Marc Ètic de la Mediació i Mediación Natural
Enviado por Chuletator online y clasificado en Magisterio
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,98 KB
MARC ÈTIC DE LA MEDIACIÓ
La federació estatal d'associacions de professionals de la mediació ha creat un codi deontològic.
Àmbit d'aplicació.
De la persona mediadora.
Principis de mediació.
Obligacions i deures de la persona mediadora.
Responsabilitat del mediador.
De la publicitat.
Règim disciplinari.
MEDIACIÓ NATURAL
És la persona, no professional, amb capacitat i predisposició per ajudar i resoldre conflictes generats en el seu entorn.
Avantatges:
Sol ser d'un cert prestigi entre les persones del seu entorn.
Coneix les normes, els costums, el context i la dinàmica de l'entorn en el qual opera.
Participa en el procés de manera altruista i voluntària.
Convenis importants:
No disposa de formació professional específica en mediació, desconeix les tècniques i procediments que faciliten aquests processos.
És membre d'un grup, no sempre regeix el principi d'imparcialitat.
No dóna la importància necessària a la reserva de confidencialitat.
Com que és una tasca voluntària, no sempre té la disponibilitat que caldria.
DETERMINACIÓ DE L'ESPAI DE MEDIACIÓ
REQUISITS DE L'ESPAI DE MEDIACIÓ:
Que afavoreixi el diàleg: dimensions adequades, mobiliari necessari i unes condicions ambientals.
Que sigui imparcial: de l'espai és important.
LA SALA DE MEDIACIÓ: sala de mediació, sales polivalents, s'han d'adaptar a les condicions de cada cas, especialment pel que fa al nombre de persones.
EL MOBILIARI: les taules rodones perquè no marquen límits, jerarquies ni estatuts en conflictes de molta tensió, la taula és un obstacle físic que pot ajudar a mantenir una distància segura, les cadires siguin convencionals i totes iguals.
En alguns casos molt distesos, substituir les cadires per sofàs o butaques. És oportú disposar sales d'espera.
LA UBICACIÓ DE LES PARTS:
No és gaire aconsellable fer seure una part davant de l'altra.
L'ÚS DEL TEMPS:
Assignació de temps ha de permetre a les parts en conflicte expressar les seves posicions.
Gestionar adequadament els torns de paraula.
Impedir que les parts s'interrompin.
LA GESTIÓ I COORDINACIÓ DEL SERVEI: s'incrementa la potencialitat d'un procés de mediació i coordina amb altres professionals, que poden ser d'organismes oficials o no oficials.
EQUIPS DE TREBALL I COORDINACIÓ: coordina per afavorir sinergies i evitar esforços redundants i innecessaris.
Equip de coordinació.
Planificació dels processos.
Delimitació de les competències, els nivells de jerarquia i els fluxos de comunicació.
Distribució de les funcions, activitats i tasques.
Ús eficaç dels recursos materials i econòmics.
Supervisió per garantir el bon funcionament de l'equip i les activitats.
SUPERVISIÓ I SEGUIMENT DEL PROCÉS: s'haurà de recollir la documentació de tot el procés, consten totes les dades referents a la feina que duen a terme els mediadors. S'haurà de fer un seguiment dels professionals externs i de la feina desenvolupada pels representants d'institucions afectades pel conflicte en cada procés.
L'AVALUACIÓ DEL SERVEI DE MEDIACIÓ: l'avaluació del servei, reajusta elements que no estiguin funcionant adequadament. La documentació generada en els conflictes en què s'hagi intervingut i interpretar la informació. Es pot passar un qüestionari a les mediadores i mediadors després de cada cas.
Per recopilar aquesta informació caldrà fer un estudi de camp preguntant a la població sobre aquestes qüestions.
PERSPECTIVA DE GÈNERE: permet enfocar, analitzar i comprendre les característiques que defineixen dones i homes de manera específica, i també les seves semblances i les seves diferències.
INTERVENCIÓ I PERSPECTIVA DE GÈNERE:
La fase de recollida i avaluació de la informació.
Planificació de la intervenció.
Procés de mediació.
Avaluació.
IDENTITAT CULTURAL
Conjunt de conceptes, creences i comportaments que emanen d'una comunitat i que la persona incorpora a propis.
MINORIA ÈTNICA: conjunt de persones que comparteixen una identitat cultural pròpia, encara que viuen en una societat en la qual predomina un grup més extens i hegemònic.
GRUPS HEGEMÒNICS I GRUPS SUBORDINATS:
|
FORMES DE CONSTRUCCIÓ DE LA IDENTITAT:
IDENTITAT LEGITIMADA: introduïda per les institucions dominants de la societat, utilitza aquesta identitat per estendre i racionalitzar la seva dominació enfront dels actors socials.
IDENTITAT DE RESISTÈNCIA: l'altra cara de la moneda, generada en condicions d'inferioritat per actors socials que tenen principis diferents i oposats de les institucions dominants.
IDENTITAT DE PROJECTE: en la construcció i desenvolupament d'una nova identitat per mitjà dels mitjans culturals propis, posició pròpia en la societat. Persegueix la transformació de l'estructura social. Construir una identitat per superar l'oposició entre identitat legitimadora i identitat de resistència.