Malalties: Símptomes, Causes i Tractaments

Què és la Bulímia?

La bulímia és un trastorn del comportament alimentari (TCA) d'origen nerviós en el qual la persona no té cap control en el que menja i sent una forta culpabilitat a causa d'això. Es caracteritza, com el trastorn per afartament, per episodis en què la persona menja sense control, però a la bulímia la persona després se sent tant culpable que vol "compensar" provocant-se el vòmit o abusant de laxants i diürètics. Les causes són tan múltiples i variades com els malalts que les pateixen. Alguns dels símptomes de la bulímia nerviosa poden ser l'engreixament o l'aprimament excessiu, desnutrició i atròfia muscular. El tractament de la bulímia, sempre per part d'experts, inclou normalment teràpia psiquiàtrica, psicològica i un programa d'educació nutricional.

Què és la Lepra?

La lepra és una malaltia infectocontagiosa, però difícilment contagiable, causada pel bacil de Hansen. És una malaltia crònica amb afectació cutània, nerviosa i visceral, i la seva disseminació depèn de l'estat immunològic del pacient. És de difícil contagi; la transmissió és "de persona a persona" per un contacte directe i prolongat, calculat en aproximadament de 3 a 5 anys. El tractament s'administra per via oral: Dapsona (DDS) 50 a 100 mg/dia. La prevenció consisteix a evitar el contacte físic proper amb persones que tinguin aquesta malaltia i que no hagin estat sotmeses a tractament.

Què és la Malaltia de Chagas?

La malaltia de Chagas, coneguda també com "el mal dels pobres", és una malaltia àmpliament distribuïda per Amèrica del Sud que es transmet mitjançant les femtes infectades d'insectes dels gèneres Rhodnius i Triatoma. Infecta les cèl·lules de glàndules del sistema nerviós i pot provocar lesions importants a l'esòfag, al cor i a l'intestí gros. El paràsit entra a la sang i és capaç d'arribar al cor, establir-s'hi i malmetre la fibra del múscul cardíac. Això, a llarg termini, pot provocar greus problemes al bombament de la sang (miocardiopaties).

Què és l'Esquizofrènia?

L'esquizofrènia és una malaltia mental caracteritzada per una pèrdua del judici de la realitat i una àmplia desorganització de la personalitat amb impossibilitat de motivar una conducta i establir propositivitat vital adequada. És causada, probablement, per un defecte bioquímic o microestructural cerebral que a hores d'ara encara no està aclarit del tot. Els símptomes negatius, o «síndrome d'activitat psicomotora disminuïda», consisteixen en la deficiència de moviments espontanis, la parla i la falta d'interès. Els símptomes positius, o «síndrome de distorsió de la realitat», consisteixen en al·lucinacions i deliris. El diagnòstic de l'esquizofrènia es basa en l'observació acurada de signes i símptomes, en l'exploració metòdica de les vivències d'una persona, i en l'acumulació d'antecedents des de totes les fonts possibles: família, amics, veïns, treball. Entendre el possible curs de la malaltia pot ajudar a guiar el seu tractament. L'esquizofrènia és un procés crònic, però amb bona resposta al tractament.

Què és la Síndrome de Diògenes?

La síndrome de Diògenes és un desordre del comportament que normalment afecta persones d'edat avançada que viuen soles, caracteritzant-se per un abandonament personal i social total i per l'aïllament voluntari del malalt a la llar pròpia. La persona que pateix aquest desordre es caracteritza per aïllar-se socialment, arribant a recloure's a casa, a més de desatendre'n absolutament la neteja i tota higiene personal. El tractament ha de començar per la detecció dels casos de risc, l'ingrés en un hospital o una unitat de geriatria, i l'abordatge dels trastorns mèdics.

Què és el Trastorn Bipolar?

El trastorn bipolar, abans conegut com a psicosi maníaco-depressiva, és una malaltia psíquica. Es caracteritza per passar d'un estat hipertímic (eufòria) a un de distímic (depressió). Aquests episodis no tenen relació amb els esdeveniments de la vida del pacient; dit d'una altra manera, no són reactius.

• Fase eufòrica: sensació de molta energia, creativitat, facilitat de contacte social, pèrdua de timidesa, escassa necessitat de son, parlar agitadament, pensament accelerat, manca de concentració, manies de grandesa, conducta temerària. En casos greus, al·lucinacions, idees de persecució i intents de suïcidi.
• Fase depressiva: insomni, malsons, dificultat d'expressar plaer, disminució de l'autoestima.

El diagnòstic es basa en les experiències de les quals informa el mateix pacient, així com en anormalitats en la conducta referides pels membres de la família, amics o companys de treball. Actualment no existeix cura per al trastorn bipolar, però pot ser controlat.

Què és la Babesiosi?

La babesiosi (o babesiasis) és una malaltia parasitària similar a la malària provocada per protozous del gènere Babesia i que sol afectar els animals domèstics, en especial els gossos. El seu nom es va establir en honor del biòleg romanès Victor Babeş, que va ser el primer a aïllar l'agent patogen. La babesiosi és fàcil de diagnosticar si se sap el que s'està buscant. Els casos més lleus de babesiosi es resolen sense tractament, ja que el sistema immunitari és capaç de neutralitzar-lo.

Què és la Síndrome de Down?

La síndrome de Down és un trastorn genètic causat per la presència d'una còpia extra del cromosoma 21 (o una part del mateix), en comptes dels dos habituals (trisomia del parell 21), caracteritzat per la presència d'un grau variable de retard mental i uns trets físics peculiars que li donen un aspecte recognoscible. És la causa més freqüent de discapacitat psíquica congènita i deu el seu nom a John Langdon Haydon Down, que va ser el primer a descriure aquesta alteració genètica el 1866, encara que mai va arribar a descobrir les causes que la produïen.

Què és la Neuropatia Òptica de Leber?

La neuropatia òptica hereditària de Leber (NOHL) o atròfia òptica de Leber és una degeneració dels gangliocits de la retina i els seus axons, heretada mitocondrialment (de la mare a tots els seus fills), que comporta una pèrdua aguda o subaguda de visió central. Això afecta predominantment a homes adults joves. Els símptomes són pèrdua visual, bilateral i simètrica. El diagnòstic és molt difícil i sol requerir una avaluació neurooftalmològica i/o anàlisis de sang per avaluar l'ADN.

Què és la SIDA?

La SIDA és una malaltia infecciosa causada pel virus VIH, que cursa amb una profunda alteració de la immunitat cel·lular, la qual afavoreix la instauració d'altres infeccions i malalties de pronòstic clínic greu. El descobriment de l'agent causal de la malaltia, el VIH, fou aïllat per primer cop el 1983 per Luc Montagnier i Françoise Barré-Sinoussi, i confirmat pocs dies després per Robert Gallo. Només la sang, l'esperma, les secrecions vaginals o la llet materna són realment susceptibles de contenir-lo i, per tant, poden transmetre'l. Els símptomes de la SIDA són principalment el resultat de trastorns que normalment no es desenvolupen en individus amb un sistema immunitari sa. Els casos de SIDA es diagnostiquen quan el pacient presenta una malaltia indicativa d'una deficiència subjacent de la immunitat cel·lular sense que hi hagi cap altra causa que la justifiqui a més del VIH (diagnòstic per exclusió). La primera teràpia disponible va ser l'AZT o zidovudina, un fàrmac desenvolupat primerament per a tractar les infeccions per la grip. Per a evitar el contagi, és important no entrar en contacte amb el virus tenint en compte les vies de transmissió.