Les Màquines Simples i el Romanticisme

Les Màquines

Definició

Una màquina és un conjunt de mecanismes amb moviments coordinats que transforma una forma d'energia en treball útil o en un altre tipus d'energia.

Les màquines faciliten la realització del treball multiplicant o suplint l'esforç humà. Hi ha molts tipus de màquines, i segons les transformacions que fan, produeixen efectes diferents.

Classificació de les Màquines

Es poden classificar les màquines segons diferents criteris. Una forma fàcil és en funció de la seva complexitat:

• Màquines simples: Dispositius senzills, amb un o dos elements, que només necessiten una força per funcionar. S'utilitzen per multiplicar forces o moviments.
• Màquines complexes: Transformen l'energia d'entrada (natural, combustible, energia mecànica...). Exemples: tractor, turbina...

Parts d'una Màquina

• Estructura: On es fixen totes les altres parts.
• Motor: Peça fonamental encarregada de produir la transformació d'energia.
• Dispositiu de control: Regula el funcionament de la màquina.
• Mecanisme: Permet transmetre la força i el moviment.

Màquines Simples

Són dispositius senzills, construïts bàsicament per un sol element. S'apliquen per ampliar l'efecte d'una força i són la base per a la construcció d'altres màquines.

La Palanca

És la primera màquina simple, utilitzada des del Paleolític. Permet fer moltes tasques fàcilment.

Consisteix en una barra rígida capaç de girar al voltant d'un punt de suport o fulcre. La seva funció és multiplicar l'efecte de la força aplicada.

F · D1 = R · D2 (F = força, R = resistència, D1 i D2 = braços o distàncies)

Permet multiplicar la força: com més lluny del punt de suport estiguem, menys força haurem de fer.

La Roda

Un dels invents més notables de la humanitat (transport de càrrega amb carros, la politja, la roda hidràulica...).

La Politja i el Polispast

Manera més fàcil i còmoda per aixecar pesos de forma vertical. És una roda que té la superfície central en forma de canal per on es fa passar una corda o una corretja. El seu principi de funcionament és el d'una palanca de primer grau.

El Romanticisme

Moviment cultural i polític que va sorgir a Europa durant la primera meitat del segle XIX.

Característiques

La seva característica principal és la ruptura amb els valors socials i culturals del passat a fi de trobar la llibertat autèntica.

Als autors romàntics els agradaven les històries fantàstiques.

Ideals i Sentiments Romàntics

• Llibertat: Principi de la Revolució Francesa.
• Sentiments: Promoure la transmissió dels sentiments i les emocions a través de l'art.
• Exotisme: Defensors de l'originalitat i la creació personal. Això va portar a escriure obres fantàstiques de caràcter misteriós, partint de la tradició popular (fantasmes, monstres...). Avancen cap a la ciència-ficció i el terror.
• Tristesa: Es caracteritzen per una visió malenconiosa de la vida (foscor vs. llum, patiment vs. plaer...).
• Lletjor i por: Forces irracionals de la vida: passions extremes, aspectes grotescos, situacions escabroses, lletjor i por... narrats per crear la novel·la gòtica i de terror. Creien que la foscor i la lletjor també podien tenir bellesa.

Autors Destacats

Mary Shelley (1797-1851)

Novel·lista més destacada del segle XIX. Creadora de la novel·la Frankenstein (El Doctor Frankenstein o el Prometeu Modern). Frankenstein desenvolupa la idea que la ciència no té límits. Fa reflexionar sobre els perills de la ciència que s'actua només per ambició.

Bram Stoker (1847-1912)

Novel·lista destacat de la literatura universal del segle XIX. Creador de la novel·la Dràcula.

Victor Hugo (1802-1885)

Autor més rellevant del Romanticisme francès. Poeta, novel·lista, dramaturg, assagista i pintor. Autor de Nostra Senyora de París (El Geperut de Notre Dame), novel·la històrica i sentimental ambientada a París a finals de l'Edat Mitjana. La novel·la parla del destí fatal d'un home que havia esdevingut llegenda. Tracta d'un home lleig i deforme, i per això maltractat i odiat pel poble de París. Això ha provocat un caràcter tímid, però també és valent i té un cor noble. Mirada luxuriosa de l'ardiaca Frollo (mirada fixa, plena d'agitació i tumult). Mirada innocent de Quasimodo (el seu ull salvatge tenia una expressió singular, una mirada encantadora i dolça). Els tres protagonistes moren.

Tipus d'Arguments

• De causa o efecte: Prendre alcohol i després conduir pot ser la causa d'un accident.
• De finalitat o objectiu: Aprendre anglès és molt positiu, ja que pot obrir moltes portes en l'àmbit laboral.
• D'autoritat: Passar tot el dia davant d'un ordinador no és bo per a la vista, ho diuen els oftalmòlegs.
• Emotiu o sentimental: Aquesta novel·la m'ha agradat molt; m'hi he sentit identificat.

Característiques dels Textos Argumentatius

• Busquen convèncer o persuadir.
• Contenen un assumpte, una tesi, premisses i arguments, i una conclusió.
• Fan servir arguments de causa o efecte, de finalitat o objectiu, d'autoritat i emotius.