Locucions Llatines i Llatí: Ovidi, Bàrcino i Ilerda

Locucions Llatines d'Ús Comú

• Ante meridiem (a.m.): Abans del migdia.
• A posteriori: Després dels fets.
• A priori: Abans dels fets.
• In illo tempore: Des d'aquell temps.
• In articulo mortis: En el moment de la mort.
• In extremis: En els últims moments d'una situació concreta.
• In fraganti: En el moment de cometre un delicte, per sorpresa.
• Ipso facto: En l'acte mateix, immediatament.
• Post meridiem (p.m.): Després del migdia.
• Sine die: Sense una data fixa, concreta.
• Ad hoc: Per a això.
• Ad nauseam: Fins a la nàusea, fins al vòmit, repetició d'un mateix argument.
• Bis: Dues vegades. Per segona vegada.
• Ex aequo: Amb igual mèrit.
• In albis: Que no recorda alguna cosa.
• In crescendo: En augment.
• In extenso: Amb tota extensió, completament.
• In mente: En la ment, en la intenció.
• Lato sensu: En sentit ampli.
• Motu proprio: Per iniciativa pròpia.
• Sic: Així.
• Stricto sensu: En sentit estricte.
• Volens nolens: Tant si vols com si no vols.
• De facto: Situació real però no reconeguda de manera oficial.
• De iure: Segons el dret.
• Dura lex, sed lex: La llei és dura, però és la llei. S'al·ludeix a la inflexibilitat de la llei.
• Ignorantia legis non excusat: La ignorància de la llei no eximeix del seu compliment.
• In dubio pro reo: En cas de dubte, a favor del presoner. Proclama la presumpció d'innocència de l'acusat.
• Pacta sunt servanda: Els pactes s'han de complir.
• Patria potestas: Pàtria potestat. Poder patern.
• Persona non grata: Persona no agradable.
• Sub iudice: Sota judici. En mans del jutge.

Ovidi: Vida i Obra

La Poesia Elegíaca

Va néixer a Grècia com un tipus de poesia escrita en dístics elegíacs de diferents temes. Al segle III aC, els poetes alexandrins n'escrivien de temes amorosos, no pas d'experiències ni sentiments personals, sinó que cantaven amors dels herois mitològics. En canvi, els llatins la feien servir per expressar els seus sentiments amorosos i dolors. Alguns autors van ser: Tibul, Properci, Gal i Ovidi.

Ovidi (43 aC - 17 dC)

Neix a Sulmona, Itàlia. Pertany a una família benestant de cavallers. El seu pare l'envia a Roma a acabar els seus estudis i formar-se en l'art. Va abandonar els càrrecs públics per dedicar-se a la poesia. Va freqüentar el cercle literari de Messal·la, on en poc temps es va convertir en el poeta favorit de les famílies aristocràtiques. Ovidi va morir l'any 17 dC, ja que mai va ser perdonat per la publicació de la seva obra Art d'estimar.

Obres

Etapa de Joventut

Destaquen les obres anomenades Amors (tres llibres dedicats a la seva estimada Corinna), Heroides (21 cartes escrites per heroïnes mítiques als seus marits o amants absents) i Art d'estimar (format per tres llibres, és un poema didàctic per a amants).

Etapa de Maduresa

Escriu La Metamorfosi (és un poema didàctic, l'obra més important d'Ovidi i una de les més conegudes de la literatura universal, on són quinze llibres i estan escrits en hexàmetres on Ovidi recull més de 250 narracions mitològiques) i Fastos (poema que explica les festes romanes amb els seus usos rituals).

Etapa de l'Exili

Tristes (cinc llibres d'elegies on explica les seves desventures) i Pòntiques (composicions que Ovidi dirigeix a la seva esposa Fàbia i als seus amics per tal que intercedeixin per ell davant d'August).

Bàrcino: La Barcelona Romana

Bàrcino té un origen mític lligat a l'heroi Hèrcules i la nissaga dels Barca.

Colònia de dret romà fundada l'any 15 aC amb el nom de Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino. Es trobava situada sobre el mont Tàber. Era un recinte rectangular delimitat per muralles amb torres i quatre portes. Es dedicaven a l'agricultura; conreaven cereals i vi.

Pescaven i extreien ferro de les mines. Molt important el comerç a través del riu Llobregat.

Restes Conservades

• Temple d'August: Només es conserven quatre columnes. Era de planta rectangular.
• Fòrum: Situat en la confluència del Decumanus i el Cardo Maximus.
• Muralles: Només es conserven les dues decumanes; les altres dues van ser enderrocades.
• Domus: Se n'han trobat sota la plaça del Rei i els seus voltants.
• Termes
• Aqüeductes: S'ha descobert un tram de quatre arcades.
• Necròpolis: S'hi conserven 85 elements funeraris del segle II - III dC.

Ilerda: La Lleida Romana

La fundació de la ciutat se situaria entorn al segle I aC. Ilerda pertanyia al conventum o districte judicial de Caesaraugusta i la seva situació geogràfica la va convertir en escenari d'importants batalles històriques. El principal problema que es té és que es desconeixen gaire els límits de la ciutat d'Ilerda pels pocs vestigis i restes que s'han trobat. Es creu que tindria unes 23 hectàrees.

Monuments i Restes

• Muralles: Només s'han descobert uns 6 metres de llargada per 2,5 metres d'amplada.
• Domus: S'hi ha trobat una vaixella, figuretes d'un lararium, olles...
• Termes: S'han excavat tot el cos de les termes i part d'una piscina -natatio- pertanyent a la palestra.
• Fòrum: Unes excavacions van treure a la llum un capitell corinti, restes de columnes i el pedestal d'una escultura, i això ha portat a pensar que serien restes d'edificis i elements propis del fòrum.
• Inscripció Funerària: Està dedicada a una lliberta grega.
• Museu Diocesà i Comarcal de Lleida: Aquí podem observar el capitell que es va trobar a la plaça Sant Joan, que pertanyia a una font monumental.
• Pont Vell: No es pot datar, tot i que ja existia l'any 47 aC.