Mecanismes de Defensa del Cos Humà Contra Agressions

Mecanismes de Defensa Contra l’Agressió

Agressió

Un agent extern (cèl·lula, partícula, etc.) que entra al nostre cos i provoca efectes perjudicials. Les al·lèrgies també es consideren una forma d’agressió.

Defenses del Cos

El cos humà disposa de diversos mecanismes per defensar-se de les agressions. Aquests mecanismes es classifiquen en:

Mecanismes Inespecífics

Són barreres naturals sempre presents, com la pell, que frenen l’entrada d’agents nocius. Per exemple, els bacteris i virus no poden penetrar la pell intacta.

• Mucoses: Protegeixen els forats d’entrada al cos (digestiu, urogenital, respiratori). Contenen cilis que atrapen virus i bacteris, i moc que neteja la mucosa i els expulsa. Exemples inclouen el sèrum de les orelles i la conjuntiva de l’ull. La suor, tot i que ajuda a canviar el pH de la pell i dificulta la multiplicació de bacteris, no es considera part d'aquest sistema.
• Fagocitosi: Neutròfils, monòcits (a la sang) i macròfags (als teixits) destrueixen bacteris, pols, pol·len i altres residus.
• Interferó: Molècula produïda quan un virus infecta una cèl·lula. Impedeix la reproducció de cèl·lules infectades i activa les cèl·lules NK, que destrueixen les cèl·lules infectades.

Mecanismes Específics

Són mecanismes immunològics que actuen de forma específica contra cada patogen. Es desenvolupen quan entrem en contacte amb un patogen i el recorden per a futures infeccions.

• Limfòcits: Presents des del naixement, s’activen en contacte amb un patogen. Actuen contra un tipus específic de patogen i tenen memòria immunològica, reaccionant més ràpidament en futures infeccions. Les vacunes funcionen basant-se en aquesta memòria.

El Sistema Immunitari

Tipus d’Immunitat

Immunitat: Resistència a un patogen.

• Immunitat Activa: El sistema immunitari identifica i ataca un patogen.
  • Espontània: Adquirida de forma natural en contacte amb el patogen. La resistència es dona quan el virus no aconsegueix infectar les cèl·lules.
  • Artificial: Adquirida a través de la vacunació, on s’introdueix una forma inactiva o parts del patogen.
• Immunitat Passiva: Rebem els components del sistema immunitari, no els creem. No genera memòria i té una durada limitada.
  • Espontània: De mare a fill durant l’alletament.
  • Artificial: Administració d’anticossos (antídot).

Components Cel·lulars del Sistema Immunitari

Inespecífics

• Neutròfils: Leucòcits més abundants. S’ocupen de la fagocitosi de bacteris i són la primera línia de defensa.
• Eosinòfils: Menys abundants, es troben als teixits. Realitzen fagocitosi de complexos antigen-anticòs i intervenen en processos al·lèrgics.
• Macròfags: Monòcits a la sang, macròfags als teixits. Realitzen fagocitosi de bacteris opsonitzades (marcades per anticossos) i presenten els antígens als limfòcits.
• Cèl·lules NK: No necessiten presentació ni activació. Tenen un efecte citolític directe sobre cèl·lules infectades.

Específics

• Limfòcits T: Actuen en la immunitat cel·lular, atacant directament l’antigen. Hi ha tres tipus:
  • Th (Helper): Reconeixen l’antigen presentat pels macròfags i activen altres limfòcits.
  • Tc (Citotòxics): Destrueixen l’antigen.
  • Ts (Supressors): Controlen la resposta immunitària.
• Limfòcits B: Responsables de la immunitat humoral. Produeixen anticossos que marquen l’antigen per a la seva eliminació. Hi ha cèl·lules amb memòria i formadores d’anticossos.

