Malalties Mentals: Tipus, Tractaments i Característiques

Malalts mentals: es caracteritzen per presentar alteracions en el pensament, en les emocions i en el comportament de les persones que les pateixen. Generalment, el patiment psicològic i l’angoixa estan presents en elevada freqüència en les persones que les pateixen, que a més veuen alterades algunes àrees com:

Àrees afectades:

• Relacions interpersonals
• Control d’impulsos
• Conducta
• Percepció, consciència, orientació, atenció-concentració
• Afectivitat, emocions, estat d’ànim
• Sexualitat
• Conducta alimentària

Tractament de les malalties mentals: és específic i necessita el seu propi tractament.

• Psiquiàtric: tractament mitjançant psicofàrmacs.

• Psicològic: psicoteràpia, on el terapeuta intenta alleugerir el trastorn reforçant els mecanismes propis del pacient perquè resolgui els seus conflictes i modifiqui aquells que li generen tensió.

Centres de tractament: Hospitalització de curta estada, internament voluntari, involuntari (familiars) o obligatori (ordre judicial), centres de rehabilitació o reinserció laboral i social.

Característiques de l'hospitalització psiquiàtrica: Només es produeix quan no es pot gestionar de manera ambulatòria. Inclou:

• Llargs períodes d'inactivitat
• Confinament en un espai tancat
• Efectes secundaris de la medicació: torpor en les funcions psíquiques
• Aïllament de l’entorn
• Envoltat de persones amb greus trastorns mentals

Malalties mentals: Les malalties mentals es poden classificar en:

• Trastorns de tipus neuròtic
• Trastorns psicòtics
• Trastorns de l’estat d’ànim: la depressió
• Trastorns de la personalitat
• Trastorns infantils
• Trastorns d’origen orgànic

Trastorns de tipus neuròtic: Són estats d’origen psíquic amb un alt nivell d’ansietat, però sense arribar a perdre el contacte amb la realitat. Aquest estat es viu amb altes dosis de patiment, tristesa o angoixa per circumstàncies que no haurien de ser motiu d’això. Pot ser passatger o conjuntural.

Trastorns neuròtics més freqüents:

• Ansietat generalitzada: sentiment persistent d’angoixa per situacions que no ho justifiquen.
• Estrès posttraumàtic: per esdeveniment que li causa pànic, impotència o horror extrem. Poden tenir ansietat o depressió.
• Fòbies: aversió anguniosa o por persistent i irracional cap a persones, objectes, situacions o actes.
• Pensaments obsessius: pensaments molestos, detestables, angoixosos que apareixen de manera repetitiva i no es poden allunyar voluntàriament.
• Comportaments compulsius: realització en contra de la pròpia voluntat de tasques repetitives o rituals per reduir l’ansietat. Les addiccions són compulsions.
• Trastorn somatoforme: el problema psíquic de la persona es manifesta a través d’alteracions orgàniques com mal de cap, vòmits, palpitacions, vertigen.

Trastorns psicòtics: Malalties mentals que es caracteritzen per la pèrdua de contacte amb la realitat. Es produeix desestructuració del pensament i alteració de la percepció de la realitat. Són trastorns greus i crònics. Aquestes persones no solen ser conscients de la seva malaltia ni reconèixer la seva situació com a patològica.

Manifestacions dels trastorns psicòtics (símptomes):

• Al·lucinacions: percepcions d’estímuls que no existeixen.
• Deliris: pensaments il·lògics o creences falses sense base real.
• Conductes extravagants: vestit i aparença inusual, comportament inadequat, sovint agitat o agressiu.
• Pobresa afectiva: falta d’expressions o gestos afectius.
• Alògia: empobriment del pensament i llenguatge.
• Falta d’atenció.
• Abúlia-apatia: pèrdua de desig de fer coses, descurança en mesures d’higiene, absentisme escolar o laboral.
• Anhedonisme-insociabilitat: pèrdua de sensació de plaer per fer coses o sexual, restricció de relacions socials.

Trastorns psicòtics més comuns:

• Esquizofrènia: trastorn mental que dificulta diferenciar el que és real del que no ho és, pensar amb claredat, tenir respostes emocionals i comportament social normals.
• Paranoia: la persona té un patró de desconfiança i recel dels altres de forma perllongada, no és un trastorn psicòtic complet com l’esquizofrènia.
• Trastorn maníac-depressiu o bipolar: la persona té canvis marcats o extrems en l’estat d’ànim. S’alternen períodes de tristor-depressió amb felicitat-activitat i malhumor-irritable.
• Trastorn de l'espectre autista: afecta l’habilitat del cervell per desenvolupar habilitats socials i de comunicació.

Tractament dels trastorns psicòtics:

• Farmacològic: antipsicòtics o neurolèptics. Tenen efectes secundaris.
• Rehabilitació i activitats de suport: dirigides a ensenyar habilitats per dur a terme activitats de la vida diària i conviure en la comunitat.
• Psicoteràpia: destinada a establir col·laboració entre pacient, metge i família. Teràpia electroconvulsiva (TEC): inducció elèctrica d’una convulsió sota anestèsia general i monitoritzada, a Son Espases. S’aplica quan el pacient no respon als fàrmacs.