Manifestacions Pseudoreligioses en la Societat Actual

Resposta de l'Església

· Els cristians reconeixen les limitacions de l'ésser humà, fruit del mal i del pecat, però la fe cristiana també és una afirmació radical a favor de la persona humana, creada a imatge de Déu i semblant a Ell. I en Jesucrist, Déu vertader i home vertader, es troba el model d'humanitat, és a dir, el camí que s'ha de seguir per a la realització de l'autèntica persona.

· Seguir les exigències del missatge de Jesús no és de covards sinó, molt sovint, d'herois. La fe en Jesús ha dut molts cristians i cristianes a donar la seva vida, tal com ho recorden els màrtirs d'ahir i d'avui.

· Els nous valors que Nietzsche proposa, com la força, la dominació, la valentia, l'astúcia..., no són tan positius com ell afirma, ja que poden ser motiu perquè unes persones n'esclavitzin d'altres. De fet, hi ha qui ha afirmat que les seves idees van influir en el desenvolupament del nazisme.

Manifestacions Pseudoreligioses

La religió del mercat capitalista i del consumisme

Conjunts de valors, actituds i estils de vida centrats en la possessió i el consum de béns materials.

El capitalisme busca abans que res suscitar i alimentar els desitjos de la gent. Què fa que es consideri quelcom sagrat?

• Convertir els diners en quelcom absolut, al servei del qual s'adrecen totes les energies del cor humà, i se sacrifiquen l'estudi, el treball i l'esforç diari.
• La gran quantitat de ritus, centrats a comprar, tenir, posseir i exhibir, presents en els grans magatzems i centres comercials, a totes les hores del dia i de la setmana.
• Es desvaloritzen festes religioses tradicionals, com Corpus, i se'n creen unes altres de noves sense cap sentit religiós, com el dia de la mare...
• Les promeses que el consum de béns materials fa felices les persones, els ajuda en la seva realització, i en definitiva, els dóna salvació.

El culte a la música i a l'esport

La música sempre ha estat unida al món d'allò que és religiós. (Cant gregorià dels monjos, cantata de Bach...)

Al voltant de la música s'expressen sentiments i emocions, gestos i ritus molt semblants als que l'ésser humà religiós ha experimentat davant la divinitat.

• El ritualisme dels grans concerts del tipus que sigui. Els joves esperen el cantant-ídol de torn vestits amb indumentàries peculiars i proveïts de beguda. Sovint resulta delirant la reacció dels participants quan el personatge apareix en escena i comença a actuar, enmig de llums, fums de mil colors, efectes acústics...
• L'ídol-cantant és com un déu que provoca reaccions en els participants, que passen de l'alegria desbordant a les llàgrimes d'emoció... La música serveix per entrar en un món diferent, gairebé sagrat, on es viuen o situacions enyorades, s'expressen maneres de ser que el dia a dia reprimeix o impedeix, protesta contra una societat amb la qual no està d'acord... El mateix es pot afirmar del ritual en determinats esports.

El culte al cos

Els sentiments religiosos i les actituds envers la divinitat sempre s'han realitzat a través de gestos i expressions corporals. Però avui aquesta relació entre religió i cos ha canviat d'orientació. Som davant d'una sèrie de manifestacions que expressen un veritable culte al cos, el qual es tracta com un ídol i com quelcom sagrat:

• Cura de l'aspecte extern del cos per diversos mitjans (maquillatge, exercici físic...). És una mena de ritual de presentació social i reclam sexual en la nostra societat. És fonamentat constantment per la publicitat (cares juvenils atractives), cirurgia, privacions i pràctiques ascètiques (abstinència i el dejuni, imposades per religions).
• Importància exagerada que es dóna en els nostres dies a la dietètica, al menjar sa. Entrar en contacte amb la natura, amb la mare terra, amb allò que no està contaminat.

Sectes

· Grup separat d'una religió establerta o a un grup de seguidors aplegats al voltant d'un líder.

· Petit grup de persones que se separen d'una gran religió a causa de diferències d'opinió respecte de les creences o doctrines d'aquesta religió. Al llarg de la història sempre hi ha hagut petits grups sectaris derivats de grans religions. Algunes d'aquestes sectes no perjudiquen les persones, però d'altres són clarament destructives:

• El líder de la secta és una persona de gran carisma que utilitza el seu poder de convicció per a manipular els qui el segueixen.
• Els adeptes a la secta són atrets mitjançant promeses falses, pressions exagerades... Captades per persones sensibles, que passen per moments de desorientació, depressió...
• Un cop integrats a la secta, els adeptes són manipulats psicològicament i de vegades s'arriba a la completa anul·lació de la voluntat i a la desintegració de la personalitat. Els adeptes es converteixen en titelles.
• El líder de la secta sol anunciar grans catàstrofes, en alguns casos la fi del món, i promet la salvació d'uns elegits que obeeixin fidelment les ordres sectàries.
• La finalitat vertadera de la secta és el guany econòmic dels qui la dirigeixen. Sovint exploten econòmicament els seus adeptes fent-los treballar gratuïtament.