Magatzems Carson: Anàlisi Arquitectònic

Descripció dels Magatzems Carson

Composició i Forma

En alçada, la façana dels magatzems Carson, Pirie, Scott presenta dues parts ben diferenciades.

A la base de l'edifici, entresòl i primera planta, hi ha amplis aparadors de vidre situats arran de façana, emmarcats per dues bandes d'ornamentació naturalista de ferro fos, feta a partir de fulles d'acant lobulades, espinoses i bandes espirals. Sullivan aixeca a la cantonada un pavelló circular que continua l'estructura del cos inferior de l'edifici, amb una decoració molt més abundant. A les vidrieres, que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de l'edifici, s'hi poden veure els noms dels magatzems. Els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular interrelacionen perfectament l'interior amb l'exterior, de manera que estableixen una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems.

Les altres plantes, sobre aquest primer cos homogeni, segueixen una construcció cel·lular, consistent en la repetició d'un mateix mòdul seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals -més baixes a la part superior- separades per una estructura geomètrica de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana.

En conjunt, la façana està concebuda de manera funcional, especialment perquè permeti el pas de la llum a l'interior. Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de Chicago, de forma horitzontal i allargada per tal que s'adaptin a l'estructura del conjunt. Aquesta horitzontalitat redueix la sensació d'alçada de l'edifici i permet una major adaptació visual a l'entorn urbà immediat.

Decoració

Tot i ser un dels primers gratacels, encara conservava característiques modernistes com la decoració floral a la planta baixa, tot i que s'intentava buscar el sentit pràctic i prescindir d'aquesta. Tendència a la seva desaparició.

Entorn i Integració Urbanística

Els magatzems Carson, Pirie, Scott s'aixequen al xamfrà dels carrers Franklin i Adam, al districte històric i comercial de la ciutat de Chicago.

Aquesta part de la ciutat, inclosa en el Registre Nacional de Llocs Històrics dels EUA l'any 1998, es troba associada tradicionalment als grans magatzems i al comerç. Per això, l'estructura de l'edifici, que potencia la monumentalitat de la cantonada, respon alhora a criteris arquitectònics i comercials.

Tècnica i Materials

Ferro, formigó i vidre. Recollint les possibilitats de nous materials (fruit de noves tècniques industrials) com el formigó (creat el 1880 a França), el ferro i el vidre, Sullivan planteja una estructura interna de ferro (importància de l'enginyeria) que permet:

• Fer l'edifici més alt (desenvolupament de l'ascensor; invent de Siemens el 1887).
• Alliberar l'edifici dels murs de càrrega. Això li permet aconseguir:
  • Plantes molt lliures que pot distribuir molt lliurement amb envans.
  • Murs de tancament (que no carreguen) amb grans finestres que permeten l'entrada de molta llum.