Malalties Mentals: Trastorns, Símptomes i Tractaments

Les malalties mentals són aquelles que presenten alteracions en el pensament, en les emocions i en el comportament de les persones. Els tractaments poden ser de tipus psiquiàtric i psicològic i, en la majoria dels casos, una combinació dels dos.

Tractaments

Tractament Psiquiàtric

És el tractament que es duu a terme mitjançant psicofàrmacs (ansiolítics, antidepressius...).

Tractament Psicològic

Mitjançant psicoteràpia. El terapeuta reforça els mecanismes propis del pacient per tal que aquest resolgui els seus conflictes.

Trastorns Neuròtics

Són aquells processos o estats d’origen psíquic, caracteritzats per un nivell d’ansietat alt, però sense arribar a perdre el contacte amb la realitat.

Trastorns Neuròtics més freqüents:

• Ansietat generalitzada: És un trastorn caracteritzat per un sentiment persistent d’angoixa. Les causes solen ser per la feina, salut, seguretat... Les persones que la pateixen són conscients que la seva situació no es correspon amb el nivell d’ansietat que tenen.
• Estrès posttraumàtic: És un trastorn que es dóna després d’un esdeveniment traumàtic en la vida d’una persona. El que caracteritza a les persones amb estrès posttraumàtic és que tornen a reviure “el fet” en records persistents, somnis, etc.
• Les fòbies: És l’aversió anguniosa cap a determinades persones, objectes, situacions o actes... per exemple, la claustrofòbia, que és la por als llocs tancats.

Trastorns de Tipus Psicòtic

Són aquells trastorns mentals que es caracteritzen per una pèrdua de contacte amb la realitat.

Símptomes dels Trastorns Psicòtics

• Al·lucinacions
• Deliri
• Conductes extravagants
• Pobresa afectiva
• Falta d’atenció
• Apatia
• Insociabilitat

Depressió

Un sentiment de tristesa intens i desproporcionat en relació a la magnitud del fet que ho provoca.

Trastorns de la Personalitat

Totes les persones tenen una manera particular d’enfrontar-se a les diferents situacions que la vida els planteja. Aquesta manera de fer ens ve marcada per la nostra personalitat i per aquells mecanismes d’adaptació a l’entorn que fem servir.

Criteris per a la identificació de trastorns

• Criteris biològics: La causa biològica és la causa i allò que determina la malaltia si es detecta una alteració del sistema nerviós.
• Criteris estadístics: Sortir de la norma, allò que és més freqüent, és el que determina la normalitat. Al contrari, els comportaments poc freqüents són considerats anormals.
• Criteris socials: Són aquells que venen marcats per les normes socials, determinen allò que és inadequat d’una conducta.
• Criteris subjectius: Els proposa el mateix individu. Es recolzen en la consciència que la persona té de la seva situació.

Trastorns de Personalitat Específics

• Trastorn de personalitat paranoide: Acostumen a ser persones suspicaces i receloses dels altres. Això els fa ser distants i desconfiats en les seves relacions personals. Pensen que la gent està contra ells i veuen conspiracions i actes que els perjudiquen darrere de fets trivials i sense importància.
• Trastorn de la personalitat esquizoide: Acostumen a ser individus introvertits, solitaris i distants. No s’adapten bé socialment i no toleren la invasió de la seva privacitat.
• Histrionisme: Són persones que necessiten cridar l’atenció de manera desmesurada, en moltes situacions “sobreactuen”. Necessiten crear simpaties més enllà del que es podria considerar normal. Són molt influïbles i susceptibles a les crítiques.

Trastorns de la Infància i de l’Adolescència

• El retard mental: es considera com a una discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i en la conducta adaptativa. Tractament: Estimulació precoç, tractament pedagògic, tractament psicològic.
• La anorèxia i la bulímia.

Anorèxia Nerviosa

L’anorèxia nerviosa és una malaltia caracteritzada per la renúncia a tenir un pes corporal per damunt del mínim saludable, una por intensa a augmentar aquest pes i una alteració de la pròpia imatge.

Bulímia

Bulímia: trastorn caracteritzat per una necessitat persistent de consumir una quantitat excessiva d’aliments que després intenta corregir amb conductes anòmales de vòmits, abús de laxants, diürètics o dietes restrictives intermitents.