El Tres de Maig: Context històric i anàlisi de l'obra de Francisco de Goya

Tant la Revolució Francesa (1789) com la Revolució Industrial van provocar una sèrie de transformacions socials, polítiques i econòmiques que es van desenvolupar durant el segle XIX.

Per una banda, la primera revolució va suposar la caiguda de l'Antic Règim i el triomf de la societat burgesa. Per una altra banda, la Revolució Industrial va afavorir l'aparició d'una classe social nova (el proletariat) i va capgirar les estructures econòmiques i productives.

El Període Napoleònic, per una banda, estendrà els ideals del Liberalisme per Europa, però també, el fet que es faci a través d'invasions i guerres provocarà el rebuig cap al dominador i la lluita pels ideals nacionalistes. Va ser el cas, per exemple, d'Espanya a la Guerra del Francès.

Espanya lluitarà per l'expulsió de les tropes invasores, al mateix temps que es fa dins el país una revolució Liberal que tindrà el seu punt àlgid en la Constitució de 1812, la primera de la història del país. La tornada del rei Ferran VII després de la derrota dels francesos farà que s'ensorrin els ideals de canvi i llibertat.

A Europa, després del període Napoleònic, la tornada de l'Absolutisme amb el Congrés de Viena i la Santa Aliança, no farà oblidar les idees revolucionàries i s'aniran produint una sèrie de revolucions, tant socials com burgeses, al 1820, 1830 i 1848.

Francisco de Goya està considerat un dels creadors més grans de tots els temps. La seva obra no es pot classificar estilísticament (es troba entre un classicisme personal i un romanticisme crític).

Viurà tota aquesta etapa convulsa, de la guerra i la revolució. També de la tornada de l'absolutisme, que ell, liberal convençut, no acabarà d'acceptar.

Arribarà a la Cort sota la tutela de Bayeu, el seu sogre i pintor destacat entre els cercles aristocràtics. Treballarà a la Real Fàbrica de Tapices i es convertirà en un dels retratistes més apreciats de la ciutat.

El Rei Carles IV el nomenarà pintor de cambra l'any 1789.

La seva posició davant la Guerra del Francès va fer que, acabada aquesta, perdés els seus privilegis. Ferran VII va voler que tornés a la Cort nomenant-lo el seu pintor de cambra, però ho va rebutjar, refugiant-se a la seva finca 'La Quinta del sordo', on realitzarà la seva obra més personal.

Decebut per la política del nou monarca, abandonarà el país i s'exiliarà a Burdeus, on morirà al 1828.

Composició:

Aquesta pintura està articulada en dos grups. A l'esquerra trobem una filera de persones que és, ha estat o serà executada pel grup que hi ha a la dreta, l'escamot de soldats francesos arrenglerats en diagonal.

La llum, que il·lumina als personatges de l'esquerra, deixant en penombra els soldats de la dreta i reforça la diferenciació dels dos grups.

La figura amb els braços oberts que sembla encarar-se als soldats esdevé el focus central de l'obra, al voltant del qual es distribueixen les altres figures.

Una ratlla de l'horitzó alta fa que l'espectador es converteixi en un protagonista més i, alhora, potencia el realisme del tema representat.

La llum, que abans citaven té un clar protagonisme en l'obra. Es tracta d'un focus artificial que l'artista situa al centre de la composició, per enfatitzar allò que l'interessa: la definició dels grups, el seu simbolisme, l'expressió de la cara dels protagonistes... Es tracta d'un quadre nocturn, amb el que el focus es fa més impactant. El cel negre deixa veure al fons siluetes d'alguns edificis emblemàtics de Madrid. L'escena apareix sota aquesta negror com si d'un contrallum es tractés, fent més evident el seu dramatisme.

Goya descriu l'expressivitat dels personatges a través d'escorços violents i amb una sàbia descripció de les actituds de l'home davant la mort: por, horror, resignació, heroisme, etc. En canvi, els soldats francesos semblen autòmates, figures deshumanitzades que representen màquines de matar. Davant de tots, els morts, aquells que senyoregen d'una manera clara, patètica, en un bassal de sang.

Cromatisme: No hi ha gaire diversitat cromàtica – negre, ocre, blanc, groc i vermell –, destacant sobretot la taca blanca, magnífica de la brusa del protagonista amb els braços oberts.

Tècnica: Les seves pinzellades llargues, ofertes, postren una tècnica d'una gran modernitat. Hi ha parts del quadre on només podem apreciar taques, a través de les que defineix les formes amb gran mestria.

El tema d'aquesta obra és històric i al·legòric.

Després d'haver passat sis anys dels fets representats, el pintor va escriure una carta al regent, Lluís de Borbó, oferint-se a pintar les escenes espanyoles més heroiques de la insurrecció contra Napoleó.

El 'Tres de Maig' feia parella amb 'El dos de Maig' (o la Càrrega dels Mamelucs), on es mostrava l'heroicitat del poble de Madrid en aixecar-se espontàniament en armes contra els invasors.

L'acció del quadre se situa a la muntanya del Príncipe Pío, a Madrid. Des d'aquesta altura, es pot observar la Caserna del Conde-Duque, dibuixada al fons de la composició.

Per ser versemblant, l'obra afegeix la presència d'una dona i un frare, a causa de que les dones també van participar en la lluita i van ser també víctimes de la repressió i perquè aquella nit va ser afusellat l'eclesiàstic Francisco Gallego i Dàvila.

Aquesta temàtica presenta una novetat iconogràfica, ja que per primera vegada és el poble el protagonista dels fets històrics, el poble anònim, com a conjunt. D'aquesta manera Goya fa un homenatge a la valentia dels que veritablement van ser els defensors del país.

Goya s'acosta a l'esperit de denúncia de la guerra i de l'invasor francès que ja va tractar als seus gravats 'Els desastres de la guerra' (1810-12).

No es sap per què Goya va pintar aquests quadres, però hi ha la hipòtesi de que eren per decorar un arc de triomf aixecat per a l'arribada de Ferran VII, o per commemorar el Dos de Maig.