot invertir en aquest mercat quan hi hagi beneficis, i sortir-ne quan ja no sigui rendible.

L’evolució del mercat de competència perfecta:

Creixement: Importants beneficis, entren empreses atretes.

Saturació: Augmenta l’oferta, baixen els preus.

Estancament: Algunes empreses entren en pèrdues i surten del mercat.

Estabilització: Queden les empreses justes que asseguren l’estabilització del mercat a preus que asseguren uns beneficis justos.

3. La competència monopolista

Les principals característiques dels mercats en competència monopolista són:

• Moltes empreses
• Tenen una quota de mercat superior a la dels mercats en C.P.
• Poden augmentar lleugerament el preu respecte dels competidors (marques, logotips, denominacions d’origen).

Diferenciació del producte:

• Els productes no són substitutius perfectes els uns dels altres.
• Diferents qualitats, tamanys, marques, models.

3.1. El funcionament dels mercats en competència monopolista

Les empreses intenten diferenciar els seus productes a través de la publicitat.

El consumidor paga més del que pagaria pels altres productes.

La publicitat és creativa i trencadora per aconseguir la fidelitat dels clients.

En determinats casos, la publicitat no és necessària perquè la competència monopolista s’exerceix en l’àmbit local.

3.2. Petits monopolistes:

Les empreses que actuen en aquests mercats poden variar les condicions dels productes o dels preus. Són petits monopolistes que actuen en un mercat de competència.

4. L’oligopoli

Poques empreses: Les decisions d’una empresa influeixen sobre les de les altres.

Mercat homogeni: Productes substitutius perfectes.

Inversions fortes de capital (barreres d’entrada): Només a l’abast de grans empreses.

El funcionament dels oligopolis: L’actuació d’un oligopolista influeix sobre els beneficis dels seus competidors. Les empreses oligopolistes poden competir entre sí (sense col·lusió) o arribar a acords (amb col·lusió).

A. Sense col·lusió

Les empreses oligopolistes miren de determinar preus en funció del que pensen vendre i de les possibles reaccions dels competidors.

Polítiques comercials d’anticipació: Cada empresa tracta d’endevinar les accions de les competidores.

Guerres de preus: Si una empresa redueix el preu i les altres no ho fan, aquesta guanyarà quota de mercat i més ingressos a costa de les altres. Si les altres també abaixen preus, els consumidors hi surten guanyant.

Lideratges de preus: Una empresa líder domina el mercat i marca els preus. Les altres empreses accepten la posició dominant de la primera.

B. Amb col·lusió

Quan les empreses cooperen en comptes de competir es diu que formen un càrtel.

El càrtel és una agrupació informal d’empreses que, tot i que conserven la independència, s’associen per disminuir o eliminar la competència del mercat.

• Les empreses actuen com un monopoli amb molts caps.
• Els consumidors són els perjudicats.
• Els governs defensen la lliure competència amb lleis.

El càrtel o acord de col·lusió acostuma a adoptar dues formes:

Acord de preus: Les empreses es fan la competència només a través de publicitat i altres estratègies comercials mantenint acords sobre preus.

Repartiment del mercat: Algunes companyies es reparteixen el mercat en zones geogràfiques i d’aquesta manera poden estalviar costos de diversa naturalesa.