Llibre segon curial e güelfa fragment

Tema 14

1.La narrativa cavalleresca

Curial e Güelfa

Escrita al XV, obra Anònima, autoria atribuïda a algun secretari de la cort d’Alfons el Magnànim. Conté nombroses referencies a la tradició literària clàssica grecoromana, a L’Itàlia de l’època i a la literatura pròpia. Esta dividida en tres llibres:

Ø1 llibre: predomina el Tema amorós i cavalleresc.

Curial, jove humil, entra ala cort del marqués de Monferrat, s’inicia en la Cavalleria, ajudat per la germana del marqués Güelfa, vídua i jove que S’enamora d’ell. En un viatge a Àustria coneix Laquesis i, davant la difícil Situació amorosa, decideix anar-se’n al combat, Güelfa, retirada en un convent Es sent traïda i gelosa.

Ø2n llibre: es sobretot de Tema bèl·lic i militar.

Curial participa en el torneig de Melu, Curial viu episodis amorosos: Retroba Laquesis, fet que convenç Güelfa de la infidelitat de Curial i deixa de Protegir-lo. Curial, desesperat d’haver perdut el favor de Güelfa, li demana Perdó.

Ø3r llibre: hi abunda el Tema del saber i la ciència.

Curial viatja a Jerusalem i Grècia per fer penitència. Curial retorna a Monferrat i prova de recuperar a Güelfa. Finalment, venç els turcs, obté el Perdó de Güelfa i es casen.

·
Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell

Joanot Martorell, nascut a Vlc en una família de la noblesa mitjana. Fou Cavaller, involucrat en conflictes cavallerescos. Joanot escrigué nombroses Lletres de batalla i un relat inacabat “Guillem de Varoic”.

La novel·la esta inacabada, el manuscrit de Martorell passà a mans de Martí Joan de Galba, com a pagament del diners que li devia. Galba acabà la novel·la, En la cual es combinen tres plans: el cavalleresc, l’històric, i el realista. Es consiera una novel·la moderna.

L’acció s’estructura en 5 parts:

oPart anglesa:
narra les aventures del Cavaller ermità Guillem de Varoic, que venç els sarraïns i allibera Anglaterra. A la cort, el rei d’Anglaterra nombra a Tirant cavaller i participa en diversos Combats.

oA Sicília i Rodes:
Tirant i l’infant  de França, van a Rodes, l’infant s’enamora de La princesa Ricomana, mentre Tirant allibera a Rodes, després tirant ajuda a L’infant en el casament amb la princesa.

oA l’Imperi grec:
Tirant va a lluitar conra Els Turcs,, l’emperador el fa capità general de l’exercit i Tirant guanya totes Les batalles, a més abunden les escenes amoroses entre Tirant i la princesa Carmesina. Tirant ha de superar diversitats, com la traïció del duc de Macedònia Que obliguen a Tirant i Plaerdemavida a embarcar-se en un vaixell que naufraga A les costes del nord d’Àfrica.

oAl nord d’Àfrica:
Tirant es empresonat i, Posteriorment alliberat per lluitar contra els turcs. Guanya fama militar i Finalment acompanyat per Plaerdemavida, torna a Constantinoble.

oDe nou a l’Imperi grec:
Tirant allibera l’Imperi De l’amenaça dels turcs, es casa amb Carmesina i es nomenaat cèsar de l’Imperi. Tirant cau malalt i mor després de fer el testament, Carmesina també mor del Dolor; l’emperador mor per la pèrdua de la seua filla. A la fi, ‘escuder de Tirant, es casa amb l’emperadriu i esdevé emperador.

2.La prosa religiosa i la prosa humanista

Isabel de Villena

Filla il·legítima de l’escriptor castel·là Enrique de Villena i fou acollida a la cort de María de Castella, esposa d’Alfons el Magnànim. Autora d’una única obra VITA CHRISTI, encara que narra la vida de Jesucrist, el paper principal Correspon a la Mare de Déu i atorga un gran protagonisme a les dones que Envoltaren la vida de Jesús. Comença amb el naixement de María i acaba amb L’ascensió al cel. La crítica literaria ha interpretat aquesta reivindicació Dels valors de les dones, a més del fet que era una obra destinada a les Monges, com una rèplica al corrent literari misogin.

En l’estil destaca la naturalitat i la senzillesa d’un Discurs entenedor, molt allunyat del retoricisme de l’estil de l’època, que Empraven autors com j-oano Roís de Corella.

