Magatzems Carson: Anàlisi Arquitectònica i Funcional

Magatzems Carson: Anàlisi Arquitectònica

MAGATZEMS CARSON:1-S.CONSTRUCTIU->Nous materials. La utilització d'una carcassa d'acer permet el concepte de planta lliure i diàfana. El tradicional mur de càrrega desapareix i és substituït per columnes i pilastres clàssiques també metàl·liques que es deixen a la vista i s'integren en el conjunt a través del llenguatge ornamental. El mur exterior deixa de tenir la funció de suport i és un mur cortina, atès que té la funció de separar l'espai interior de l'espai exterior.

2-E.INTERIOR->

A l'interior l'edifici presentava una planta diàfana per la utilització del mur cortina, de forma lleugerament rectangular amb una disposició en xamfrà corb i estructurat en nou i dotze pisos. La composició es basa en línia recta i els volums cúbics, excepte el cos de transició.

3-IL·LUMINACIÓ->

L'aplicació del principi de planta lliure i de mur de cortina permet que l'interior sigui clar i diàfan per l'abundant claror natural que entra pels amplis finestrals.

4-E.EXTERIOR->

L'edifici s'estructura en dos cossos cúbics, que s'adapten al parcel·lari de la zona. La façana de cada carrer presenta diferent alçada, la línia recta és la base de la composició, cosa que contrasta enormement amb l'estructura corba que enllaça aquests dos cossos i s'adapta al xamfrà. La coberta exterior és plana. L'element més destacable de les façanes és la construcció cel·lular d'un mateix mòdul, una finestra horitzontal emmarcada per bandes longitudinals i verticals i que s'adapta als muntants i les jàsseres. Aquesta horitzontalitat disminueix òpticament l'alçada de l'edifici.

5-DECORACIÓ->

Sullivan li agradava contrastar aquesta tendència racionalista i austera amb detalls decoratius de ferro forjat i terracota. De fet, podem observar les dues bandes de rica ornamentació modernista de ferro fos de motius naturalistes de fulles d'acant i espirals, que emmarquen els grans aparadors de l'entresòl i la primera planta.

6-CONCLUSIÓ->

Sullivan manté el decorativisme ornamental hereu de l'arquitectura modernista, que pogué estudiar a l'École des Beaux Arts de París. Aquest edifici recull l'essència dels principis de l'escola de Chicago.

7-M.URBANÍSTIC->

La modernitat de l'edifici estaria en la línia de l'arquitectura del seu entorn urbanístic, atès que la ciutat es reconstrueix de nou després del gran incendi de 1871 i d'acord amb els principis generals de l'escola de Chicago.

8-FUNCIÓ->

Edifici privat d'ús públic amb una funció comercial. Fins el 2007, aquest edifici va funcionar com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de calçat, roba, equipament per a la llar, joieria i productes de bellesa entre d'altres. De manera paral·lela a l'increment del consum, els grans magatzems es popularitzen als EUA per sobre del petit comerç, a finals del segle XIX.

9-SIGNIFICAT->

Entendre la construcció dels magatzems Carson, Pirie i Scott com un exemple més del tipus d'arquitectura que es va utilitzar quan es reconstruí la ciutat després de l'incendi de 1871, especialment a la City, on es van centralitzar les funcions comercials, administratives i financeres. El fet que la reconstrucció del centre de la ciutat es fes en pocs anys explica la coherència del llenguatge arquitectònic emprat.

10-RELACIÓ AMB ALTRES OBRES->

Els magatzems són obres més emblemàtiques de Sullivan i de l'escola de Chicago. Clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan, segons el qual la forma segueix a la funció i no a la inversa, principi que constituirà l'arrel del moviment funcionalista europeu amb arquitectes com: Adolf Loos (casa Michaelerplatz), Le Corbusier (planteja els habitatges com a màquines per viure).