Macroeconomia: Conceptes i Indicadors Clau

La Perspectiva Macroeconòmica

La macroeconomia estudia el comportament de l'economia en general. Aquesta disciplina permet comprendre per què uns països prosperen i assoleixen nivells de qualitat de vida elevats, mentre que altres pateixen un creixement econòmic baix i taxes d'atur elevades.

La macroeconomia s'ocupa de l'economia en conjunt, mentre que la microeconomia estudia el comportament de mercats, preus i productes específics.

A. Variables Crítiques de l'Economia

Qualsevol anàlisi macroeconòmic ha de començar parlant de John Maynard Keynes, el gran economista de la primera meitat del segle XX. En el seu llibre Teoria general de l'ocupació, l'interès i el diner (1936) va establir les bases de la macroeconomia moderna. A més, defensa la necessitat que l'estat intervingui en l'economia. En aquest context, l'autor va identificar les tres qüestions fonamentals a les quals cal respondre per a provar de minimitzar les conseqüències negatives de les fluctuacions cícliques de l'economia. Aquestes qüestions fonamentals són les següents:

1. Per què disminueixen a vegades la producció i l'ocupació i com es pot reduir la desocupació?
   Totes les economies estan subjectes a l'alternança de fases expansives i contractores, que es coneixen amb el nom de cicles econòmics.
2. Quines són les causes de l'augment generalitzat dels preus (inflació) i com es pot controlar?
   En les economies de mercat, el preu, juntament amb les vendes, és un dels indicadors que envien senyals de mercat. Gràcies a aquests senyals, les famílies i sobretot les empreses saben si les seves propostes tindrien èxit o fracassarien al mercat. Quan els preus augmenten ràpidament els agents econòmics perden la referència: les empreses no saben si la gestió que duen a terme és encertada i les persones perden capacitat adquisitiva. En conseqüència, es cometen errors que originen la pèrdua de l'eficiència del mercat, que per si mateix ja ho és poc.
3. Com pot fer augmentar un país la taxa de creixement econòmic?
   Un dels objectius clau de qualsevol política econòmica és assolir la prosperitat del país a llarg termini. Per qualsevol administració pública, comprendre el funcionament de l'economia d'un país implica tenir la capacitat de proporcionar qualitat de vida i prosperitat als seus ciutadans. El problema rau en el fet que no hi ha receptes universals i el més normal és que allò que funciona en un país no funcioni en un altre. A la pràctica hi ha molts factors econòmics de tota mena (culturals, religiosos, polítics, ...) que condicionen el creixement econòmic.

Només en respondre aquestes tres preguntes, comprovaràs que les receptes econòmiques no són universals i que cada país necessita una fórmula que s'ajusti a les seves necessitats i característiques.

La conclusió és que els objectius bàsics que qualsevol política econòmica ha de tenir presents giren principalment, al voltant de la producció, els preus i l'ocupació. Hi ha altres assumptes rellevants per als Estats i per a molts ciutadans: el control dels comptes públics, l'equilibri exterior (perquè hi hagi equilibri exterior és millor exportar (vendre) que importar) i la reducció de la pobresa. Els termòmetres i indicadors que l'economia empra per a comprovar l'estat de salut són:

• El Producte Interior Brut (PIB), que mesura la producció.
• L'Índex de Preus al Consum (IPC), que assenyala l'evolució dels preus, i per tant, si hi ha inflació o no.
• I les taxes d'activitat, atur i ocupació, que indiquen el nivell de col·locació d'un país.

B. Importància dels Indicadors Econòmics

El PIB, l'IPC, i altres indicadors són importants per prendre les decisions que afecten l'economia. Permeten que els governs, les empreses i la població en general sàpiga com evoluciona l'economia, si el nivell de producció és l'adequat, en quina fase del cicle econòmic estem, si la inflació està controlada, si baixa la desocupació... Contenen molta informació.

La Producció: El Producte Interior Brut

El PIB no mesura possibilitats, sinó resultats. És un càlcul d'allò que realment es produeix, és a dir, del valor de tots els béns i serveis finals que produeix un país. És el valor monetari de tots els béns i serveis finals que produeix un país en un període de temps determinat, generalment un any.

A. Característiques del PIB

El PIB compleix sempre diverses condicions:

• Segueix un patró monetari. Com que utilitza un mateix patró de mesura, permet agrupar i mesurar en euros tots els béns i serveis, des de pomes a automòbils.
• Només té en compte activitats declarades. Operacions il·legals, treball voluntari, etc. no s'inclouen.
• Fa referència únicament al valor dels béns finals.
• Mesura el valor de la producció dins de les fronteres d'un país. Això significa que, per a comptabilitzar correctament el PIB, cal tenir en compte la importació i exportació de béns i serveis. Les exportacions o compres de productes que estrangers fabriquen a Espanya, han de formar part del PIB espanyol.
• Fa referència a la producció en un període determinat, normalment un any.

B. Mètodes per a Calcular el PIB

El PIB, que mesura el valor de tots els béns i serveis finals que produeixen o adquireixen els agents econòmics d'un país, és un indicador significatiu de la marxa de l'economia. Hi ha tres mètodes per a calcular el PIB:

Mètode de la despesa en béns i serveis:

PIB pm = producte interior brut a preu de mercat

PIB pm = consum familiar + inversió empresarial + despesa pública + exportacions netes

PIB pm = consum familiar + inversió empresarial + despesa pública + (exportacions - importacions)

PIB pm = C + I + D + (X - M)

Mètode del valor afegit:

PIB cf = producte interior brut a cost dels factors

PIB cf = Va₁ + Va₂ + Va₃ + Va₄ + Va₅ ... + Va_n

Va₁ = Valor afegit empresa 1, Va₂ = Valor afegit empresa 2, Va₃ = Valor afegit empresa 3, (...)

Mètode dels ingressos o de les rendes:

PIB cf = producte interior brut a cost dels factors de producció

PIB cf = salaris + lloguers + interessos + beneficis empresarials + subvencions oficials