Lope de Vega i el Teatre del Segle XVII

Lope de Vega i el Teatre

Lope de Vega va ser un autor de teatre molt important. Encara que va escriure alguns autos sacramentales, com El heredero del cielo, són les seves comèdies el més representatiu de la seva obra teatral. La comèdia és un gènere que sorgeix de la unió de la Commedia dell'arte italiana i el teatre del Renaixement espanyol. A aquesta unió, Lope va afegir la seva sensibilitat per captar els gustos del públic. Altres autors, com Tirso de Molina o Calderón de la Barca, van seguir el camí de Lope.

Títols més representatius:

• Religiosos: La buena guarda; Los trabajos de Jacob.
• Mitològics: El marido más firme.
• Pastorils: Belardo el furioso.
• Històrics: El mejor alcalde, el rey; El médico de su honra; Peribáñez y el comendador de Ocaña; Fuenteovejuna; El caballero de Olmedo; El castigo sin venganza.
• Costumistes: La dama boba; Los melindres de Belisa; El perro del hortelano; La discreta enamorada.

Característiques

Com va deixar escrit en el seu Arte nuevo de hacer comedias, les obres teatrals de Lope es caracteritzen fonamentalment per aquests trets:

• Unió, per una banda, del tràgic i el còmic; i, per una altra, del noble i el popular.
• Ruptura de la regla de les tres unitats del teatre clàssic (una sola acció que transcorre en un sol dia i en un únic lloc). En barrejar accions, les obres poden desenvolupar-se al llarg de temps diferents i en espais simultanis, el que complica la representació.
• Utilització de diversos tipus de vers (polimetria), el que produeix musicalitat.
• Creació de situacions d'intriga per interessar al públic i mantenir-lo pendent de la representació. Aquestes situacions s'estructuren en 3 actes (en lloc dels 5 de la fórmula tradicional).

Amb aquesta combinació d'elements, Lope pretenia entretenir al públic que assistia a les representacions teatrals. Aquest va ser el criteri fonamental a l'hora d'escriure el seu teatre.

Els Personatges

Els personatges de la comèdia són un altre dels aspectes singulars d'aquest nou gènere; constitueixen una mostra dels valors, creences i actituds més comuns de la societat espanyola del segle XVII. Funcionen com a arquetips, és a dir, són models estereotipats, sense un perfil psicològic complex i que apareixen repetidament en obres diferents.

Entre els personatges més destacats es troben:

• El rei. És el màxim representant de la justícia i de l'honor.
• El galant. És el valent, idealista, generós i atractiu. Procedeix de noble llinatge. L'uneix a la dama un vincle d'honor, amor i gelosia. Aquests 3 elements són el motor de l'acció de l'obra.
• La dama. És bellíssima, enginyosa i noble. Per descomptat, estima al galant.
• El graciós o figura del donaire. És fidel al galant -sol ser el seu lacai o criat-, però representa valors i actituds oposades a les d'aquest: té sentit comú, és realista, pràctic i amant dels diners. El seu tret més característic és el sentit de l'humor.
• El vilà. És l'habitant de la vila que es dedica a viure, dignament i alegrement, del cultiu de la terra. El seu món es modifica quan el poderós hi irromp. La seva bondat i rectitud es recolzen en el fet que és cristià vell.
• El poderós. És un noble prepotent i injust que, mogut per interessos egoistes, altera les relacions entre el rei i els seus vassalls. Si els vassalls decideixen castigar al tirà, el rei ho aprovarà.

El Teatre del Segle XVII

Durant la primera meitat del segle XVII, el teatre va evolucionar a Espanya cap a les fórmules de la comèdia de Lope de Vega. No obstant això, a Europa es va imitar el teatre d'origen clàssic.

A Europa

Dos autors destaquen en la producció teatral europea del segle XVII: l'anglès William Shakespeare i el francès Molière.

• W. Shakespeare. La biografia de Shakespeare és confusa, però sabem que va dedicar la seva vida al teatre, com a autor, actor i fins i tot productor. La seva obra va abastar tots els gèneres teatrals: el drama històric (Ricard III), la comèdia (Somni d'una nit d'estiu) i la tragèdia, que ens ha deixat personatges immortals com Romeu i Julieta (símbols de l'amor), Otel·lo (la gelosia) o Hamlet (el dubte).
• Molière. Molière, pseudònim de Jean Baptiste Poquelin, va ser també actor i comediògraf (autor de comèdies). En les seves obres (Don Joan, L'avar, El malalt imaginari...) destaquen la construcció psicològica dels personatges i la sàtira social de vicis comuns.

