Marbre de talla humana

ESGLÉSIA DE SAN LORENZO DE FLORÈNCIA:

F. BRUNELLESCHI

Cronologia- 1421-1470 Estil- Renaixement, Quattrocento Localització- Florència Bon estat Conservació Materials- Pedra, maó, pedra grisa típica de Florència (pietra serena) i guix.Tècnica- arquitravat i Voltat Context històric:
En El Segle XV, la península itàlica no era un estat unificat. Les Rivalitats polítiques van acabar fragmentant Itàlia i es van Constituir repúbliques, principats i ciutats-estat que van exercir El seu domini i influència sobre els territoris Circumdants. Aquests petits estats rivalitzaven entre ells en el Terreny polític, comercial i, fins i tot, en L’artístic. Eren ciutats riques, la prosperitat econòmica de les Quals s’havia vist afavorida pel comerç gràcies a l’obertura De noves rutes (la seda). La ciutat de Florència 

mantenia La independència política, cultural i econòmica respecte de les Grans potències europees i de l'afany expansiu de Milà i de Nàpols. 

Context cultural:

El Renaixement és un moviment cultural i artístic, que marca la Transició entre l’Edat Mitjana i el món modern i que obeeix A un canvi de mentalitat basat en l’Humanisme, comportant un Trencament amb la visió medieval del món. Els Humanistes, que són els filòsofs i investigadors de l'època, Proposen una nova mentalitat per a l'home basada en La llibertat i la raó-:Humanització del pensament i de la Concepció del món/-Un redescobriment del saber del món Clàssic grec i ROMà, especialment de la filosofia clàssica i de Plató./- La bellesa s’entén com una expressió Profana i no divina, com en temps passats/-Es produeix una exaltació De l’individu enfront de la comunitat.

L’estil és renaixentista del Quattocento. Característiques:

 L’actitud Antropocèntrica/ El retorn als clàssics/ El Disseny d'edificis amb una estructura geomètrica i racional, basat En un rigorós estudi 

matemàtic De les proporcions/L’espai interior és unitari, lleuger i Diàfan/Sobrietat decorativa/Desenvolupament de l’arquitectura Civil.

Planta:

La Basílica presenta una planta de creu llatina molt allargada, amb 

tres Naus al cos longitudinal i capelles laterals en tot el perímetre.

Està Inspirada en la de les antigues basíliqües paleocristianes.

La Capçalera presenta 5 capelles quadrades, la central d'igual amplada 

que La nau principal. L’absis és un quadrat regular de la mateixa Mida 

que El creuer i els trams del transsepte (quasi basilical pel fet de Tenir 

un Transsepte molt curt). El transsepte està rodejat per sis Capelletes.

A L’extrem nord de la capçalera, Brunelleschi va construir la Sagristia 

Vella (2) com un cub amb cúpula de mitja esfera destinat als usos 

religiosos. Posteriorment, Miquel Àngel edificaria, a l’altre costat, La Sagristia Nova (7) com a capella funerària dels Medici.

Sistema Constructiu:

Arquitectura arquitravada a la nau Central i voltada a les naus laterals, capelles laterals i cúpula Al creuer. 

ELEMENTS DE SUPORT:

Murs- Columnes molt esveltes i de proporcions clàssiques, d’ordre Corinti amb el fust llis i a mode de segon 

capitell O cimaci apareixen fragments d’entaulament (amb Arquitrau, fris i cornisa).- pilastres corínties de fust acanalat i Ménsules (en les 

claus Dels arcs) adossades als murs laterals que culminen En un entaulament.- Pilars cruciformes al creuer per sostenir la Cúpula- Petxines. La recuperació de les petxines en la transició D’un tram quadrat a una cobertura semiesfèrica que podem Observar a San Lorenzo és una de les aportacions Transcendentals que Brunelleschi va aportar a l’arquitectura Moderna.- Contraforts que queden dins del mur i entre ells 

s’obren Les capelles laterals.

Elements suportats:

Pel Que fa als elements suportats, cal destacar, en primer lloc, l’ús D’arcs de mig punt. Pel que fa al tipus de coberta, cal Destacar que la nau central disposa d’una coberta plana Decorada amb cassetons quadrats (a la manera de les basíliqües Paleocristianes) mentre que les naus laterals estan cobertes amb Voltes de quatre punts o voltes bufades i les capelles laterals amb Voltes de canó. 

