Material i Tipus d'Escalada

Material

Arnés: cintes cap a fora, mosquetó a anella central

Cordino: s’ha de fer el vuit, passar-ho per anella inferior i superior

Casc: sempre el que assegura i recomanable el que puja

Gri-gri: només s'ha de passar pel Gri-gri una corda dinàmica d'un gruix entre 10 i 11 mm

Mosquetó: el que assegura s’ho fica a l’anella central i el Gri-gri

Pantalons flexibles: per permetre qualsevol moviment necessari

Nusos:

Vuit: encara que pateixi gran tensió, s'afluixa amb relativa senzillesa, és fàcil de revisar a simple vista i brinda total confiança i seguretat a l'hora d'escalar.

Vuit resseguit: el més segur, però té la "desavantatge" que es pressiona molt a l'hora de penjar d'ell.

Tipus d’escalada

Escalada artificial: l’escalador es pot ajudar de ganxos, ungles, escales o estreps.

Escalada lliure: l'escalador únicament pot fer ús del seu cos per progressar escalant.

Escalada alpina en alta muntanya: tipus d'escalada que comporta més risc i exigeix una major quantitat d'habilitats i materials.

Escalada clàssica: realitzada sobre parets netes d'assegurances i és l'escalada més respectuosa amb el medi.

Escalada esportiva: es busca la dificultat, però sempre recolzada en la seguretat. És la més comuna en l'actualitat.

Escalada de velocitat: solen anar assegurats des de dalt. L'important és arribar a final de la ruta en el menor temps.

Escalada búlder: es busca la màxima dificultat, tant física com tècnica, sobre roques o coves no massa altes.

Escalada híbrida: barregen seccions de diferents modalitats d'escalada.

Escalada Psicobloc: és una variant del búlder i si caus és a l’aigua.

Escalada mixta, en gel i drytooling: l'escalada mixta barreja trams de gel i de roca, i al drytooling s'utilitzen piolets i grampons per progressar per les roques.