Menú escolar: planificació i estratègies educatives

Menú bàsic

Aquell que incorpora tots els nutrients necessaris per atendre els requeriments dietètics que tenen la majoria dels nens i nenes. S'estructura a partir dels requeriments de la piràmide nutricional, es planifica per setmanes o per mesos. El més recomanable és mensual. Cal entregar-lo a les famílies per tenir-lo en compte en la planificació de menjars.

Menjador Espai Educ

L'alimentació dels infants té importància educativa i sanitària.

Alimentació en l'acció educativa

L'alimentació basada en menús ben elaborats potencia el rendiment físic i intel·lectual i redueix la possibilitat de patir malalties. L'alimentació és un element més a l'acció educativa: eina de desenvolupament d'habilitats individuals i socials. Recurs didàctic per al desenvolupament de l'educació i la salut, l'alimentació i la nutrició i la higiene. Afavoreix el coneixement de la cultura i varietats gastronòmiques. Promou el respecte a les diferents cultures. És un moment privilegiat per a les relacions amb els altres.

Quins aspectes podem treballar al menjador escolar?

• Garantir una alimentació i nutrició adequades a l'edat i requeriments dietètics.
• Afavorir l'autonomia progressiva dels nens i nenes d'acord amb les etapes evolutives.
• Aprendre comportaments i habilitats.
• Adquirir hàbits relacionats amb la higiene.
• Introduir nous aliments i preparacions.
• Identificar els aliments i la seva procedència.
• Fomentar la participació de l'infant en la pròpia alimentació, oferint els estris adequats en proporcions ajustades.
• Afavorir la convivència i relació social, respecte i acceptació de la diferència.

Com hem de planificar la tasca educativa al menjador?

• Coordinació de tots els professionals.
• Relació afectiva entre persones adultes i infants.
• Afavorir l'autonomia progressiva d'acord amb les diferents etapes evolutives.
• Hàbits socials relacionats amb l'alimentació de manera conjunta amb les famílies.
• Resposta adequada a les demandes dels infants amb necessitats educatives especials.

Mobiliari

Els infants han d'estar còmodes i amples i se'ls ha de separar per nivells d'autonomia. Les persones adultes han de ser a la vora i a la seva altura. Ha de adequar-se a les característiques del nen o nena i s'ha de disposar de cadires i taules adaptades. La taula ha d'estar neta i parada amb tovalles, tovallons o pitets. S'ha de fer-ho d'acord amb les característiques del nen o nena. S'ha de donar el màxim protagonisme al fet de menjar, tant en l'aspecte concret i diari com en els aspectes socials de seure junts per procedir a un acte concret i col·lectiu.

Estris

Han de ser adequats a les característiques dels infants però no especials (bols de vidre transparents, gots i gerres de vidre transparents i a la mida de les seves mans, forquilles de diferents mides). Si hi ha algun infant amb diversitat funcional, cal coberts, gots i plats adaptats. Els estris també han de ser plàstics antilliscants, plats termos per mantenir calents els aliments, plats de vora alta per facilitar la càrrega de l'aliment, coberts adaptats, gots adaptats.

Hora dels àpats

L'esmorzar: és l'àpat més important del dia. Atenció el més personalitzada possible i contingut variat perquè l'infant pugui triar. La fruita: a mig matí. El dinar. El berenar. Abans de menjar: han de reconèixer l'hora de menjar, les accions que permetin identificar l'àpat s'han de repetir i incorporar-les com a hàbit. Durant l'àpat: proporcionar el nivell d'ajuda que cadascú necessiti (als més petits, donar-los el dinar asseguts a la falda i que el plat els quedi a prop, més endavant s'usa una trona alta i participen amb les mans o amb una cullera, taules baixes, l'educador té una cullera però li dona una altra a l'infant, poden menjar junts a taula, l'àpat passa a ser un acte social de presència i motivació per menjar). En acabar: acostumar-los a recollir els plats, tirar els tovallos al contenidor que correspongui, rentar-se les mans.

Alimentació perceptiva

Emfatitza els aspectes de la motivació i relació en el moment de donar de menjar als nadons i infants. Una bona alimentació també està condicionada pel com, quan, on i qui dona el menjar. A través de l'alimentació estableixen una relació especial amb les persones que els cuiden i experimenten gran varietat de sensacions. S'enforteixen els vincles afectius que afavoreixen el desenvolupament. Aquesta relació serà fonamental per facilitar i estimular l'acceptació dels aliments. Cal que es faci en un ambient relaxat i tranquil, sense crits ni presses. L'ambient agradable afavoreix el vincle afectiu amb els més petits a l'hora de menjar i esdevé un context de participació i relació. La presentació acurada del menjar ajuda a despertar la gana i interès per tastar nous aliments. Si els petits ajuden a preparar el menjar, és una motivació addicional.

Afavorir l'alimentació perceptiva

Alimentar als lactants directament i assistir als infants més grans a menjar per si sols, responent als seus signes de gana i satisfacció. Alimentar-los poc a poc amb paciència i animant l'infant a menjar, sense forçar-los. Quan els infants rebutgin determinats aliments, experimentar noves combinacions de sabors, textures i mètodes. Minimitzar les distraccions durant les hores dels àpats. Abordar els moments d'àpats com a períodes d'aprenentatge dialogant i mantenint contacte ocular.

Hàbits relacionats amb l'alimentació

L'adquisició d'hàbits relacionats amb l'alimentació és un conjunt bàsic que forma part dels currículums de l'educació infantil, que cal treballar de forma programada.

Recomanacions generals

Petits rituals amb objectes necessaris per a l'alimentació, cançons, frases, música adequades per motivar l'infant a menjar. Deixar el temps que necessitin i no mostrar-nos impacients. L'hora de l'àpat no pot durar tot el dia. Avaluar la situació madurativa i de creixement de cada infant adoptant l'actitud correcta sense cedir als capricis. Els canvis importants requereixen un temps d'aprenentatge i habituació. Canvi d'aliments líquids a sòlids. Canvi de lloc on es menja, de la trona a la taula. Canvi en la manera de menjar: rebre el menjar i menjar de manera autònoma.

Dificultats en l'aprenentatge dels hàbits d'alimentació

Quan no té gana: reduir la quantitat d'aliment, presentació més atractiva variant alguns ingredients. Deixar que l'infant reguli les seves necessitats i preferències. Quan no en té mai prou: cal plantejar-se per què i ajudar-los a posar un límit. Quan rebutja certs aliments: relacionades amb la falta de gana i amb els hàbits alimentaris establerts. Alimentar un infant és molt més que un acte nutritiu. L'actitud de la persona adulta d'acolliment o de rebuig condicionarà la relació de l'infant amb el menjar. L’actitud dels educadors és clau per evitar la tensió, que l'infant no vulgui menjar, rebutgi o no vulgui més un aliment. No hem d'oblidar que no tots els infants són iguals. El menjar no es pot usar com a moneda de canvi de res, sinó l'infant ho aprendrà i ho usarà quan li interessi.