Llim Egipte

LA VALL DEL NIL

Civilització que dura més de 3000 anys. La conca del riu Nil és una estreta franja cultivable entre els deserts d'Aràbia (a l'est) i el desert de LÍbia (a l'Oest). Aquesta franja s'amplia en arribar al delta del Nil (baix Egipte)
. El riu Nil és la principal via de comunicació i de transport. A més, la seva crescuda anual proporciona un llim fèrtil que afavoria la prosperitat e l'agricultura.
Els deserts protegien Egipte dels perills exteriors.La vida quotidiana dels egipcis depenia de les crescudes del riu. Si eren massa intenses o massa escasses l'agricultura se'm ressentia i les males collites provocaven fam i misèria.

ELS TRES REGNES

Regne antic

Increment del poder dels faraons. Procés de centralització del govern. Campanyes de militars  a Núbia i Líbia. Expedicions comercials a Síria i Palestina. Es construeix el conjunt funerari de Gizeh. A la fi del període, es debilita el poder dels faraons, el país es fragmenta i pateix les invasions de pobles estrangers.

Regne mitjà

Els faraons remifiquen el país i porten la capital a Tebes. Rutes comercials cap al Mar Roig. Reestableixen el domini a Núbia i a la península del Sinaí. Etapa de gran esplendor cultural. A la fi de període, es torna a debilitar  el poder dels faraons, i el país és  envaït pels hikses, un poble que domina Egipte durant dos segles i introdueixen  l'ús del caball i del canó de combat.

Regne nou

Egipte inicia un procés d'expansió territorial cap al Pròxim Orient  que comporta enfrontaments amb d'altres pobles, com els hitites. Aconsegueix la màxima expansió territorial sota el domini de Tutmosis III. Cap al final de la seva història antiga, Egipte fou ocupat per assiris, perses o grecs. Al s. I Ac, Roma va incorporar Egipte com una província més.

ECONOMIA I SOCIETAT

El Nil

Desenvolupament econòmic similar a Mesopotàmia. Egipte també té una pluviositat escassa. Gràcies al riu i la seva crescuda anual els egipcis podien organitzar una agricultura permanent i molt productiva. El nil també és la principal via de transport de mercaderies i encara ara és l'eix econòmic d'Egipte.

L'agricultura

Egipte era un territori no gaire poblat i tenia prou recursos per alimentar tots els seus habitants. Si un any la collita era insuficient, els funcionaris del faraó poidien distribuir els productes que tenien emmagatzemats. Una família egípcia podia viure del producte d'una parcel·la petita. Llauraven camps amb l'ajut d'una parella de vaques; els bous i les ases eren animals de càrrega . Les ovelles i els porcs trepitjaven les llavors sobre el llim humit quan la inundació s'havia retirat . Productes: cereals, (blat, lli , raïm, ordi, llegums, figues i dàtils. La pesca era també una activitat molt productiva.

La societat

A) El faraó

Màxim el representant de l'estat. Era considerat un déu. Era amo i senyor de tot el regne, controlava el comerç i era el propietari de les  pedreres i de les mines. A canvi, havia d'assegurar l'ordre, la justícia, la seguretat i el manteniment de dics i canals. També era l'encarregat de controlar els abusos dels funcionaris encarregats de custodiar.

Símbols: La corona Blanca, símbol de l'Alt Egipte. La corona vermella, símbol del Baix Egipte.
La corona Doble, símbol de l'Egipte unificat, és una superposició de les dues corones. El cepre Nejej, Tenia forma d'un flagel, era molt utilitzat en cerimònies. El ceptre Heka, és l'etern acompanyant de Nejej, la seva funció era clara: com el pastor dirigeix al bestiar amb un bastó, el faraó ho fa amb el Heka a tot el seu poble. El rei sol aparèixer amb els bráços creuats i en cada un d'els porta un d'aquests símbols del poder.