Manufactures i comerç colonial a Catalunya (s. XVIII)

L'impuls de les manufactures

Es va impulsar la creació de manufactures per superar les limitacions gremials, augmentar la producció i frenar les importacions de productes de luxe. Es van crear les fàbriques reials. Però, malgrat la qualitat, l'escassetat de mercats i la seva baixa rendibilitat van orientar la seva política cap a l'impuls de manufactures privades.

A Catalunya, la difusió de les manufactures va anar lligada al sector tèxtil i va assolir una importància enorme. La indústria tèxtil cotonera es va iniciar a Barcelona cap al 1736-1737 i es va expandir cap a l'interior i la costa. Es va organitzar en fàbriques caracteritzades per la mà d'obra i la divisió del treball. Fabricaven especialment indianes (teles llargues de cotó estampades). La indústria de llana, la principal activitat tèxtil, per poder competir es va orientar cap a la producció de roba de qualitat.

L'augment del comerç amb Amèrica va permetre el subministrament abundant i a bon preu de cotó en floca americà. Una part important de les indianes catalanes va topar amb la competència dels teixits anglesos, de més qualitat. Aquesta dificultat els va obligar a introduir innovacions tècniques importants i, cap al 1780, van començar a fer ús de màquines de filar angleses, com la berguedana.

La liberalització del comerç colonial

Els Borbons, i especialment Carles III, es van preocupar de reorganitzar el comerç amb les colònies d'Amèrica, que constituïa una importantíssima font d'ingressos per a la corona. El comerç colonial va continuar organitzat amb el tradicional sistema de flotes, que partien de Sevilla i Cadis, que monopolitzaven el comerç americà. La corona va patrocinar la fundació de companyies comercials i els va atorgar nombrosos privilegis. Però la pirateria, el contraban i la competència estrangera van arruïnar les noves companyies. Durant el regnat de Carles III, el govern va establir la lliure comunicació de tots els ports espanyols, primer amb el Carib i després amb Amèrica.

L'entrada de Catalunya en el nou mercat americà va ser vital per a una economia destinada al consum i a una producció per a la venda. A més, el comerç colonial oferia unes expectatives de guany molt superiors a les del mercat regional. Va ser en aquest context que es va desenvolupar d'una manera molt important la indústria manufacturera tèxtil (indianes) i altres sectors lligats als gremis tradicionals.

• Els comerciants catalans importaven de les colònies productes de l'agricultura tropical (sucre, cafè, cacau).
• Per finançar el pagament d'aquestes importacions, exportaven productes de fabricació pròpia, tant agraris com manufacturats.

Encara que Cadis va continuar sent el gran port comercial del segle XVIII, la seva activitat era essencialment de reexportació de productes d'arreu i influïa poc en la prosperitat de la resta d'Andalusia. En canvi, el port de Barcelona i altres ports catalans es van especialitzar en l'exportació de productes locals i van generar un procés de creixement econòmic que va repercutir en el conjunt de Catalunya.