Maig del 68: La revolta estudiantil i el seu impacte

Fets socials: el cas de Maig de 1968

Context i influències

La dècada de 1960 a EUA i a Europa va veure el triomf de la radicalitat, on va jugar un paper important l'Escola de Frankfurt amb dos professors:

• Herbert Marcuse
• Theodor Adorno

Professaven un marxisme molt radicalitzat que es combinava amb elements de la postmodernitat. Als EUA, figures com:

• Noam Chomsky
• Paul Goodman
• Norman Brown

Teoritzaven sobre la revolució i la necessitat de canvi, encoratjant els estudiants a convertir-se en revolucionaris i a aixecar-se contra l'ordre establert.

Una nova revolució

Aquesta nova revolució havia de ser diferent a les anteriors i evitar caure en la dictadura. Havia de ser creativament diferent, i per això, els dos grans principis que van sorgir a París van ser:

1. Prohibit prohibir
2. La imaginació al poder

Els estudiants universitaris, que en aquella època eren una minoria privilegiada, van ser els protagonistes d'aquest moviment.

Conjunció amb el moviment obrer

En un moment donat, la situació es va complicar per al poder quan es va produir una conjunció entre els estudiants i els obrers. Mentre els estudiants es manifestaven per una banda, els obrers ho feien per l'altra, amb l'objectiu de guanyar millors salaris. Les dues lluites tenien finalitats diferents.

Els Acords de Grenelle i la desinflació de la revolta

La revolta va arribar al seu punt àlgid el 27 de maig, quan es van firmar els Acords de Grenelle, que incloïen un augment salarial i millores sindicals per als obrers. A partir d'aquest moment, el moviment estudiantil es va anar desinflant per diversos factors:

• La seva pròpia dinàmica: portaven setmanes de protestes sense arribar a resultats concrets.
• Les divisions internes.
• La manca d'uns objectius clars.

Altres focus de protesta i la repressió

Paral·lelament a París, les universitats de Berkeley a Califòrnia i Columbia també van viure protestes estudiantils importants, en un primer exemple de globalització. No obstant això, aquests esdeveniments van ser insignificants comparats amb la repressió que van patir els ciutadans de Praga (llavors Txecoslovàquia) per part de les tropes soviètiques el 21 d'agost, amb un saldo de 53 morts en territori txec i 19 a Eslovàquia. A Mèxic, la matança a la Plaça de les Tres Cultures va deixar 200 morts.

Conseqüències i llegat

A nivell material, els enfrontaments de Maig del 68 no van aconseguir grans canvis. No obstant això, a nivell d'idees, va ser un any crucial que va qüestionar els fonaments de la societat occidental:

• El concepte de patriarcat va ser qüestionat.
• La família com a cèl·lula social va ser qüestionada.
• Es va promoure l'amor lliure.
• Es va estendre l'ús de drogues i la música psicodèlica.
• Es va produir un atac frontal al concepte d'autoritat.

Després de Maig del 68, res va tornar a ser com abans. Com va dir Rafael Florencio: "No s'havia aconseguit canviar el món, però el món ja no tornaria a ser el mateix".

Diversitat d'opinions

Com sempre, hi ha diverses opinions sobre la revolta del 68:

• Per a alguns, va ser un gran avenç en termes de llibertat, marcant un abans i un després.
• Per a altres, va ser un esdeveniment irrellevant.
• Finalment, hi ha qui considera que va ser un retrocés, basant-se en el consumisme i en casos com el de Sharon Tate, assassinada per seguidors de Charles Manson.

Un dels líders: Dany el Roig

Dany el Roig (Daniel Cohn-Bendit), nascut el 1945, va ser un dels líders estudiantils de Maig del 68. Al seu llibre de memòries Le Grand Bazar (1975), explica que de jove havia treballat de monitor en una llar d'infants a Frankfurt. Posteriorment, va militar en el partit ecologista Die Grünen (Els Verds) i va arribar a ser tinent d'alcalde de Frankfurt. El 1994, va ser elegit eurodiputat i actualment dirigeix una empresa.