Magatzems Carson: Un exemple de l'Escola de Chicago

Magatzems Carson

1. Nom: Magatzems Carson
Autor/a: Louis Sullivan
Estil arquitectònic: del ferro
Ubicació: Chicago, EUA
Sistema constructiu: arquitravat
Materials: formigó, ferro, vidre

La planta

L'edifici està estructurat amb un soterrani on hi ha les calderes i les instal·lacions d'il·luminació i calefacció, un primer cos a la base de l'edifici (entresol i primera planta) amb amplis aparadors de vidre que allotja el primer nivell de magatzems; i la resta de plantes destinades també a magatzem i oficines. Elements de suport a terra: els pilars (transformats en columnes de fust nu i curiós capitell) No descansen a terra: una estructura metàl·lica de ferro i acer. Elements suportats Sostre arquitravat a cada pis que culmina a la terrassa-àtic superior. Materials i aparell constructiu: formigó, ferro, vidre, isodòmic regular. Façanes: presenta dues parts ben diferenciades. La base de l'edifici, formada per l'entresol i la planta baixa, tancats per amplis aparadors de vidre situats a ran de façana, i els nivells superiors següents reticulats modularment i amb la variació de la part arrodonida del xamfrà. Decoració: De les façanes blanques se n'ha eliminat tot element decoratiu potenciant l'estructura on els arquitectes de l'Escola de Chicago entenien que hi residia la bellesa dels edificis. Tot i això a la zona inferior de l'edifici (primera planta i entresòl), s'hi obren els aparadors i podem trobar una decoració de relleus en ferro amb motius vegetals, especialment a l'entrada principal. També decora amb motius vegetals en terracota la part superior de les columnes a la façana. L'ornamentació de ferro és naturalista, feta de fulles d'acant lobulades i espinoses i bandes espirals que emmarquin els aparadors. Marquesina i capitells interiors tenen una curiosa decoració de terracota.

Funció

Aquest edifici va funcionar, fins el 2007, com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa entre d'altres. Aquests magatzems estan considerats, no només una de les construccions més rellevants del Louis Sullivan, sinó també un dels edificis més significatius de l'Escola de Chicago.

Relació amb l'entorn

L'edifici consta d'una construcció cel·lular de mòduls formats per finestres horitzontals que es van repetint a la mateixa distància entre elles, molt poc separades. Són finestres apaisades i amb profunditat (finestra Chicago). La cantonada també repeteix el model formant una columna de finestres molt estretes; a baix de tot hi trobem l'entrada de l'edifici. Tot i ser un gratacel, com que hi predomina la línia horitzontal no hi ha la sensació de verticalitat. Les finestres coincideixen amb l'esquelet de ferro. Precedents: La repetició d'un mòdul en una façana en diferents nivells forma part del classicisme occidental = el Colisseu de Roma o el Palau Rucellai d'Alberti a Florència. Influències posteriors: el funcionalisme de Adolf Loos i l'Unité d'Habitation de Le Corbusier recolliran les aportacions de L. Sullivan.

Louis Sullivan

Louis Sullivan va cursar estudis d'arquitectura a l'Institut Tecnològic de Massachusetts, i entre 1874 i 1876 va viure a París on va assistir a l'École des Beaux Arts. En tornar de Europa es va establir a Chicago on s'estava duent a terme la reconstrucció de la ciutat destruïda pel gran incendi del 1871. Va treballar d'enginyer i el 1879 va formar societat amb Dankmar Adler. A l'Escola de Chicago, L. Sullivan, va començar a desenvolupar un corrent que seria la base de l'arquitectura moderna; va crear formes originals, sent capaç d'aconseguir una unitat estètica als edificis d'alçada. En els seus dissenys combinava parets de paleta amb detalls de terracota, enllaçava formes geomètriques i defensava que l'ornament, quan fos usat, hauria de ser tret de la naturalesa, rebutjant referències clàssiques. La seva famosa afirmació 'la forma segueix la funció' es va convertir en motivació de molts col·legues. Estil: Escola de Chicago. Els seus components tenen en comú l'ús dels nous materials i les noves tècniques de la revolució industrial, ús del formigó, la importància de la funció a l'hora de dissenyar-lo, el gust per les finestres horitzontals, la importància de l'enginyeria, l'eliminació dels murs de càrrega interiors,... Això permetrà aixecar gratacels lligats al desenvolupament de l'ascensor i a la supressió progressiva dels elements decoratius. Serà una arquitectura funcionalista i geometritzada.

Relacions tècniques o de funció amb l'època històrica

L'edifici suposa un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan, segons el qual cada part havia de reflectir clarament la funció per a la qual havia estat dissenyada. Valors culturals, ideològics o estètics que expressa l'obra Els treballs amb estructures metàl·liques van permetre descobrir les possibilitats per a la construcció de grans arquitectures urbanes, especialment en edificis comercials. L'aplicació d'aquests coneixements va dur a la construcció dels primers gratacels a la ciutat de Chicago. Tot plegat ens situa en els fruits de la Segona Revolució Industrial on ferro, formigó i vidre units a avenços trascendents com l'ascensor –les altures ja no són un problema- revolucionaran l'arquitectura urbana enmig d'una expansiva societat de consum americana. Formalment recordar la frase atribuïda a Sullivan: 'la forma segueix la funció'.