Marx i Nietzsche: dos pensadors revolucionaris del segle XIX

Marx i Engels: els pares del comunisme

S.XIX viure conseqüències socials i polítiques rev. francesa i caiguda l'antic règim. Industrialització s'escampa xEuropa i s'imposa capitalisme. News classes socials: burgesia proletariat. Desigualtat econòmica, sorgeixen moviments obrers (socialisme i anarquisme)/ Marx néixer Trèveris. Fill família jueva, pro pare convertí protestantisme. Estudia periodisme./ A París relacionà diferents grups revolucionaris. Fundar 1 revista clausurada, la qual apareixia 1 article de Friedrich Engels, pers q es considerava gran amic i col·laborador intel·lectual. Aquest any escriu: Manuscrits econòmco-filosòfics. Expulsat de París, s'instal·la a Brusel·les. Seves obres+impr: La Ideologia Alwmanya i Onze tesis sobre Feuerbach: /Marx i Engels van redactar Manifest del Partit Comunista, una de les seves obres més conegudes. El manifest exposa que la història de totes les societats és la història de la lluita de classes, proclama la inevitable superació del capitalisme i l'adveniment d'allò que tant temia l'Europa contrarevolucionària, el comunisme./ Va publicar el llibre El Capital, un llibre d'extensió considerable i considerada la seva obra més important. La va començar Marx pero va morir i Engels la va acabar. 1881 morir la muller de Karl, Jenny. Marx moria el 14 de març de 1883.
Friedrich Nietzsche va néixer a Alemanya l'any 1844. Fou educat en un ambient religiós i va tenir una germana, Elisabeth, qui va ser la seva amiga i confident. Va començar la carrera de teologia i folosofia ja que la seva mare volia que seguís la tradició familiar de ser pastor protestant, però ell s'hi va negar i es va traslladar a una altra universitat a estudiar filologia grega. En aquesta època descobrí l'obra d'Arthur Schopenhauer (afirma que tot el que existeix és manifestació d'una voluntat cega, la voluntat de viure i Nietzsche condemanrà l'actitud de renúncia i predicarà el si a la vida en totes les seves formes), pensador que l'impressionà i també conegué a Richard Wagner. A més va ser catedràtic de filologia clàssica. Va abandonar la ciutat alemanya i va fer-se suís. Va participar en la guerra francoalemanya, però als dos mesos va caure malalt/ 1872 va publicar El naixement de la tragèdia des de l'esperit de la música. El llibre, que mostra influència de Schopenhauer./ Als 32 anys s'inicia una segona etapa, on va redactar la seva obra Així parlà Zaratustra, una de les obres mestres de la literatura alemanya. El 1879 es jubilà voluntàriament i va començar una vida de viatges constants per l'Europa mediterrànea alpina. El 1881 va escriure La gaia ciència, on anticipa el tema de la mort de Déu/ La darrera etapa va destacar per la publicació de la seva obra Més enllà del bé i del mal, una nova crítica a la filosofia, moral i religió. El 1888 fou el darrer any de vida intel·lectual lúcida: El cas de Wagner i Nietzsche contra Wagner i L'Anticrist./ Després va tornar boig i va ingressar a diferents clíniques psiquiàtriques. Morirà, silenciat per la malaltia, sense asabentar-se que, en la seva última dècada, havia esdevingut internacionalment famós.

Alienació a Marx

Per Marx l'home és un ésser actiu, pràctic i la seva activitat principal és el treball. El treball és la manifestació de la vida de l'home. Però en la societat capitalista, en les condicions de treball assalariat, l'home no s'autorealitza sinó que s'aliena: el treballador assalariat es ven a canvi d'un salari i es converteix en esclau del sistema de producció.
L'economia tracta l'home com una cosa, com una mercaderia més. L'atur i la misèria dels treballadors són acceptats com a fets naturals/L'alienació dels treballadors es produeix en una quàdruple dimensió:En el producte del seu treball: el treballador ven el seu treball a canvi d'un salari i, per tant, el producte que ell ha elaborat serà propietat d'un altre, l'amo capitalista.En el treball mateix: és un treball forçat, no lliure. L'home no s'hi realitza i és sent infeliç. Només pot ser lliure i feliç fora del treball. En el treball està fora de sí.En l'home mateix: l'home es veu reduït a una mercaderia que es ven/En la relació amb els altres homes: els homes es tracten entre ells com a mitjans per un fi econòmic./La conseqüència bàsica del treball alienat és la propietat privada dels mitjans de producció. L'eliminació de l'alienació serà l'objectiu de la filosofia marxiana. Com se surt de l'alienació? A través de:-Una presa de consciència de classe.-Una revolució eliminant la propietat privada.