El Tres de Maig de 1808: Context Històric i Estil de Goya

El Tres de Maig de 1808

1. Cronologia: 1814

2. Context històric: Goya és contemporani a la Revolució Francesa i, per tant, patirà les seves conseqüències. Napoleó és un producte d’aquesta revolució i volia consolidar un imperi que passava per Espanya. Gràcies a un pacte amb Godoy, introdueix les seves tropes a la Península Ibèrica per arribar a Portugal. El rei Carles IV va abdicar i Napoleó proporcionà el regne al seu germà. És l’anomenada Guerra de la Independència. Amb Bonaparte van arribar les idees liberals i el país es va dividir en dos: els que donaven suport a la monarquia i els que estaven a favor dels liberals. Goya era un d’aquests últims. Finalment, Bonaparte ha de marxar degut a la derrota a Rússia.

3. Estil

3.1 Goya és un artista difícil de definir, ja que té una personalitat tan forta que és molt complicat limitar-lo a un estil. S’avançarà als estils que vindran posteriorment. És un artista influenciat per la pintura veneciana del segle XVI, la pintura barroca i la barroca espanyola (Velázquez), també pel rococó i la pintura neoclàssica.

Tindrà una primera etapa de formació barroca a Saragossa. Fa un primer viatge a Itàlia on entra en contacte amb la pintura veneciana i barroca italiana. La seva paleta introdueix colors ocres i pàl·lids. Es va casar amb la germana d’un pintor que l’ajudà a entrar a la Cambra de Madrid on tindrà encàrrecs de la real fàbrica de tapissos de Santa Bàrbara. Realitzarà els cartons per als tapissos, cartons com La Gallina Ciega o El Parasol que es podria dir que pertanyen al rococó. Va realitzar aquesta tasca durant 17 anys. Es presentarà a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i presentarà una obra que és un homenatge a Velázquez (Crist Mort).

En l’etapa de maduresa entrà a la Cort com a retratista, retrats sobretot psicològics com el de la família de Carles IV, el de José Bonaparte o la duquessa d’Alba. Va iniciar una sèrie de col·leccions, un total de quatre. Una de les col·leccions són els Capricis en la qual fa servir un llenguatge crític i irònic amb la societat que li va tocar viure. També utilitza un llenguatge oníric. Va ser anomenat pintor de cambra, però va tenir molts problemes com quan va pintar La maja desnuda que el va enfrontar amb la Inquisició. Aquesta maja estarà inspirada en la maja de Ticià. És la primera vegada que trobem un nus no justificat. Aquesta maja inspira a la maja de Manet. Durant aquesta època viu la invasió Napoleònica i fa uns aiguaforts sobre els desastres de la guerra on utilitza un llenguatge expressionista. Aquests aiguaforts són la segona gran col·lecció.

A la darrera etapa s’inicia amb el retorn de Ferran VII a Espanya. Aquest instal·larà la monarquia absolutista altre vegada. La tercera col·lecció és la Tauromàquia. Entre les seves pintures cal destacar unes de personal, les anomenades Pintures Negres que utilitzen un llenguatge expressionista. Entre aquestes obres cal destacar Els vells menjant sopa i Saturn devorant als seus fills. L’última col·lecció són els Disbarats a la qual utilitza un llenguatge oníric i crític. Vivia en una Espanya que no li agradava i com a conseqüència va marxar a l’exili on recupera el color, els temes amables i allà farà l’última obra de la seva vida, La lletera de Bordeaux. Amb aquesta obra inicia un altre estil amb pinzellada solta i la llum. Es pot dir que és la primera obra impressionista.

3.2 Podríem dir que pertany a l’estil romàntic les principals característiques del qual són el dinamisme en la composició, el predomini del color, la llum i l'ombra, el tractament del tema d’una manera ineloqüent... És un estil que presentarà característiques diferents depenen del territori on es desenvolupi.