Mare de Déu de Veciana: Escultura Romànica del Segle XIII

Mare de Déu de Veciana

Cronologia

Cal situar-la entre el segon i el tercer quart del segle XIII.

• Ús de la policromia (avui gairebé tota perduda).
• Geometrització i simetria en les formes.
• Tot i que els temes solien ser de caràcter religiós, també s'esculpien antics mals fantàstics, escenes de la vida quotidiana, motius florals i altres detalls decoratius.
• Figures rígides, inexpressives i hieràtiques.
• Escultures com: sedes sapientae, crucifixions o davallaments de la creu.

Estil

D'estil romànic, és una Mare de Déu de 88 cm d'alçada, va coronada i seu en un tron de columnes desiguals, llises i amb poms gairebé esfèrics. Els peus descansen sobre un ampli sòcol rectangular i amb la mà esquerra, damunt del genoll, sosté l'esfera. La mà dreta subjecta el Nen Jesús a l'alçada de la cama. Curiosament, el Nen seu a la dreta i sosté el llibre de les escriptures en horitzontal.

Tallada en fusta policromada, la imatge fou treballada en un bloc piramidal, en el qual s'esculpí la figura de Maria i part del tron; aquest es buidà per tal d'alleugerir-ne el conjunt. El Nen i les columnes laterals del tron foren tallades a part i adossades al bloc principal per mitjà de coles i alguns claus de forja que encara es conserven. També resten, ara de manera visible, els trossos de la tela de lli usats per a tapar les juntures en el procés de preparació del suport per al policromat.

La policromia original conservada és poca. No obstant això, ha permès esbrinar els tons generals que decoraven la imatge: el vermell, com a color predominant; el blau, emprat per a les sabates i el mantell matern; el verd, per al seient del tron, i el negre, per al dibuix, els perfils i les ornamentacions. De tot el conjunt destaca la decoració del tron, que es conserva en força bon estat: les columnes presenten, sobre fons vermell, dibuixos de sanefes romboïdals en blanc i negre que enllacen amb escuts triangulars de fons d'argent i torre d'agulles. En els espais que hi ha entre les columnes, s'hi representen arcuacions diverses emmarcades per línies negres.

Presenta decoració heràldica, la qual cosa no és estranya en aquest tipus de trons, però el desconeixement dels llinatges que representen no permet avançar en la seva anàlisi.

En general, la talla mostra un bon nivell tècnic i una alta qualitat de facturació que fuig d'esquemes rígids i introdueix certs decorativismes. El rostre de la Mare és serè i dolç, d'oval lleugerament arrodonit i estret, ben proporcionat, ulls i llargues celles dibuixades, nas llarg i boca carnosa i un lleuger somriure. El rostre del Fill, tot i que és menys reeixit, té els trets fesòmics semblants.

Però on resulta més evident el refinament de la talla és en el tractament dels plecs de la roba, sobretot els de Maria. El vel d'aquesta Mare de Déu forma un curiós replec per sota la corona que és detallat i petit. La túnica d'escot rodó, forma uns plecs paral·lels disposats en vertical tant a la zona del pit com al voltant de les cames, per acabar en uns amplis plecs triangulars que reposen al damunt del sòcol. En canvi, el mantell, col·locat a manera de toga romana, forma uns plecs disposats en diferents direccions i treballats per parts. Així són horitzontals i lleugerament inclinats en la cintura, verticals i en forma de V invertida en el pit i en el braç dret, i amples i curvilinis al voltant del genoll o en el replec de tota la vora del mantell. Pel que fa al mantell matern, resulta estranya la seva disposició a la romana, més freqüent en les robes del Fill.

Quant a la composició, la Mare de Déu de Veciana és una talla ben equilibrada. Les proporcions entre les figures de la Mare i el Fill, com també les pròpies de cada una d'elles, són les justes. En general, no destaquen ni l'horitzontalitat ni la verticalitat en aquestes figures. L'origen d'aquest tipus d'imatges s'ha de buscar en la Theotokos copta entronitzada amb el nen assegut a la cama esquerra i en els mosaics bizantins, que també mostren imatges de la Verge amb aquestes característiques. El prototip fou pràcticament copiat per l'art romànic perquè s'ajustava al missatge que volia donar.

Interpretació

Iconografia

Mare de Déu sedent amb l'infant en actitud de beneir a la falda. El seu posat és hieràtic i mostra una marcada frontalitat.

Significat

Durant l'edat mitjana el cristianisme preferí el símbol, la representació de les seves veritats, i deixà de banda l'expressió dels sentiments i el realisme.

Com l'art de Bizanci i l'art copte -dels quals és hereu directe-, el romànic es caracteritza pel rigor dogmàtic i per un hieratisme solemne.

L'escultura informava visualment sobre un tema religiós i mirava de provocar el respecte en l'observador i potenciar la devoció i la pregària, i defugia qualsevol expressivitat i moviment. Eren figures que es distanciaven voluntàriament de la seva humanitat i potenciaven la frontalitat per evitar distraccions a l'hora de contemplar-les.

Les marededéus acostumaven a ser encarregades per l'Església: monjos, bisbes i capellans pagaven les obres i n'escollien els temes. De vegades, però, eren donacions de senyors feudals que volien guanyar-se el seu raconet a la destra del Senyor i esperaven que l'Església intercedís per ells davant de Crist jutge.

Darrere de cada imatge de la Mare de Déu hi ha una llegenda. Algunes vegades van ser trobades en una font per algú que hi passava per casualitat; unes altres vegades eren en algun indret amagat fins que van ser descobertes per un pastor que duia a pasturar el ramat...

Funció

L'objectiu d'aquesta obra és clar: havia de servir per recordar al poble els ensenyaments de l'Església. També formava part de la litúrgia, ja que participava en l'ofici de la missa i la duien en processó.