Màscares: Significat, Història i Ús en Rituals

Màscares: Significat i Simbolisme

La màscara, en la seva relació amb l'home, representa la capacitat de contraposició, per la possibilitat d'enfrontar els camps subjectiu i objectiu. En el món dels esperits, cal veure la màscara com un intent de passar del món subjectiu a l'objectiu o d'aprofitar-ne les forces, més enllà dels seus límits. Les pintures a la cara i les disfresses són els recursos externs utilitzats, als quals s'afegeix, sovint, la transformació interna mitjançant l'èxtasi i el trànsit. El caràcter estàtic de la màscara i la dansa de caràcter rítmic s'animen amb el joc mímic. Tots tres permeten adoptar totes les formes de l'ésser externament (des d'allò animal a allò diví). Banya, cornamenta, cua i pell són les disfresses més antigues. El portador de la màscara representa que és un ésser que està per damunt de l'ordre natural. L'ésser humà s'amaga en un animal. Les màscares també poden representar esperits com el de la fertilitat.

Màscares i el Món Subterrani

En l'inframón, l'animal es considera la personificació o figura simbòlica del maligne, pot esdevenir símbol demoníac (no subjecte a cap mena de norma ni de llei). L'afecció a les màscares es deu al desig de protegir-se dels dimonis que provocaven l'horror o pel desig d'apropar-se a les forces d'altres éssers. Phersu, dimoni etrusc, és un exemple de rostre emmascarat. Dins de l'àmbit del terreny-infraterreny, la màscara va passar a significar la seducció diabòlica. Dins de les esglésies romàniques, simbolitzen el regne infernal i, quan estan associades amb allò animal, tenen un significat apotropaic, de defensa contra el mal que representen.

Màscares Funeràries i Ritus de Pas

Nombroses màscares representen els difunts. El retorn d'avantpassats podia representar l'acollida d'aquests dins del cercle dels esperits protectors de la família. Una màscara d'or té la funció de donar refugi a l'ànima del faraó en una imatge que se li assembli, si la seva mòmia acaba corrompent-se o essent danyada. Els joves a la Melanèsia apareixen amb les màscares dels avantpassats juntament amb les màscares dels dimonis per acollir els neòfits a la comunitat tribal. Els ritus de pas marquen la transició d'una cosa a l'altra (pubertat, maduresa, naixement, matrimoni).

Màscara d'Agamèmnon

Màscara funerària d'or trobada a Micenes al 1500 a.C.

Màscara, Cant i Dansa

La trilogia de màscara, cant i dansa constitueix un conjunt de mitjans d'expressió artística que fa visible, a través dels ritus, la relació dels homes amb els poders sobrehumans. Els pobles primitius creuen que des del ballarí emmascarat (el bruixot) no solament parla la veu d'un esperit, sinó que aquest daimonion pren possessió de la mateixa persona. A la tribu dels kagabas de Colòmbia, hi ha la creença que en els primers temps els dimonis es van treure les seves caretes i les van donar als homes perquè les utilitzessin en el culte i es pogués manifestar així l'ordre de l'univers.

Màscares en les Danses Rituals

A l'antiga religió bon del Tibet, les danses rituals, realitzades per emmascarats, desenvolupen un rol molt important. Les danses d'any nou eren un símbol de la lluita victoriosa de les forces bones contra els dimonis hostils a l'home; de manera especial, eren la representació de la llum solar i de la primavera que irradia calor amb el seu triomf damunt els poders tenebrosos i freds de l'hivern. Als pobles d'Europa, la baralla entre l'hivern i l'estiu es dramatitza amb balls i jocs de màscares. La meitat freda i tenebrosa de l'any era expulsada de la figura simbòlica de l'ós o d'un salvatge, o es cremava com un ninot de palla, una bruixa o una figura de Judes. Al Tirol (Àustria), la màscara té un sentit nefast. Representa que els esperits, que poden adoptar formes belles, tenen poder sobre la prosperitat i la ruïna de plantes, animals i homes.

El Carnaval i la Màscara

El Carnaval presenta usos i símbols d'antigues festes. Van tenir relació amb la fertilitat, i s'hi veu implícita la necessitat de celebrar la proximitat de la primavera, en la qual l'alegria i la disfressa serveixen per despertar la natura. El carnestoltes té relació amb antics costums de la cultura mediterrània. Dijous gras, o greixós, simbolitza benestar. L'objectiu era l'expulsió dels mals esperits i guanyar-se la protecció dels bons, així com la representació dels dimonis per expulsar-los. El nostre carnaval reflecteix antigues festes romanes en les quals s'invertien els papers tant de classes socials com de sexes.

La Màscara i el Teatre

"Tragèdia" vol dir literalment "boc" i es remunta al sacrifici originari del cabró consagrat a Dionís, en la pell del qual s'embolicava l'histrió i la carn del qual era el premi que obtenia el millor cantor. La màscara teatral va aparèixer a Atenes cap a l'any 500 a.C. gràcies a Tespis, que va embetumar les cares dels actors. Les representacions eren organitzades per la ciutat-estat. "Drama" significa "fer, actuar". La màscara expressava l'estreta connexió amb el déu redemptor Dionís en la problemàtica d'una humanitat i un destí tràgics.