Locke i Hume: Idees Polítiques i Coneixement

Política de Locke: Idees Polítiques i Bases de la Democràcia

Les idees polítiques de Locke es troben a la base de totes les democràcies liberals occidentals. Va ser el primer defensor dels drets individuals, la propietat privada, la divisió de poders, les llibertats d'expressió i opinió. És considerat el pare de la democràcia occidental. Per justificar les seves idees liberals, va escriure Dos tractats sobre el govern civil. Al primer, critica el dret diví dels reis a governar. Al segon, enuncia les seves idees polítiques més importants.

Origen de l'Estat

Als tres primers capítols del segon tractat, Locke defensa que l'origen i la legitimació de l'estat són fruit d'un pacte entre els individus que formen la societat. D'aquesta manera, l'estat se subordina als interessos individuals; mai no hi pot estar per sobre.

• Estat de naturalesa: Segons Locke, els homes eren lliures, amos i senyors d'ells mateixos, i feien el possible per estar el millor possible. Però també tenien un dret primitiu que els feia reconèixer els altres com a éssers lliures i respectar els drets generals. És a dir, l'home no és bo per naturalesa, però tampoc tan dolent com deia Hobbes. Fins i tot, considera que l'home té una mena de dret natural a contraatacar en el cas que se sentís agredit, castigant els qui li han fet alguna mena de mal.
• El pacte: Però l'home necessita ordre, una autoritat per salvaguardar aquests drets naturals. Neix la idea del pacte perquè no es transgredeixi l'harmonia natural i l'equilibri de drets. Segons Locke, doncs, els homes només renuncien a part de les seves llibertats, mentre que mantenen les relatives a la vida i a la propietat privada. De fet, es pot dir que els homes només renuncien a certes...

...llibertats en favor de l'estat, a condició que aquest faci servir aquest poder per protegir aquests drets i llibertats.

• Estat liberal: Arran del pacte, neix l'estat. I com que l'estat té el seu origen en la voluntat de tots els individus, continuen sent, en darrera instància, els qui en controlen els òrgans de govern. La sobirania és popular, i els governants estan en tot moment al servei dels individus. Vol dir que, si els governants no fan bé la seva funció, el poble té dret a la insurrecció i al trencament del pacte. Aquest estat ha de servir per acabar amb l'"estat de guerra", que és la situació en què els homes viurien sovint si no hi hagués una autoritat que ho evités. Locke té molt clar que la clau de l'èxit de qualsevol societat política és el sotmetiment de cada individu a les opinions i les decisions de la majoria.

Divisió de Poders

La millor manera d'evitar l'absolutisme és la divisió de poders. Locke en distingeix tres tipus:

• Poder legislatiu: Poder de redactar lleis per regular les propietats dels súbdits. El té el parlament, triat pel poble.
• Poder executiu: Dret natural de jutjar, castigar i rebre compensacions. Els individus, amb el pacte, renuncien a aquest poder; ara el té el rei.
• Poder federatiu: El tenen els diplomàtics. És el poder de declarar la guerra i la pau, establint pactes i aliances.

La Monarquia com a Règim Polític més Legítim

Locke considera que el sistema de govern més adient és la monarquia. Diu que els homes d'arreu del món tendeixen, per naturalesa, a organitzar-se en famílies, i cada família té una figura d'autoritat, com el pare. El pare és un referent que fa que tots els membres s'acostumin a l'autoritat paterna, ja que hi troben protecció i tranquil·litat. Aquest "govern del pare" acostuma tothom a estar sota l'autoritat d'una sola persona. Amb el pas del temps, les famílies es van unir i ampliar per motius diversos, sempre cercaven la referència del pare i, per això, van optar per triar aquell que tingués més capacitat per defensar-los dels perills. En alguns casos, va arribar un moment en què aquests governants van perdre de vista la missió que tenien i van començar a servir interessos diferents dels del poble, esdevenint així corruptes i tirans. Això va obligar els ciutadans a crear mecanismes de control dels propis governants, per tal d'evitar i castigar els abusos comesos per aquests.

Causes de la Dissolució d'un Govern

• La descomposició del poder legislatiu: Situació que es dóna quan el monarca imposa la seva voluntat sense ajustar-se a les lleis o quan impedeix que el poder legislatiu es pugui reunir.
• La ineptitud del poder executiu: Situació que es dóna quan el monarca es desentén de la seva funció bàsica, que és aplicar les lleis; i allà on no s'executen les lleis, és com si no n'hi hagués.
• L'actuació dels governants en contra de la missió que se'ls ha encomanat, que no és altra que protegir la vida, els drets, les llibertats i les propietats de la gent del poble.

Hume: L'Experiència com a Única Font Vàlida de Coneixement

Hume parteix de la base que tots els coneixements provenen de l'experiència i, per tant, la raó no té principis innats anteriors. El coneixement s'adquireix per la percepció. Ho planteja de dues maneres diferents:

• Primer, tenim impressions: Són percepcions que es presenten a la ment amb més força i vivacitat.
• Després, venen les idees: Són el resultat d'una operació de la ment sobre les dades prèviament obtingudes a través de les impressions.

Totes dues poden ser simples i complexes: una idea simple correspon sempre a una impressió simple, mentre que una idea complexa sempre correspon a una percepció complexa. Per tal que es formin idees complexes, la ment fa que les idees simples s'agrupin, la qual cosa demana que la ment apliqui algunes lleis d'associació. Hi ha tres lleis:

• Semblança
• Contigüitat
• Causa-efecte

Les idees complexes es fan per associació d'idees simples. L'enteniment és un continu fluir ordenat, seguint unes lleis comunes a tots els enteniments. La manera d'agrupar-se és sota un principi únic: l'hàbit.

• Escepticisme: Afirma que el coneixement comença amb l'experiència, i és evident que cadascú té una experiència única i irrepetible. Per tant, si l'experiència és personal, també ho serà el coneixement que jo he tingut. En definitiva, no coneixem la realitat en sentit estricte. Arribem a un escepticisme absolut. A banda dels coneixements matemàtics, res no és veritat.

• Cal distingir entre relacions d'idees i qüestions de fet:
  • Relacions d'idees: Posseïm una sèrie de coneixements on no han intervingut els sentits, ja que no van referits a coses perceptibles. És el cas de les matemàtiques, que són la ciència de les idees.
  • Qüestions de fet: Són totes les altres ciències, constituïdes per les informacions que ens han arribat per via sensitiva.