Finalment, El creuer està cobert amb una cúpula semiesfèrica sostinguda per Petxines.La coberta exterior és a dues aigües en la Nau central i a una aigua en les laterals. 

FUNCIÓ:

 religiosa

Templet De San Pietro in Montorio de BRAMANTE:

Autor- BRAMANTE

Cronologia- 1502 Estil- art del Renaixement. Cinquecento 

Localització: Roma, al turó del Janicle, claustre de l’antic convent de S. Pere

Bon Estat de conservació Materials: pedra, marbre (base i capitell columnes) i granit (fust columnes)Sistema Constructiu: arquitravat i voltat

Tipus D’obra: edifici religiós. Església ESTIL CINQUECENTO: = Cuatrocento elements suportats: 
L’entaulament és dòric, amb arquitrau, fris, amb tríglifs i mètopes que estan Decorades amb motius relacionats amb S. Pere (les claus, la Tiara papal...) i cornisa. Al segon pis la balaustrada, el tambor i La cúpula, que és l'element de coberta del tempietto. Es Tracta d’una cúpula nervada, de 4,50 m de diàmetre, Recoberta de làmines protectores metàl·liqües i coronada per una Llanterna cega. 

Elements de Suport:

L’edifici s’aixeca sobre un Estilobat format per 3 graons i un podi perimetral, però els Elements de suport principals són:- els murs i els vuit pilars Adossats o pilastres al mur.- les setze columnes d’ordre toscà que Aguanten la galeria superior. En la segona planta, els murs 

de La llanterna i les pilastres; aquestes, amb l'ajut de la resta del Mur, suporten el pes de la cúpula. 

Funció Commemorativa i religiosa, però per la manera com va ser concebut També té una funció simbòlica

VIL!LA CAPRA o LA ROTONDA:

Autor- Andrea PALLADIO (1508-1580)

Títol De l’obra- Vil·la Capra, també anomenada La RotondaCronologia- Iniciada el 1566-1570. Vincenzo Scamozzi hi Introduí 

alteracions Entre el 1580 i el 1591Estil –Renaixement. Manierisme

Localització (original i actual)-Vicenza, prop de Venècia (Itàlia)

Estat De conservació- excel·lent conservacióMaterials Utilitzats i tractament del mur (aparell)- pedra, maó i Marbre. Amb paredat de filada

Tècnica Emprada- arquitravat i voltat. 

PLANTA:

Planta: 

Planta Centralitzada amb la superposició d’un quadrat i una creu grega, 

completament Simètrica i inscrita en un cercle. És un edifici quadrat, en 

forma De cub, dins del qual s’inscriu una sala circular (rotonda) i en Torn a la qual s’agrupen les diferents estances Quadrangulars. En cadascuna de les cares del cub sobresurt un Pòrtic amb columnes d’ordre jònic (creant una galeria) i als Que s’accedeix mitjançant amplies escales externes, donant a La planta l’aspecte d’una creu grega. Està orientada Exactament als quatre punts cardinals. 

Alçat:

 estructura Piramidal: podi, planta principal (residència noble) i Cúpula. 

Elements de suport

L’escalinata monumental, formada per vint graons, i el podi Quadrat, - Els murs 

- Les columnes del pòrtic hexàstil d’ordre jònic.

Elements Suportats

- L’entaulament: amb un arquitrau, fris i cornisa.- El Frontó amb estàtues a la manera d’acroteris antropomorfs- La Cúpula semiesfèrica d’influència del Panteó de Roma, obra de Scamozzi, l’arquitecte que continuà les obres després de Palladio. Rematada per u òcul que il·lumina la rotonda central, 

recurs De l’arquitectura clàssica romana.

FUNCIÓ:

residencial I propagandística.

David De Donatello:

AUTOR- Donato dei Bardí, Donatello 

(1386-1466)CRONOLOGIA: 1440-45ESTIL: Renaixement. Quattrocento. 

LOCALITZACIÓ : - original: pati del Palazzo Medici i 

traslladada El 1495 al Palazzo Vecchio.- actual: Museo Nazionale de Bargello (Florència)Bon estat de conservació, Restaurada recentment

MATERIALS: Bronze. TÈCNICA: fosa a la cera perdudaTIPUS OBRA: Exempta, dempeus. 

