El matrimoni Arnolfini: una obra emblemàtica de Jan van Eyck

1. Presentació. A la zona belga apareix un grup de pintors nous que fan la pintura gòticoflamenca. Principalment va pintar àngels, déus... comença a aparèixer una obra no religiosa, decorativa per una casa particular. Nou tipus de promotor de l’art que són els mercaders, les riqueses importants que dediquen una part dels seus diners per fer-se pintures per casa seva. Gran salt a la modernitat.

1. Dades bàsiques

1. Autor. Jan van Eyck

2. Títol. El matrimoni Arnolfini

3. Estil. Gòtic (flamenc)

4. Cronologia. 1434

5. Tècnica pictòrica o escultòrica. Pintura a l’oli

6. Material de suport. Fusta

7. Mides. 84cmx57cm

8. Ubicació original/actual. Original: casa particular. Actual: National Gallery de Londres

2. Breu biografia. Va néixer el 1390 i va morir el 1441. És un dels mestres més importants de l’escola flamenca, introdueix la pintura a l’oli i la millora, introdueix la pintura cortesana. L’aspecte més destacat és la capacitat de realisme en el retrat. El duc de Borgonya li va pagar les pintures i va poder viure amb una certa facilitat.

Descripció formal

1. Iconografia. L’obra és un retrat d’un matrimoni ric que en aquell moment vivia a Flandes. Representa el dia de la boda privada que fan a casa davant de dos testimonis. Moment íntim perquè és una boda privada. Eren de la ciutat de Luca (ciutat italiana). Té la funció de contracte matrimonial perquè hi ha la signatura a la paret de l’autor. La pintura està plena de simbolismes socials i religiosos al voltant del matrimoni.    

2. Funció. Decorativa i commemorativa. Es fan pintar el Giovani i la Giovana

3. Composició.Simètrica i tancada. Ells no ens estan mirant. El quadre es tanca en el mirall. Ell mira a qui està a la sala, als testimonis del seu casament. No ens conviden a estar-hi

4. Línies compositives. Verticals exceptuant el punt en què s’uneixen les mans.

5. Recursos tècnics.Ús i el domini de la tècnica de la pintura a l’oli. En aquest domini fa servirtransparències, reflexos, ombres en un nivell que no s’havia aconseguit fins aquell moment. Ús de la perspectiva intuïtiva, que no és perfecta. Encara no hi ha estudis de la perspectiva pictòrica. Per primera vegada parlem de dos focus d’entrada de llum. Finestra de la dreta que il·umina la part de darrere dels dos personatges: ell llit... un segon focus de llum que il·umina de cara i lateral als dos personatges (no se sap d’on prové aquesta llum). L’home queda en una meitat d’ombra i una meitat de llum. Amb la pintura a l’oli es pot fer precís detallisme.

6. Relació amb l’entorn. Obra creada per poder presidir un espai d’una casa particular, una sala o el mateix dormitori pel qual va estar pintada. Ús domèstic i particular. Les mides van adreçades a això.

4. Significat de l’obra

1. Elements propis de l’estil. Obra d’estil gòtic, però hi ha diferents variacions del gòtic. Gòtic flamenc, del que vindrà una escola molt important. Inici del retrat real dels personatges, extremat detallisme d’interiors, ús de colors i la llum a partir de la pintura a l’oli i perspectiva intuïtiva que a nivell tècnic es coneix com perspectiva naturalis.

2. Relació forma i funció. Hi ha una gran relació entre l’evolució social d’aquell territori. Creixement de grans famílies adinerades amb la necessitat de decorar aquestes estances privades. No utilitzant motius religiosos o ideològics sinó representant l’actualitat. Mostren quin vestuari, moda i costums hi havia en aquell moment.

3. Iconologia. És una obra d’una riquesa iconològica extraordinària.

· Làmpada en què només hi ha una espelma i està encesa. És un sol déu i només una llum que ens il·lumina i pot tenir el símbol de la flama de l’amor.

· Rosari al costat del mirall. Les peces del rosari són de vidre. Té un símbol de puresa de la dona.

· Inclusió en la pintura de dos tipus de fruita: taronges i pomes. Les taronges representen passió per una banda i també riquesa perquè a flandes no hi ha tarongers. És una fruita molt apreciada que s’ha de portar de lluny. Les pomes en canvi, ens recorden al pecat d’Eva.

· Les mans. La mà de l’home que recolza la mà de la dona com a símbol d’unió.

· Contrasta el vestit de l’home, severitat i elegància. Les sabates en aquest cas permeten adonar-nos que van descalços, és un símbol de divinitat, de cerimònia sagrada.

· Apareix un gos, al mig en l’eix de simetria. Representa la fidelitat.

· Vestit de la dona que és de color verd. El verd identifica 2 aspectes: esperança i fertilitat. És a la moda l’avoltament que té a la panxa, com a desig de tenir fills. Pentinat característic de l’època.

· El color del llit és de passió, de fecunditat, de bon part... En el capçal dels llits hi ha la tècnica de grisalla: utilitzar un sol color i anar-lo variant d’intensitat. Hi ha representada santa Margarida que és patrona de la llar i també un drac que representa el mal. Protectors dels mals esperits.

· Signatura que forma part de la pintura com si estigués pintada a la paret. “Jo he estat testimoni d’aquest matrimoni.”

· Mirall. A la part superior hi ha Jesús, la mare de déu i Sant Joan. Al voltant del mirall per santificar aquest matrimoni hi ha deu escenes amb detallisme extrem d’aspectes de la vida de Jesús. A la part central Giovani i Giovana i dos personatges més, un dels quals deu ser van Eyck (testimonis del casament). Tanca tota la pintura, sense que sigui oberta.  

4. Relació època i obra. Flandes gran ducat de Borgonya, un conjunt de ciutats molt importants. Nucli que després els reis d’Espanya conquereixen. El duc de borgonya és el mecenes de van Eyck.

5. Influències i transcendència de l’obra. Influències: tota la pintura gòtica de l’època la influeix. Fa un pas endavant i trenca alguns aspectes.

Es basa molt en les miniatures dels evangelis. Experimenta i evoluciona la tècnica de pintura a l’oli.

Transcendència: influent en pintors de la seva època com el pintor Lluis Dalmau i influencia el Velàzquez. En un moment Velazquez tanca la pintura posant al mirall un personatge.