Maison Carrée: Temple Romà a Nimes
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,5 KB
Maison Carrée: Un Temple Romà a Nimes
Fitxa de l'Obra
- Autoria: Desconeguda
- Títol: Maison Carrée
- Data: 16 aC
- Dimensions: 14 m (ample) x 28 m (llarg)
- Localització actual: Fòrum de Nimes (França)
- Estil: Romà imperial (període silà)
Anàlisi Tècnic i Formal
La Maison Carrée segueix el sistema constructiu arquitravat, amb predomini de línies rectes, típic de l'arquitectura grega. El material principal és la pedra calcària blanca, que amb el temps ha adquirit una tonalitat vermellosa.
La planta rectangular, de 14 m d'ample per 28 m de llarg, respecta els cànons romans. No obstant això, presenta diferències significatives respecte als temples grecs:
- Pòdium elevat: Influència etrusca que substitueix la base grega. S'hi accedeix per una escalinata frontal.
- Columnes corínties: No recorren tot el perímetre i tenen una funció principalment decorativa, adossades als murs de la cel·la.
Les columnes suporten l'entaulament horitzontal que recorre el perímetre, excepte a l'escalinata. L'entaulament es compon d'arquitrau, fris i cornisa, coronats per un frontó sense decoració (absència de timpà).
La decoració de la Maison Carrée és escassa, sense relleus ni escultures destacades, només una ornamentació floral.
Les columnes segueixen l'ordre corinti grec, però amb menys elements decoratius. L'ordre corinti es caracteritza per una base i un fust més esvelts, i un capitell amb volutes i fulles d'acant.
A més, prescindeix de l'estilòbat (primer esglaó de la columna) i introdueix el toro (primer esglaó arrodonit) i el plinto (segon esglaó quadrat).
L'espai interior consta d'una única cel·la sense divisions, que podria haver estat seccionada per a diferents divinitats. S'hi accedeix per l'escalinata que puja al pòdium.
La Maison Carrée és un temple hexàstil (pòrtic de sis columnes) i pseudoperípter (columnes adossades excepte al pòrtic). El pòrtic d'entrada és profund i la façana frontal té preeminència. Hi ha quatre columnes exemptes a cada costat i vint adossades a la cel·la.
Les columnes, més estilitzades que les dòriques i jòniques, tenen el fust acanalat amb estries. El capitell presenta fulles d'acant i ornaments florals, típics de l'ordre corinti.
L'entaulament està format per un arquitrau de tres platabandes, un fris i una cornisa. El conjunt està coronat per un frontó sense decoració.
Els romans no donaven importància a la part posterior, per tant, la Maison Carrée no té opistòdom. Sovint construïen els temples adossats a una paret, considerant només la vista frontal. Els càlculs matemàtics per a la perspectiva des dels angles, típics dels grecs, ja no eren rellevants.
L'estil romà, tot i que similar al grec, té diferències. Els grecs concebien l'espai com a exterior, mentre que els romans el veien com a intern. Els romans necessitaven construir grans espais tancats.
La Maison Carrée presenta una decoració floral considerada excessiva i una tendència a la rectilinearitat.
Anàlisi Iconogràfic
Durant l'època d'August es van construir nombrosos monuments per a la romanització del Mediterrani: aqüeductes, temples, arcs de triomf, teatres, amfiteatres, etc. Aquest temple va ser edificat en honor d'August a Nimes, seguint la política d'unificació de l'Imperi mitjançant la romanització.
El temple estava dedicat als númens de Roma i a Gai i Luci Cèsar, néts d'August, i va ser erigit en honor de la família imperial.
La iconografia destaca per l'escassetat d'escultures, la manca de relleus i l'absència de representacions al frontó. L'ornamentació floral és abundant. El fris no presenta la decoració típica dels temples grecs, ja que els romans valoraven més l'interior.
Aquest santuari va ser construït per Agripa, mà dreta d'August, encarregat de la infraestructura pública de la Gàl·lia.
La influència de l'art grec i etrusc és evident. El pòdium elevat és una característica etrusca que eleva el temple per sobre dels vianants. Els romans van adaptar la religiositat grega per enaltir la grandesa de l'Imperi.
L'arquitecte, format a Roma, va fer concessions al gust local amb una decoració abundant.