Malaltia: Anàlisi Biològica, Cultural i Social

Nivells d'Anàlisi de la Malaltia

Disease (Malaltia / Afecció)

• Dimensió biològica i biopsicosocial de la malaltia. Generalment té el sentit de malaltia greu, sovint vinculada a infeccions víriques o bacterianes (epidèmies, malalties contagioses...). Pot aplicar-se a persones, animals i plantes. S'aplica quan especifiquem malalties d'una part del cos (malaltia de la pell). És la definició mèdica d'una malaltia.

Illness (Malaltia / Dolència)

• Dimensió cultural de la malaltia. De forma general, s'utilitza quan s'està expressant un dolor o una dolència temporal de petita intensitat (mal d'esquena, mal de cap). Es fa servir també quan ens referim a malaltia en termes generals. S'aplica també per parlar de malaltia mental o de bogeria. És l'experiència subjectiva de la malaltia.

Sickness (Malaltia / Rol Social)

• Dimensió social de la malaltia. S'empra per referir-se a una malaltia comuna de poca gravetat o estat de salut (com malaltia crònica). S'utilitza també quan ens sentim "indisposats" (marejos, nàusees...). És el rol social d'allò que entenem per estar malalt.

El Marc de Referència Cultural

És un esquema desenvolupat per l'antropòloga Teresa San Román, un esquema que feia servir a les seves classes per explicar el marc de referència cultural.

El marc de referència cultural és com una "motxilla cultural" que ens posen quan naixem i on, a poc a poc, ens van incloent el llenguatge, la cultura, etc. La cultura dota els fets de significat, els dona un sentit seleccionat que nosaltres aprendrem i que ens ajuda a desxifrar el món en codi cultural quan observem alguna cosa. Sabem desxifrar, interpretar i reproduir el significat de tota la percepció dels sentits, la qual cosa possibilita el poder viure. Aquest procés és el d'enculturació o socialització. Per a nosaltres, la cultura inclou les relacions socials.

La cultura ens dona la possibilitat de crear categories (agrupacions, ordenacions, etiquetes). És a dir, creem etiquetes pròpies de cada marc cultural i les agrupem per donar un cert ordre. Quasi sempre hi ha jerarquies i ens classifiquem.

És imprescindible que creem aquestes categories perquè, d'alguna manera, només existeix allò que anomenem. Per tant, la realitat va vinculada al llenguatge, i el llenguatge a allò que existeix. Creem etiquetes per poder-nos ordenar. La principal característica de la cultura és ordenar la realitat social; establim una sèrie de normes per saber com funcionarem. La cultura dona ordre social, endreça el caos que seria la societat. És important entendre que en cada marc cultural existeix un tipus d'ordre social o un altre, perquè no totes les maneres de classificar i ordenar són iguals al món. De vegades, l'ordre social el tenim tan integrat que no el veiem. Sense aquesta classificació de categories seria impossible que hi hagués ordre social.

El codi simbòlic forma part de tots els marcs culturals. Amb el codi simbòlic podem anomenar els símbols. L'ordre social l'aprenem i el reproduïm.