Mare de Déu de Sanaüja: Anàlisi i Context Històric

Mare de Déu de Sanaüja

Obres Pictòriques i Escultòriques

1. Presentació

2. Dades Bàsiques

• Autor: Anònim
• Títol: Mare de Déu de Sanaüja
• Estil: Gòtic
• Cronologia: 1350
• Tècnica Pictòrica o Escultòrica: Exempta frontal
• Material de Suport: Alabastre, tipologia de marbre
• Mides: 110x42x25
• Ubicació Original/Actual: Original: Mainell o retaule de l'església de Sallent de Sanaüja. Actual: MNAC

3. Breu Biografia

(Informació no disponible)

4. Descripció Formal

• Iconografia: Mare de Déu dempeus, que sosté amb el seu braç lleugerament alçat un nen. Alhora el nen sosté un ocellet. Va vestida amb una llarga túnica amb diferents plecs no molt ressaltats. Als peus porta unes sabates que acaben en punxa.
• Funció: Les imatges tenien una funció devocional i religiosa.
• Composició: Tancada. Les mirades van una mica perdudes, però no ens miren a nosaltres.
• Línies Compositives: La figura és vertical accentuada per la túnica que cau i el nen Jesús, però el cos de la verge fa un lleuger contrapposto que li dóna agilitat i moviment. Ens allunyem de l'encarcarament de les verges romàniques.
• Recursos Tècnics: Superfície polida de l'alabastre, policromia que es nota en algunes parts dels mantells. Una mica toquen les parts carnoses del nen i de les verges.
• Relació amb l'Entorn: Obra integrada en l'edifici religiós amb una funció religiosa tant si es troba al retaule com si presidia l'entrada en el mainell. Tenia una significació molt important.

5. Significat de l'Obra

• Elements Propis de l'Estil: L'únic exemple d'escultura gòtica que veurem. Les escultures gòtiques més importants presenten un contrapposto, suavitat en les línies poc marcades, acaba amb el hieratisme i l'artificialitat del romànic. Porta a un naturalisme. L'autor no només vol ensenyar-nos una imatge per devoció sinó que intenta retratar una dona, nen i ocell reals. Comencen a humanitzar les figures. El nen es recolza a l'escot de la mare. Ja no aguanta una bola del món sinó un ocell. Policromia que no era amb colors exagerats sinó amb colors que tendeixen a ser més suaus i realistes. La policromia amb els segles ha desaparegut pràcticament.
• Relació Forma i Funció: Ens transmet un concepte de devoció. Ens ajudarà a comunicar-nos amb Déu. Secundàriament té una funció decorativa.
• Iconologia: Aquest intent de naturalisme fa humanitzar els sants i en aquest cas la verge. Ja no és la verge com a mare de Déu sinó la verge com a dona. És en aquest aspecte iconològicament que transmet el sentiment de la maternitat i no tant de mare i Déu. La mare i el Déu seria la interpretació del romànic. L'ocell es podria interpretar com a naturalista o es podria interpretar com a colom que representa l'Esperit Sant.
• Relació Època i Obra: Hi ha un canvi en la visió de la religió en l'època romànica era una religió molt severa com a Déu autoritari, que ens castigarà, llunyà. El gòtic comença una visió d'un Déu home que pateix per nosaltres i que té uns sentiments com el nostre. Sant Francesc d'Assís crea la ordre dels franciscans que proposen un Déu al costat dels humils i de la natura - aquest Déu es va traslladant a l'art gòtic.

6. Influències i Transcendència de l'Obra

Aquesta obra no està escollida perquè sigui la única sinó que és un dels millors exemples d'escultura gòtica de Catalunya.

Influències: Mare de Déu de Boixadors, Reims França. Els personatges comencen a ser més humanitzats. Burgos. Sant Miquel de Santpedor.

Transcendència: Es va expandir aquest model i va influir en altres obres gòtiques.