Joan Roig de Corella

A més de poesia, També conreà la prosa. Mostra la influència d’autors clàssics com Ovidi o Sèneca. Corella participà en tertúlies literaries que celebrava Berenguer Mercader a sa casa. L’estil de prosa de Corella es culte i retòric, empra Llatinismes lèxics i la sintaxi segueix l’ordre llatí, amb hipèrbatons, incisos Abundants i el verb situat al final de l’oració. Aquest nou estil llatinitzat S’anomena valenciana prosa. La Temàtica es diversa:

oTema amorós: la Tragèdia de Caldesa relata els amors de Corella amb Caldesa.

oTema religiós: la vida de la gloriosa Anna narra la Bografia de la Verge María.

oTema mitològic: la Hitòria de Leànder i Heró és una historia d’amor impossible inspirada en Ovidi.

oObres de circumnstancies: El Triomf de les dones defensa el gènere femení.

TEMA 15

CONTEXT HISTÒRIC DE L’Edat Moderna

Segle XVI s’afermaren les Monarquies europees autoritàries i es crearen els estats moderns; en el Religiós, la crisi iniciada per la Reforma protestant qüestionà l’autoritat del Papa i provocà la reacció del concili de Trento, que rebutjà el protestantisme I inicià la Contrareforma.

La situació política i Sociolingüística continuà el procés d’unificació i subordinació a Castella. A València i Mallorca, la guerra de les Germanies enfrontà la petita burgesia i Els llauradors contra l’aristocràcia; la revolta acabà mb la cruenta repressió Que la virreina Germana de Foix exercí contra els agermants(llauradors i P.Burgesia), fet que afectà negativament el creixement  de les principals ciutats.

Segle XVII, expulsió dels Moriscos provocà un descens demogràfic important, amb greus conseqüències Socials i econòmiques a causa del despoblament de moltes comarques i de la Manca de mà d’obra al camp. Durant el regnat de Felip II, s’accentuà la Política centralista i la repressió de l’ús de la llengua pròpia, que progressivament Era substituïda per la castellana. La política centralista del duc d’Olivares Provocà la guerra de Secessió de Catalunya.

Segle XVIII mort de L’hereu del rei Carles II féu esclatar la guerra de Successió a la corona D’Espanya, que enfrontà el candidat Felip de Borbó, partidari d’una política Centralista, i l’arxiduc Carles. S’hi imposà la dependència política de Castella i la persecució del català, que deixa de ser llengua oficial.

EL Renaixement

 Moviment de renovació cultural que s’inspirà En les idees i en l’art clàssic de Grècia i Roma. La producció literària Renaixentista ací fou escassa: en general  La literatura es mantingué fidel a la tradició medieval i incorporà Tímidament els nous corrents italians. Es produí la renovació de la poesia i l’aparició Dels nous generes entre els quals destaca l’assaig. Es produí un canvi D’actitud de bona part dels escriptors, que començaren a emprar al castellà com A llengua literària.

En la poesia hi hagué 4 Tendències: l’herència d’Ausiàs Març, la poesia popular, la poesia satírica i La lírica que seguí les innovacions italianes. Autors es destacats: Pere Serafí, Joan Timoneda i Joan Pujol.

Pere Serafí:
Pintor i poeta. En la pintura seguí el corrent Renaixentista, i com a poeta fou autor de Dos Llibres, recull dividit en dos parts: profana i religiosa.

Joan Timoneda: Escriptor, Llibreter i editor d’un gran nombre de plecs poètics solts, romanços Tradicionals, teatre, reculls de contes, anècdotes, i de diversos cançoners Populars, la majoria en castellà. Cançoner mes important àFlor d’enamorats, recull poètic popular de tema amorós.

Joan Pujol: escrigué poemes de Caràcter moral i religiós seguint els esquemes ideològics de la  Contrareforma; en el poema “Visió en somni”, Se li apareix Ausiàs Març, que blasma les traduccions de les seues obres al Castellà.

La prosa més Representativa i universal del nostre Renaixement fou escrita en llatí per Joan Lluís Vives i Març Entre els autors més rellevants, cal destacar a Pere Antoní Beuter (Primera part de la història de València) i Cristòfor Despuig (Col·loquis De la insigne ciutat de Tortosa).

En el teatre, cal citar a Lluís del Milà, escrigué El Cortesano, I Joan Ferrandí d’Herèdia, autor de poesia de caràcter popular i de peces Teatrals bilingues de tipus renaixentista en el context de la cort valenciana De Germana de Foix, com ara La Vesita.