ESTIL

El David és una obra representativa del Renaixement, en concret del Quattrocento italià, i mostra una exaltació del cos humà. Era La primera vegada que des de l'Antiguitat clàssica es Representava un nu en bronze i de mida natural: 1. - La consideració de la naturalesa com a model a imitar i/o Perfeccionar/ L’actitud antropocèntrica/ La conquesta de la Perspectiva i el domini de l’espai/El retorn al classicisme/ La Temàtica es van ampliar/  Els esquemes compositius són simples I geomètrics/ El moviment es plasma amb el contraposto i la Tensió del moviment en potència. //Els materials i Tècniques utilitzades són variadíssims: pedra, marbre, fusta, Terracota, guix, i sobretot el bronze. 

CARACTERÍSTIQUES ESTRUCTURALS:

Escultura exempta i Dempeus.La composició és tancada i asimètrica, emmarcada per una El·lipse imagínària amb un recorregut que va del cap al braç Dret, d'aquest a les cames, després a l'altre braç i acaba Novament al cap.L'eix que marca la figura és un eix vertical. Malgrat que les dues meitats del cos són diferents guarden un Perfecte equilibri. La 

prominència Del colze esquerre es compensa per l'espasa de l'altre 

cantó. D'altra banda, podem observar com determinades formes ens 

marquen Eixos diagonals, com és el cas de l'espasa, la cama i el braç 

esquerre. 

Característiques Tècniques:

El material és el bronze i La tècnica és a la cera perduda. 

Tema:

 representa A David, jove héroe bíblic concebut com si d’una escultura del Món grec. 

Font:

 l'obra Es basa en la història bíblica de l'Antic Testament (Samuel, 17) on Es relata la victòria de David sobre Goliat, un filisteu Gegant. 

Gènere:

 utilitza Un tema de la tradició religiosa, però li dóna un significat Humanista i polític. 

FUNCIÓ:

commemorativa I propagandística.

LA PIETAT DE MIQUEL ÀNGEL BUONARROTTI:

Autor- Miquel Àngel BuonarrottiTítol de l’obra- La Pietat

Cronologia- 1498-1500Estil– art del Renaixement. Cinquecento Localització (original i actual)- capella del S. Crist a la basílica de S. Pere del Vaticà, 

Roma. Estat De conservació- excel·lent conservació però ha sofert Diverses vicissituds. En el s. XVIII foren restaurats els dits De la mà esquerra de la Verge. L’any 1972, un pertorbat Mental va donar-li tres cops de martell a l’estàtua de la Verge resultant danyades part de la cara i l’aixella esquerra.

Materials Utilitzats : marbre blanc de Carrara i treballat Amb cisells dentats, per les marques apreciables a la base, i Trepants (cabells).

Tècnica Emprada: tallaFormes i tipologia: grup exempt format Per dues figures: una sedent, la Verge María i l’altra Jacent, Crist mort als seus braços.

Característiques Formals:

Formes i tipologia: grup escultòric Exempt format per dues figures: una sedent, la Verge María i l’altra 

jacent, Crist mort als seus braços.Malgrat ésser un conjunt Escultòric exempt fou concebuda per ser contemplada des d’un punt De vista 

frontal, Unifacial, (es situaria en un altar), perquè sinó es perden els Detalls. 

Destaca Pel perfecte treball de polimentació, propi de la primera època de L’artista, que és d’una gran qualitat. Així, Veiem unes superfícies clares, llises i molt suaus. L’acurat Acabat tant de la cara de la Verge, tan humana i alhora tan Idealitzada, com del cos de Crist transmet a la perfecció una Sensació de proximitat; fins i tot es produeix la impressió Que, en tocar-los, se’n podrà percebre la suavitat de la Pell; demostrant el gran domini tècnic de l’escultor. 
La Llum incideix suaument i llisca damunt La superfície polida fent que l’escultura brilli amb intensitat I transmet la sensació d’harmonia i serenitat. 

Tractament De les figures:

és figurativa, Naturalista i idealitzada, amb interès per la bellesa formal, basada En la proporció i l’harmonia. L’home i la naturalesa són els Protagonistes d’aquest art, l’estudi anatòmic i la Individualització dels trets de cada personatge. 

