Magatzems Carson Pirie Scott: Anàlisi Arquitectònica i Història

Magatzems Carson Pirie Scott

Els Magatzems Carson Pirie Scott són un edifici emblemàtic de l'escola de Chicago, dissenyat per Louis Sullivan.

Classificació de l’obra

• Títol: Magatzems Carson, Pirie, Scott
• Autor: Louis Sullivan (Boston, 1856 – Chicago, 1924)
• Cronologia: 1899 – 1901 (ampliat entre 1903 i 1904)
• Escola o País: Chicago
• Estil: Escola de Chicago
• Tipologia: Civil

Descripció de l’obra

Elements tècnics i estructurals

• Materials: Formigó, ferro i vidre.
• Elements sostenidors o de suport: Estructura metàl·lica de ferro i acer, murs i pilars.
• Elements sostinguts o suportats: Coberta plana de cada planta.

Elements decoratius

Tot i ser un dels primers gratacels, encara conservava característiques modernistes com la decoració floral a la planta baixa. També hi ha decoració a la cornisa i el capitell de les columnes, amb una suau ornamentació geomètrica.

Espais interiors

• Tipus de planta: Planta lliure (lleugerament rectangular).
• Parts: Només columnes i pilars trenquen la continuïtat de l’espai.

Espais exteriors

La façana té dues parts diferenciades: la base, amb amplis aparadors de vidre i grans finestrals emmarcats per motllures de ferro amb decoració floral (fulles d’acant), i la resta de plantes, amb una construcció cel·lular que segueix un ritme de finestres horitzontals separades per una estructura de formigó. Predomina la línia horitzontal, minimitzant la sensació de verticalitat.

Relació amb l’entorn

Els Magatzems Carson, Pirie, Scott es troben entre els carrers Franklin i Adam, al districte històric i comercial de Chicago.

Funció

Aquest edifici va funcionar com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie, Scott, especialitzada en la venda de roba, calçat, mobiliari i joieria, fins l’any 2007. És considerat una de les construccions més importants de Sullivan i l’edifici més representatiu de l’escola de Chicago.

Simbolisme

No en té.

Antecedents i influències posteriors

Tot i que Sullivan manté el decorativisme ornamental hereu de l’arquitectura modernista, els magatzems Carson Pirie, Scott recullen l’essència de les innovacions constructives de l’escola de Chicago. Amb nous materials com el formigó, el ferro i el vidre, Sullivan planteja una estructura interna de ferro que permet fer edificis molt més alts i grans, gràcies a no dependre dels murs de càrrega. El plantejament arquitectònic de Sullivan, en què es condiciona la forma dels elements amb la funció, es troba a l’arrel del moviment funcionalista europeu.

Relacions amb obres similars de l’autor o l’escola

L’autor té altres obres com l'Auditorium de Chicago (1889) i el Guarantie Building (1895).

Diferències amb altres solucions coetànies

L’edifici dels Sindicats, de Josep Domènech Mansana, situat al carrer Via Laietana (construït entre el 1909 i el 1913), va adoptar aquest estil pel tipus d’edificacions (planejades per a oficines i centres oficials). Es diferencia de la Torre Eiffel, que també està feta de ferro, perquè en els Magatzems no té gaire importància la decoració, ja que l’estil de l’escola de Chicago es caracteritza per la funcionalitat.

Context històric i artístic

La Revolució Industrial fa que augmentin la producció i el comerç, es renoven els transports i es comencen a utilitzar noves fonts d’energia (carbó, vapor…) i nous materials, com el ferro i l’acer. El 1871 va haver un incendi a Chicago que va destruir la ciutat. Per a la seva reconstrucció calia rapidesa, materials no inflamables i una edificació en alçada per aprofitar l’espai, ja que s’havia encarit el sòl urbà. El ferro permetia la superposició de molts pisos i l’ascensor resolia el problema de viure en edificis alts. Així apareix l’escola de Chicago, que busca edificis pràctics i prescindeix de la decoració. L’autor més destacat d’aquesta escola és Sullivan.