Molècules del Sistema Immunitari

Inespecífiques

• Sistema de Complement: Proteïnes plasmàtiques que actuen en cascada, provocant inflamació, quimiotaxi i citòlisi del bacteri.
• Opsolines: Proteïnes que marquen les cèl·lules bacterianes per a la seva destrucció.
• Interferó: Avisa les cèl·lules veïnes d’una infecció vírica i activa les cèl·lules NK. Té un efecte citoestàtic, evitant la proliferació cel·lular.
• Interleucines: Secretades pels limfòcits, activen altres cèl·lules del sistema immunitari.
• Substàncies bactericides: Lisozima (present en llàgrimes i saliva) i el pH dels sucs gàstrics.

Específiques

• Immunoglobulines: Anticossos circulants que reconeixen i s’uneixen a l’antigen. Hi ha cinc classes: IgA, IgG, IgM, IgE i IgD.
• TCR: Receptors de cèl·lules T que reconeixen i s’uneixen a l’antigen.
• MHC: Complex major d’histocompatibilitat. Identifica les cèl·lules com a pròpies i participa en el rebuig de transplants. Hi ha dos tipus: MHC-I (present a totes les cèl·lules excepte els eritròcits) i MHC-II (present en cèl·lules presentadores d’antigen i limfòcits B).

Immunogenicitat i Especificitat Antigènica

Definicions

• Antigen: Molècula capaç d’activar la resposta immunitària i unir-se a anticossos.
• Hapté: Molècula petita que s’uneix a anticossos però no pot provocar la seva fabricació per si sola. Necessita unir-se a una proteïna per adquirir prou pes molecular.
• Epítop: Fracció de l’antigen que genera un anticòs específic.
• València: Nombre total d’epítops d’un antigen.
• València funcional: Nombre d’epítops que generen anticossos.

Immunogenicitat i Antigenicitat

• Immunogenicitat: Capacitat d’un antigen per provocar una resposta immunitària. Es mesura pel grau o força de la resposta.
• Característiques que influeixen en la immunogenicitat:
  • Exogenicitat: L’antigen ha de ser extern al cos.
  • Naturalesa química: Les proteïnes són els antígens més immunogènics, seguits de glúcids, lípids i àcids nucleics.
  • Pes molecular: Com més gran, més immunogènic.
  • Genètica de l’hoste: Diferents individus tenen diferent sensibilitat als antígens.
  • Dosi i via d’entrada: La dosi i la via d’entrada de l’antigen influeixen en la resposta immunitària.
• Diferència entre immunògen i antigen: Un immunògen sempre provoca una resposta immunitària, mentre que un antigen no sempre ho fa.

Tipus d’Antígens

• Origen bacterià: Una bactèria pot tenir diversos antígens, principalment proteics, glucídics i complexos gluco-fosfolípids. També hi ha antígens que provenen de parts de la bactèria, com cilis, flagels, membrana plasmàtica, citoplasma i orgànuls.
• Origen víric: Els virus muten freqüentment, per la qual cosa els seus antígens també canvien. Això dificulta la memòria immunològica i el desenvolupament de vacunes.
• Antígens de Rickettsies: Bacteries intracel·lulars amb un cicle de vida similar al dels virus. Hi ha dos tipus d’antígens: termolàbils (es destrueixen amb la calor) i termoestables (resisteixen la calor).
• Toxines bacterianes: Molècules produïdes per bacteries que tenen efectes nocius. Hi ha dos tipus:
  • Endotoxines: S’acumulen al bacteri i s’alliberen quan aquest mor.
  • Exotoxines: Són alliberades pel bacteri a l’exterior.
• Verins: D’origen animal o vegetal, majoritàriament proteics i molt immunogènics. Quan s’inactiven per calor, s’anomenen toxoides. L’antídot és una preparació d’anticossos.
• Antígens eritrocitaris: Proteïnes a la membrana dels eritròcits que determinen el grup sanguini (sistema ABO).
• Antígens d’MHC (HLA): Identifiquen les cèl·lules com a pròpies i són responsables del rebuig en transplants. Hi ha dos tipus: MHC-I i MHC-II.
• Antígens d’òrgan: Específics de cada òrgan.
• Antígens d’espècie: Diferents entre espècies.
• Antígens heteròfils: Presents en diferents espècies, incloses les vegetals.