Llibre de meravelles vicent andres estelles pdf

QUIM MONZÓ

Va nàixer a Barcelona el 1952. Ha treballat els oficis més diversos: dissenyador gràfic, dibuixant, corresponsal de guerra, autor de lletres de cançons, guionista, traductor i sobre tot escriptor de contes, novel·les i articles periodístics. Col·labora habitualment en la prensa diària o semanal.Ha conreat la novel·la, la narrativa breu i la literatura periodística. Característiques:Articles: la lluita contra el tòpic, el lloc habitual i la banalitat. Aborda la realitat quotidiana amb una mirada crítica i amb un humor que esdevé sàtira i crítica mordaz. Prosa: claredat expositiva, el laconismo, l’estil directe, la ironia i una conclusió estudiada.La seua obra és un exemple clar de la frontera difusa entre la literatura i el periodisme. Els seus articles estan relacionats amb l’actualitat inmediata però suporten una lectura posterior.

Alguns exemples son No plantaré cap arbre, Tot és mentida i El tema dels temes.Els temes que conrea són la vida cuotidiana del món occidental, el retrat de la societat hedonista, consumista i desideologitzada. Analitza l’estil de vida actual i els estereotips.Va publicar un recull de contes Uf, va dir ell i al tornar de Nova Cork, Benzina, una novel·la que tracta sobre la buidor de l’art postmodern.La magnitud de la tragèdia fa una reflexió sobre les obsessions, el somnis irrealitzables i el preu del plaer a partir d’un personatge amb els dies comptats.El perquè de tot plegat tracta les possibilitats combinatòries del desig i de les relacions home-dona i està marcat per un humor pesimista. Va publicar Guadalajara, un recull de contes i El millor dels móns. El darrer recull de relats publicats és Mil cretins.




7.

Vicent Andrés Estellés (1924 – 1993)Va nàixer a Burjassot el 1924. Va viure la Guerra Civil i la postguerra serà més traumàtica que la guerra, i la qualificarà com un “temps sinistre, tenebrós”. En els seus poemaris hi ha al·lusions constants, directes o indirectes, als sofriments imposats pel franquisme.Per tant, la guerra i postguerra són presents a les seues obres. Les dates de publicació d'aquestes no corresponen amb les dates de creació per la censura. Per tant, molts dels seus poemes no van poder ser publicats fins anys després d'haver estat escrits.Després d'estudiar periodisme a Madrid, va treballar al diari “Las Provincias”. Durant els 50 i 60 Estellés publica quatres poemaris: “Ciutat a cau d'orella” i “Donzell amarg”. A partir del 70, la seua obra serà coneguda i esdevindrà un símbol de recuperació cultural al País Valencíà, destacant el “Llibre de meravelles”. Després vindrien els Déu volums de la seua “Obra Completa”: “Recomane tenebres”, “Les pedres de l'àmfora”. El 1975, amb la mort de Franco, renaix l'esperança en el futur i comença a escriure el “Mural del País Valencíà”.Els temes predominants en la seua obra són el compromís cívic i la temàtica amorosa.

El compromís cívic es presenta com a intèrpret de les reivindicacions del seu poble

En aquesta defensa de la dignitat personal i civil, mostra la influència de Carles Riba. La seua crònica social, amarga i esperançada, baixa als detalls quotidians, a les descripcions dels personatges i de les escenes pròpies de l'època. En les “Horacianes” retrata la vida valenciana dels anys seixanta, barrejant València amb la Roma imperial i disfressant els seus enemics contemporanis de personatges de l'època. El “Mural del País Valencíà” és un conjunt de poemaris dedicats a exalçar la geografia i la història dels pobles valencians. Té un caràcter èpic influenciat de Neruda.L'amor és una constant en la seua obra, presentat en àmplies sensacions que van des del sexe més cru i immediant fins als sentiments més espirituals. Amb “Els amants” s'aparta de la retòrica amorosa tradicional.La llengua poètica d'Estellés es construeix a partir de tres bases: la llengua dels nostres clàssics (Ausiàs March), la literatura catalana del s.XX i la llengua del carrrer, el català aprés a l'Horta, viscut des de la infantesa. Destaquem de les seues característiques l'ús d'un llenguatge acostat a la parla quotidiana, de comparacions, d'una adjectivació característica, la repetició de mots i sintagmes (polisíndeton), la paròdia, les composicions mètriques varies, el poema confessió i el poema diàleg

.8.

Salvador Espriu

Ha conreat la narrativa, el teatre i la poesia. La seua producció poètica es desenvolupa després de la guerra, per les facilitats de publicació d´un gènere que no necessita tant d´espai com la prossa i que es caracteritza per un hermetisme que facilitava passar la censura.El seu primer llibre de poesia,Cementiri de Sinera, on evoca el món destruït per la guerra i que el poeta identificava amb Sinera.Aquest llibre i els següents formen l´anomenat cicle líric: Les hores, Mrs. Death, El caminant i el mur i Final del laberint, que es caracteritza per ser fonamentalment una reflexió sobre la mort, també la llengua n´és un tema essencial.A El caminant i el mur pertanyen les Cançons de la roda del temps que va musicar Raimon.

 S´hi inclou també el conegut poema “ Assaig de càntic en el temple “, on l´expressió d´amor a la pàtria assoleix una auténtica grandesa per la identificació dels defectes personals i els col·lectius.Va ser La pell de brau, el llibre que més ressò va aconseguir. Amb un tó èpic i didàctic, parla de la llibertat la justícia i la tolerància, i eixampla el puntt de vista a la península Ibèrica.Aquesta obra s´inscriu dins del Realisme social i la situació política que viu el país.L´obra d´Espriu destaca per la capcitat d´assimilar l´herència mítica de la humanitat. El Llibre del morts de l´antic Egipte, la Biblía, la tradició mística jueva i la mitologia grega. D´altra banda, combinaa el to líric, l´elegíac, el satíric i el didáctic.