A Espanya

L'evolució del teatre a Espanya va estar marcada pels principis de la comèdia nova de Lope de Vega. A partir d'aquests principis, juntament amb una veritable revolució de les condicions de representació, es crearan les bases del teatre del segle XVII.

El Text Teatral

El text teatral del segle XVII va adoptar els canvis que va aportar el barroc en la literatura pel que fa a temes i formes.

• Qualsevol assumpte pot ser tema del teatre barroc: episodis de la tradició o de la història nacional; llegendes estrangeres de qualsevol època; històries bíbliques o mitològiques. El rellevant és que es produeix una absoluta espanyolització dels continguts, sense que importin l'aparició d'anacronismes (és a dir, atribuir a una època alguna cosa que correspon a una altra) o la falsificació del caràcter d'un personatge històric: els personatges s'expressen sempre com a espanyols del moment i tenen les mateixes idees i convencions socials.
• Pel que fa a la forma, el teatre del segle XVII va insistir en el rebuig de les normes i el llenguatge clàssics, el que va provocar una sèrie de conseqüències:
  • Les accions, sense els límits de les unitats clàssiques, pateixen un desenfrenament imaginatiu que sorprèn contínuament a l'espectador.
  • El conceptisme i el culteranisme compliquen el llenguatge, tant la seva forma com el seu contingut.
  • Se sol incloure una intenció ideològica i doctrinal, que arriba a predominar sobre l'acció; els personatges perden part del seu caràcter humà per convertir-se en símbols.

La Representació Teatral

A partir de finals del segle XVI, el teatre va començar a rivalitzar amb altres espectacles com a entreteniment favorit del poble. Això va provocar canvis en la representació i en l'escenografia.

• La necessitat d'un escenari estable va provocar l'aparició dels corrales de comedias, que eren patis interiors de cases que es condicionaven per a la representació de les obres.
• L'escenografia va anar evolucionant des d'uns mitjans molt toscs i limitats fins a uns decorats impressionants, en els quals no faltaven els efectes especials.

L'Escola de Lope de Vega

Lope de Vega va revolucionar l'escena espanyola i va crear escola. A ella pertanyen Tirso de Molina i Calderón de la Barca.

Tirso de Molina

Obra

En l'obra de Tirso de Molina s'aprecia el sentit de l'humor; un maneig virtuós de l'idioma, proper al conceptisme; i la creació de personatges, sobretot els femenins.

• Segons els temes que tracta, el seu teatre es classifica en drama històric, obres religioses, obres morals i comèdia d'intriga.
• El drama històric de Tirso no es va concentrar en episodis d'heroïcitats col·lectives, sinó en figures concretes, com Maria de Molina, protagonista de La prudencia en la mujer.
• Les obres religioses estan dedicades a diferents personatges de la Bíblia (Jezabel, a La mejor espigadora; o Herodes el Gran, a La venganza de Herodes).
• De les obres morals, destaquen El condenado por desconfiado i, sobretot, El burlador de Sevilla y convidado de piedra, en la qual Tirso va crear el personatge més universal del teatre espanyol: Don Joan Tenorio, que és el símbol del conqueridor que no es preocupa del mal de les seves accions, ni del càstig de Déu.
• En la comèdia d'intriga, Tirso va demostrar la seva capacitat còmica i satírica, i la seva habilitat per crear personatges amb pocs trets. A aquesta descripció corresponen El vergonzoso en palacio i El amor médico, protagonitzada per Donya Jerònima, una heroïna avançada al seu temps, defensora de la llibertat de la dona.

Calderón de la Barca

Obra

El teatre de Calderón, que aborda tota classe de problemes socials, morals i teològics, va tenir una gran acceptació en la seva època.

• En la seva obra es diferencien dos estils:
  • El primer, realista, proper al de Lope de Vega.
  • El segon, poètic i simbòlic, de significat ideològic i al servei del catolicisme de la contrareforma.
• Segons el tema que tracten, les seves obres es classifiquen en comèdies de capa i espasa, autos sacramentales, drames filosòfics i drames d'honor.
  • En les comèdies de capa i espasa (o d'embolic), com La dama duende, s'escenifiquen els amors problemàtics entre un galant i una dama. El desenllaç sempre és el matrimoni.
  • Els autos sacramentales, com El gran teatro del mundo, expliquen de forma didàctica els conceptes de la religió catòlica.
  • Entre els drames filosòfics es troba La vida es sueño, que tracta de qüestions morals com la lluita de la llibertat individual contra el destí.
  • Els drames d'honor (El alcalde de Zalamea), amb final sempre tràgic i sagnant, exposen els conflictes que es deriven del dany a la reputació.