Macrohabilitats lingüístiques

BLOC 1. L’ORALITAT EN L’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA

1. El llenguatge oral 1.1 Per què és important?1. Saber parlar i saber escoltar ens permeten aprendre a llegir i escriure. 2. Quan sabem escoltar som capaços de parlar, de raonar i explicar, podem treballar en equip i resoldre reptes que sols no podríem. 3. Escoltar i parlar correctament és imprescindible per a la vida actual: entrevistes de treball, I, a més, en el cas dels xiquets d’Infantil...

1. Parlar (molt i bé) millora el rendiment acadèmic:aclarir expressions, escoltar com encaixen altres les idees que verbalitzen,2.  és la possibilitat de parlarse a si mateixos. Així, els xiquets organitzen el pensament i modulen el comportament. A més, els permet millorar l’articulació perquè són capaços d’autocorregirse.

1.2 Factors que condicionen el llenguatge oral els més importants són els següents:

1. Les dificultats del llenguatge: un xiquet amb dificultats en el llenguatge (trastorn fonètic, disglòssia.) tindrà unes habilitats orals menys riques sempre que no tinga una atenció especialitzada en el moment adequat. 2. L’àmbit familiar: la importància de l’àmbit familiar en el desenvolupament de les habilitats orals és aclaparador..A mesura que baixen el nivell educatiu i d’ingressos, la reducció de vocabulari i la pobresa sintàctica es fan més evidents.

Sembla que esta relació respon a la diferència de comportament dels pares. Els de més nivell socioeconòmic, com a regla general, parlen més temps amb els seus fills i s’interessen més pel que diuen els xiquets.3. L’escola:  a partir dels 3 anys. L’actitud dels mestres en l’educació dels xiquets serà definitiva a l’hora de potenciar les bones habilitats orals. L’escola, doncs, es converteix en mecanisme anivellador i potenciador de l’ambient familiar.

2. L’adquisició del llenguatge oral

En els primers anys de vida, els qui s’encarreguen de criar i cuidar els infants aprofiten una sèrie de rutines o formats que permeten al xiquet interioritzar la llengua que aprenen.

Hi ha dos classes principals de formats:● Els d’atenció conjunta: l’adult i el xiquet observen un objecte i en parlen.● Els d’acció conjunta: jocs en què se segueixen unes pautes d’acció.

En general, el paper de l’adult en els formats es caracteritza per:● Intentar destacar elements de la realitat immediata● Estimular el xiquet perquè use gestos i sons● Reforçar els coneixements del xiquet● Ajudar a recordar coses que el xiquet ja sap● Fa servir lèxic freqüent i repeticions● Amplia el que diu el xiquet● Usa tons alts i entonació ascendent i somriu. 2.1. S’aprén igual una L1 que una L2?

La manera d’aprendreles de menuts sol ser a través de la família (bilingües familiars) i, per tant, des del naixement, o a través del sistema escolar (bilingües primerencs).

Els bilingües familiars passen per una fase inicial en què les dos llengües que aprenen no es diferencien. És a dir, el xiquet les emmagatzema en un mateix compartiment. Per això, quan comencen a parlar, poden mesclar el lèxic de les llengües que aprenen,. Una mica més avant aprén a diferenciar els codis.Els bilingües primerencs necessiten reproduir, de manera artificial, la manera d’aprendre que tenen els bilingües familiars. L’input ha de complir les mateixes característiques que l’input que rep un bilingüe familiar a l’inici de l’adquisició del llenguatge:● Fonètica i fonologia○ Pronúncia més clara i lenta ● Morfosintaxi○ Frases curtes i poca subordinació.● Semàntica○ Abundància de noms i verbs Gràcies a aquestes estratègies lingüístiques, els alumnes van adquirint el que s’anomena la interllengua, tots els estadis de la L2 previs al moment en què considerem que l’aprenent ja ha consolidat el domini de la L2. 2.2. La parla del docentEl docent té un paper bàsic en aquest aprenentatge. El primer és dominar la llengua. Ha de tenir el màxim de recursos per a adaptarse a la necessitat de comprensió oral de l’alumne, i el domini gramatical siga excel∙lent. I recordem que el domini lingüístic és fonamental En segon lloc, han de tenir una habilitat comunicativa especial. Hauran de crear converses diferents de les que té un parlant adult habitual. Per exemple, els docents han de fer més preguntes que les que farien amb un parlant adult de L1. Per a ajudar a avançar en la conversa l’interlocutori solen repetir molta informació.2.3. Les interllengües i l’errorLa interllengua és, com hem vist, els diversos estadis lingüístics de la L2 perquè passa un alumne quan l’aprén. Els estadis de la interllengua se succeeixen sempre en el mateix orde. Les diferències entre els alumnes es restringeixen a la durada de cada fase i a la fossilització de certes errades.Podem evitar que alguns errors amb les tècniques següents: ● Petició a l’alumne de la forma correcta: i com es diu això?● Petició d’aclariment: no t’entenc.● Correcció explícita● Ajuda per a completar frases que el xiquet no pot continuar● Provocar que el grup faça la correcció