Característiques Estructurals;

Composició tancada o Centrípeta. La Verge està inclinada sobre el cos jacent i el seu Dolor davant la mort és callat, íntim, natural en el seu Sentiment.Esquema compositiu simple i geomètric: piramidal, l’obra Forma un triangle quasi regular, tancat en Si mateix, ICONOLOGIA:
 L’obra Està carregada de simbolisme i bellesa denota el sentir cristíà que Va moure a Miguel Ángel al llarg de la seva vida. Idealitza a La Verge per a destacar-nos la seva puresa i Serenor. 

FUNCIÓ:

religiosa.

El Naixement de Venus:

Autor- Sandro Botticelli

Cronologia- 1482-85 Estil- Renaixement, Quattrocento

Localització- Florència. Original- casa de Llorenç de Pierfrancesco, regal de Bodes de Llorenç de Mèdici . Actual- galeria dels Uffizzi, Florència.

Bon Estat conservacióSuport- tela de lli Tècnica- Tremp. 

Característiques Formals:

Predomini de la línea, les figures Estan delimitades per una línia fosca que reforça els contorns. El Color i les pinzellades: Les pinzellades són molt petites I detallistes, amb uns contorns molt ben delimitats i Abundància de detalls en les diferents parts del quadre. Els Colors destaquen per la suavitat cromàtica,El conjunt Posseeix una suau calidesa, pròpia d'un ambient primaveral.A Llum irreal que Omple la pintura sense indicar d'on prové. Les figures S'il·luminen quasi uniformement. sensació de moviment a L'escena. Aquest moviment, més fictici que real, es basa en L'efecte del vent sobre els cossos i objectes. Destaca el Contrast entre el dinamisme dels personatges secundaris i la Certa immobilitat de Venus, que sembla navegar suaument cap a La costa.

Característiques Estructurals:

Tancada, simètrica, triangular i Superficial. La figura de Venus és l’eix central de tota la Composició, Posseeix diversos eixos organitzadors. Composició unitària. 

Característiques tècniques:

Tècnica: Tremp. Suport: tela  en un període en què ja no era habitual El tremp entre els artistes Italians Contemporanis. 

ICONOLOGIA:

Aquesta Pintura és una al!Legoria del naixement de la deessa de l'amor. La Venus arriba a la vida i a la humanitat al damunt d'una petxina, Símbol de la fertilitat, envoltada d'una aura de misteri, només Cal veure els ulls absents i l'expressió distreta, concentrada En el seu món interior. A més la rodeja de tot tipus de Símbols relacionats amb l'amor, les roses que cauen al seu damunt, Creades en el mateix moment de la seva concepció, són les Flors sagrades, i amb la seva bellesa i les seves espines la 

perfecta Expressió de l'amor; la garlanda de murta que llueix al coll l'Hora Significa l'amor etern i en la túnica que en porta Veien acianos i als seus peus floreix una anèmona blava, símbols de Què ha arrivat la primavera, El renàixer; i Cloris, que fou raptada per Zèfir al jardí de les Hespèrides i finalment se n'enamorà, el poder D'aquest sentiment.

L'Escola D'Atenes:

Autor : RAFAEL SanzioCronologia: 1510-11        Estil : art del Renaixement. Cinquecento. Localització : Estança de la Signatura, Palau del Vaticà, RomaExcel·lent ConservacióSuport : sobre murTècnica : fresc. 

Característiques Formals:

En aquest fresc predomina el dibuix Que delimita figures ben definides. S’observa un dibuixdetallat Que individualitza amb claredat cadascun dels motius però matisats Per efectes de moldejat dels volums gràcies a Suaus contrastos lumínics. En Comparació amb els elements lineals del dibuix, els pictòrics Queden en un segon pla. No obstant això, la gamma Cromàtica utilitzada és molt àmplia i comprèn des dels colors Freds (blaus, verds) Fins als més càlids (grocs, vermells), en una combinació Equilibrada i sense que cap predomini sobre els Altres. Els colors tenen una gran varietat de tonalitats i matisos, Per exemple, les gradacions del color del cel amb un blau intens A la volta va tornant-se més pàl·lid i transparent quasi Blanc en l’arc de mig punt dels fons, permetent així destacar les Dues figures centrals de la composició.Tota la Composició està il·luminada per una llum suau, perquè no hi ha Grans contrastos lumínics. 

