Max Weber i l'esperit del capitalisme: una anàlisi sociològica

Max Weber: Biografia i Context Històric

Context Històric

Max Weber va néixer el 21 d'abril de 1864 a Erfurt (Turíngia) i va morir el 14 de juny de 1920 a Munic. Va ser testimoni de la creació de l'Imperi Alemany (1871) i del seu enfonsament (1918), així com del naixement de la República de Weimar (1919). Al llarg de la seva vida va conèixer dues guerres nacionals (1866 i 1870), una guerra mundial (1914-1918) i tres revolucions (les de 1905 i 1917 a Rússia i la de 1918 a Alemanya). Com a sociòleg, Weber ofereix un testimoni de primera mà sobre la crisi de la tradició prussiana (aristocràtica, autoritària, patriarcal) i el sorgiment dels Estats moderns. L'Alemanya del seu temps va viure uns canvis socials, històrics i culturals profunds.

Obres

• Die protestantische Ethik und der Geist des Kapitalismus (en alemany), 1904-05. «L'ètica protestant i l'esperit del capitalisme»
• Politik als Beruf, Wissenschsft als Beruf (en alemany), 1919. «La ciència i la política»
• Wirtschaft und Gesellschaft (en alemany), 1922. «Economia i societat»

Influències en el Pensament de Weber

El Marxisme i l'Ètica Protestant

Weber no accepta la hipòtesi central del marxisme: el factor econòmic com a única explicació del capitalisme. Per a Weber, el capitalisme ha triomfat per l'eficiència social d'uns valors encarnats per l'ètica protestant, que ha fet del treball un estil de vida que va molt més lluny de l'aspecte merament econòmic i impregna totes les nostres accions.

La Influència de Nietzsche

La segona influència la rep de Nietzsche. Weber descobreix en ell la idea fonamental de la sociologia: el lloc central que ocupen els valors, el seu paper fundador de la consciència social i de la consciència moral. Nietzsche li ensenya a Weber que els valors no són eterns i que allò fonamental per a un sociòleg és comprendre la influència indirecta dels valors sobre la vida i sobre la formació social. Per a Weber, els valors són "racionals", inclús més racionals que els interessos econòmics.

El Mètode Sociològic de Weber

Tres Moments en un Mètode

Weber, en la famosa frase del seu llibre Economia i Societat, defineix la sociologia com a: «... una ciència que es proposa comprendre per interpretació l'activitat social interpretant-la, i a partir d'això explicar causalment el seu desenvolupament i els seus efectes». D'això es deriven les tres etapes de tota sociologia:

• Comprensió
• Interpretació
• Explicació

Aquestes etapes no es poden considerar com a esgraons d'una escala, sinó com a formes d'anàlisi convergents de la realitat social, sense que es pugui considerar una "superior" a una altra.

L'Ètica Protestant i el Capitalisme

La Influència del Luteranisme i el Calvinisme

L'ètica protestant (luteranisme i calvinisme) i les seves idees puritanes van influir en el desenvolupament del capitalisme. Això entra en contradicció amb el fet que la devoció religiosa està acompanyada del rebuig als assumptes d'aquest món, fins i tot amb el rebuig a una millor posició econòmica. L'Església protestant afavoria un tipus d'ètica cristiana materialista acompanyada de valors cristians com l'ascetisme.

Martí Luter

Va néixer a Eisleben, Alemanya, el 10 de novembre de 1483 i va morir al mateix lloc el 18 de febrer de 1546. Va ser teòleg i germà de l'Església catòlica, i va ser el principal reformador del protestantisme (luteranisme).

Joan Calví

Va néixer el 10 de juliol de 1509 a Noyon, Picardia, França, i va morir el 27 de maig de 1564. Era un teòleg francès considerat un dels pares de la Reforma Protestant. Quan Luter va fer públiques les seves 95 declaracions, Calví tenia 8 anys.

L'Esperit del Capitalisme

Es defineix com les idees i hàbits que afavoreixen la recerca racional de guanys econòmics. Weber considera que aquest esperit no existeix en la cultura occidental, tot i que és una actitud present en els individus. Però no n'hi ha prou amb aquesta actitud per a establir un nou ordre econòmic (el capitalisme). Per això cal acceptar socialment certes tendències:

• L'ambició de guanys amb un mínim esforç.
• La idea que el treball és una maledicció divina i una càrrega que cal ser combatuda.