2.4. Els factors personals que influeixen en l’aprenentatge de la L2 2.4.1. L’edat. Les investigacions sí que demostren que alguns aspectes de la llengua apresa es fixen millor en unes edats que en unes altres.El període d’infantil és ideal per a l’aprenentatge de la fonètica i els elements suprasegmentals (entonació, accent...), mentre que els aspectes sintàctics s’assimilen més fàcilment en edats més avançadés. L’input fonètic ha de ser impecable si volem aprofitar al màxim les seues potencialitats.

2.4.2. L’aptitud. Hi haurà qui tindrà més facilitat per a assimilar el lèxic d’una llengua que la pronúncia o a la inversa.El 50%  d’una llengua depén de la intel∙ligència. La resta depén de la motivació, la personalitat, etc. Les implicacions en Educació Infantil són evidents: cal envoltar tot l’aprenentatge d’un ambient atractiu. 2.4.3. La motivació. S factors . Són els següents: a. Sentirse integrat. Els xiquets volen agradar a la mestra i, per tant, fan l’esforç per expressarse en la llengua que aprenen.B. Usar la llengua que aprenen per a adquirir coneixements atractius. Cada edat té un seguit de temes que desperten l’interés entre els alumnes.3 anys: són la motricitat global (al pati, al gimnàs, la cuina)4 anys: les festes5 anys: viatges i visites, 2.4.4. La personalitat És un altre factor poderós a l’hora de condicionar l’aprenentatge. Les personalitats amb una bona autoestima i amb un caràcter extravertit tenen més facilitat per a l’aprenentatge de llengües. L’ansietat, sol comportar també que un xiquet ñmenys facilitat per a aprendre llengües.2.5. Les capacitats orals per edat

En l’evolució del llenguatge infantil hi ha tres períodes bastant ben marcats: el prellenguatge, el primer llenguatge i el llenguatge. La majoria dels alumnes començaran el segon cicle d’infantil en l’etapa de primer llenguatge o llenguatge.

El prellenguatge és l’estadi inicial i arriba normalment fins a l’any o any i mig de vida. Es caracteritza per l’ús del plor com a eina comunicativa i els primers balbucejos, que són fonamentals per a afinar la coordinació articulatòria (etapa prelingüística).

El primer llenguatge es manté fins als dos anys i mig o tres. El xiquet comença a comprendre les coses que se li diuen, cada volta amb més detall, i comença a imitar els primers fonemes de la llengua de l’entorn. Durant esta etapa també utilitzen paraulessíl∙laba, en què una síl∙laba designa tota una paraula. Cap als tres anys s’incorporen la flexió singular/plural, els temps verbals i l’ús d’interrogatius. És l’etapa de transició prelingüística-lingüística.El període del llenguatge comença a partir dels 3 anys. A poc a poc va acostantse a les construccions lingüístiques dels adults i enriqueix el vocabulari a marxes forçadés. El vocabulari que és capaç de produir és aproximadament la meitat que el que és capaç de comprendre.

Per a poder avaluar si un xiquet ha adquirit els fonemes habituals a la seua edat, hem de recórrer a estudis com els de Laura Bosch. 3. El currículum i l’expressió oral

El currículum ens marca els objectius a què hem d’aspirar.

a. S’entén el llenguatge oral com l’element que permet analitzar i entendre la realitat.

b. El valencíà ha de relacionarse intensament amb els continguts no lingüístics que s’han d’aprendre.C. Es pretén desenvolupar la competència comunicativa (lingüística, discursiva, sociocultural i estratègica) amb tot tipus de recursos, des dels tradicionals fins a les TIC o els mitjans de comunicació.D. L’expressió oral facilita el treball per projectes i els tallers.

e. L’ensenyament ha de ser motivador i interessant per a l’alumneA més, podem concretar els objectius que hem de tenir en compte per a les classes d’Infantil vinculats a la comprensió i expressió oral.1. Aprendre a usar la llengua oral per a establir relacions socials.2. Aprendre a usar la llengua oral amb diverses funcions: reguladora, interaccional, personal...3. Aprendre el registre formal 4. Aprendre a fer les vocals obertes i tancades, 5. Aprendre a discriminar auditivament,6. Aprendre a pronunciar clarament, amb entonació i estructura gramatical correctes.