Caracteristique Sestructurals:

La composició és clara I ordenada. És simètrica, tancada, unitària i superficial. Els Diferents grups de personatges estan col!Locats simètricament, Deixant l’espai central buit per poder observar millor els Personatges centrals, retallats sobre un fons blau cel i il·luminats Per un focus de llum. És tancada, perquè el món representat En la pintura és independent i no estableix cap connexió amb el que Hi ha a fora d’aquest. És unitària, perquè els personatges es Relacionen entre si per grups i mitjançant Gestos o converses, encara que alguns queden aïllats delconjunt, Intencionadament. I és superficial, Utilitza El cercle com a forma geomètrica perfecta per a ordenar la Composició. La composició és molt Horitzontal. 

Iconologia:

Representa Com la saviesa clàssica estava lligada al món humanista i Renaixentista de l’època. Era el model cultural per Excel!Lència, en què l’ésser humà esdevé el protagonista Indiscutible i el desenvolupament de la idea de concordatio Entre la filosofia i la ciència antigues i la cultura renaixentista.

La Verge de les roques. Leonardo da Vinci:

Autor: Leonardo da Vinci (1452-1519)La Verge de les roquesCronologia: 1483-86           EEstil: Renaixement. CinquecentoLocalització actual: Museu del Louvre, ParísExcel·lent Estat de conservacióTècnica: oliSuport: sobre taula Transferida a tela el 1806 per Hacquin. Característiques D’estil de Leonardo:- Realisme: es va oposar al concepte de "bellesa" ideal, Defensant la imitació de la naturalesa amb Fidelitat, sin tractar de millorar-la, basant-se en el coneixement Profund de l'anatomia humana i animal, de la botànica i la Geologia.- Perspectiva aèria o atmosfèrica: va pintar l’aire en Especial dels paisatges, al considerar que la distància S’omplia amb aire i que aquest feia que els objectes llunyans Perderen nitidesa i es veiessin blavosos. Les seves obres Desprenen un cert aire de misteri que les fa molt suggestives. El Clarobscur, la tècnica de modelar les formes mitjançant el contrast De llums i ombres- L’esfumat, la tècnica amb la que difumina els Contorns i els colors, aconseguint així la perspectiva Atmosfèrica en els seus paisatges- La perfecció del Dibuix, reflectida en els detalls.- Va introduir l’estudi Psicològic, la capacitat de reflectir la manera com els humans Utilitzen el registre de les emocions i les expressions Gestuals. A més en els seus retrats va introduir una nova Tipologia del retrat femení de mig cos en el qual les mans jugaven Un paper fonamental a l’hora de reflectir L’expressivitat. 

Característiques Formals:

 predomini de la línia, perfecció del color. El Color cobra molta importància i estan distribuïts de forma Equilibrada. En general, els colors són bastant sobris i Apagats, abunden els blaus, grisos, el verd, el beige, el carn... Es Concentren, de forma destacada en el primer pla, dominat pel Verd de la vegetació, i el triangle format pels personatges. L’únic color que crida l’atenció i destaca una mica sobre els Altres és el vermell (ens apropa) De la roba de l’àngel, però a aquest l’oposa el blau del Mantell de la Mare de Déu. Leonardo suavitza la Disonància enfosquint el blau i aclarint el vermell.Però, a mesura Que ens allunyem cap el fons els colors són freds (ens allunyen), es Difuminen, és a dir, són més esmorteïts i adquireixen una Tonalitat blavosa. 2 fonts de LLUM: una Petita i tènue font de llum natural en el fons del paisatge./una Font de llum misteriosa, més clara i brillant que il!Luminant els Personatges. Encàrrec i recepció:
Aquesta Obra havia de formar part d’un retaule (tríptic) encarregat a Leonardo (taula central) i els germans de Predis (taules Laterals) per la Confraria de la Concepció4 de L’església de San Francesco il Grande De Milà, però l’obra no va ser acceptada per considerar-se Irreverent (no s’ajustava amb l’obra que Esperaven rebre) o bé no fou prou remunerada segons Leonardo. Una Segona versió (avui a la National Gallery de Londres) va ser pintada Entre 1495 i 1508, després d’un llarg Litigi (més de 20 anys) amb la Cofraria de la Concepció.El Tema elegit no és gaire comú, raó per la qual va ser poc utilitzat Pels pintors del Renaixement tardà, del Manierisme I del Barroc, malgrat les múltiples còpies de l’original Leonardesc. 

FUNCIÓ:

 religiosa Devocional