Maiestas Domini: Anàlisi de l'Absis de Sant Climent de Taüll

Anàlisi de l'Absis de Sant Climent de Taüll

Composició i Elements Formals

El conjunt es divideix en tres registres ben diferenciats: la volta de l'absis representa la part celestial, el registre entremig representa l'Església i, per últim, la part terrenal a baix del tot. Un altre element compositiu és la simetria que s'observa en la figura de Crist, la cara del qual és l'eix. Aquesta simetria només es veu trencada per la posició de les mans. Les diferents figures presenten hieratisme i frontalitat per imposar respecte i es troben sobre un fons de franges monocromàtiques, per la influència dels llibres sagrats. Un altre aspecte formal i molt típic és la perspectiva jeràrquica, en la qual es ressalta la imatge de Crist. Cal remarcar també totes les línies negres que delimiten les figures i la utilització de colors purs sense clarobscurs. No hi ha zones a destacar pel que fa a la llum i l'ombra. La tècnica amb la qual es va fer aquesta composició és el fresc i tremp sobre el suport del mur. Actualment, l'obra no es troba en el seu lloc d'origen, ja que va ser arrencada per portar-la a un museu mitjançant la tècnica de l'strappo. Aquesta tècnica consisteix, en un primer moment, a descobrir que hi ha una pintura amagada i arrencar, si cal, la capa de calç o retirar un possible retaule. Posteriorment, es fixa la pintura i es col·loquen diversos draps amb cola soluble a l'aigua sobre aquesta. Finalment, s'extreu la pintura del suport original, es neteja i es fixa en una tela amb cola no soluble a l'aigua i s'extreuen els draps.

Iconografia i Simbolisme

El tema central de l'absis és la visió de Déu a la fi dels temps. Al centre de la volta de l'absis apareix la imatge de la Maiestas Domini, el Crist Jutge de cos sencer que es troba dins d'una màndorla, assegut a l'arc del Cel i amb la Terra als peus. Amb la mà dreta beneeix, mentre que amb l'esquerra sosté el llibre amb la següent inscripció: "Ego sum lux mundi" (Jo sóc la llum del món). A banda i banda de Crist trobem els símbols de l'alfa i l'omega, que representen que Déu és el principi i final de tot. També al seu voltant trobem el tetramorf, amb quatre àngels que porten els símbols dels evangelistes: Mateu (l'àngel), Sant Joan (l'àguila), Sant Lluc (el bou) i Sant Marc (el lleó). Finalment, trobem els serafins, que eren els àngels intermediaris entre Déu i l'home. Aquests àngels porten ulls a les ales, que representen que ho veien tot.

En el segon registre trobem representats Maria, que sosté el Sant Grial, i els diferents apòstols, entre els quals destaca, amb un arc més gran, Joan, autor del llibre de l'Apocalipsi.

A la part superior de la volta, trobem la Dextera Domini, que representa la mà de Déu que beneeix, i la imatge de l'Agnus Dei o l'anyell místic, símbol de Crist mort i ressuscitat amb set ulls. Als arcs de l'entrada trobem representades diferents escenes de l'Antic i Nou Testament.

Funció i Context

Té una funció religiosa, tot i que l'ha perdut, ja que no es troba al lloc d'origen. Però sí que té una funció didàctica perquè ens ajuda a entendre la societat i l'art de l'època. L'obra està dirigida a la societat inculta, que no sabia llegir, i està encarregada pel poder religiós amb el recolzament del poder polític.