EL Barroc

El terme Barroc ha sigut Interpretat com allò que és lleig, repulsiu o extravagant en l’art. Hi ha una Tendència a l’exageració i a l’artifici, amb freqüents hipèrboles i Hipèrbatons. L’art Barroc pretenia impressionar. En el Barroc es distingeixen 2 Corrents literaris:

oEl conceptisme, que Tendia als jocs d’enginy, els jocs de conceptes i els missatges críptics.

oEl culteranisme, buscava La bellesa formal mitjançant un estil recarregat i pompós, amb abundants Metàfores, hipèrbatons, referencies mitològiques, etc.

Els poetes mes Representatius del nostre Barroc son:

·Francesc Vicenç García: Més conegut com a “rector de Vallfogona”, fou l’escriptor més destacat d’aquest Període. La seua poesia tracta els temes de l’amor, el desengany, el pas del Temps o la mort, encara que sovint des d’un punt burlesc.

·Francesc Fontanella

Escrigué peces de teatre com ara Lo Desengany, i poemes de tema religiós i amorós, rics en metàfores I al·lusions mitològiques.

·Francesc Mulet

Escrigué obres de tema burlesc, com ara el Tractat del pet, i dues peces teatrals, La infanta Tellina i El rei Matarot.

Quant a la prosa , hi ha Textos jurídics i mèdics, i sobretot obres d’història, entre les quals destaca Crònica universal del Principat de Catalunya, de Jeroni Pujades.

EL NEOCLASSICISME

La literatura Neoclàssica, com a conseqüència de l’afany científic i investigador, fou Sobretot didàctica, i l’assaig fou un gènere molt conreat. Entre els Il·lustrats mes destacats, cal recordar a Gregori Maians.

Durant la segona meitat del Segle XVIII es publicaren diversos estudis lingüístics, gramàtiques, Diccionaris i nombroses apologies de la llengua que contribuïren a la presa Consciencia lingüística dels parlants i establiren les bases de la recuperació A que aspirà la Renaixença del s.XIX.

Un exemple de l’interès Per la llengua pròpia es l’obra del valencíà Carles Ros, un bran apologista, Que escrigué diversos tractats gramaticals i ortogràfics. En quant als Escriptors hi ha que destacar als següents:

·Lluís Galiana: fou el Prosista valencíà mes destacat. Escrigué en castellà i en llatí, i en la nostra Llengua la narració costumista Rondalla De rondalles, que conta els conflictes d’una família humil arran del Festeig de la filla.

·Rafael Amat: autor del Dietari  Calaix de sastre, obra de memòries amb un Llenguatge col·loquial farcit de castellanismes, amb humor i detalls Pintorescos de costums i personatges.

·Joan Ramis i Ramis: Principal representat de l’escola menorquina, fundador de l’entitat cultural Societat Maonesa i autor de l’Ègloga de Tirsis i Filis, i d’obres de teatre com Ara Lucrècia o Arminda.

LA LITERATURA POPULAR I EL TEATRE DE TRACICIÓ MEDIEVAL

En genral, es tracta de Composicions poètiques d’autor anònim i de transmissió oral amb una llengua Col·loquial que incorpora tant arcaismes com castellanismes. La majoria de Gèneres són de tema religiós, com els gojos, cançons de lloança a Déu, MdeDeu o Sants, i les nadales, composicions sorbre el naixement de Jesús. El romanç fou Un genere molt conreat: composició de nombre indeterminat de versos, d’art Menor i rima assonant, que redactava fets històrics amb dramatisme i contingut Emotiu.

Les cobles, eren cançons de 4 versos, amb una gran varietat temàtica: amor, ebyorança, treball, bressol, Etc. Els diàlegs eren peces curtes dialogades  En vers, que foren l’origen dels col·loquis.

El teatre tame es de tema Religiós i moltes obres tingueren una llarga pervivència durant l’Edat Moderna. Una de les obres que encara es conserva es el Misteri d’Elx, un drama religiós de la tradició medieval.

TEMA 16

CONTEXT HISTÒRIC I SOCIOLINGÜÍSTIC

En l’àmbit econòmic i Social, la revolució industrial consolidà el poder a la burgesia i transformà L’estructura social tradicional, en la nova societat de classes la noblesa Perdé la primacia, la burgesia ascendí a classe dirigent i el poble esdevingué Proletariat. Quant a les idees filósòfiques i estètiques, es desenvolupà un Moviment anomenat, romanticisme. A Espanya, la Constitució liberal de Cadis fou Un projecte polític modern, les tensions entre la burgesia liberal i L’aristocràcia conservadora provocaren una gran inestabilitat política amb L’esclat del carlisme a la mort de Ferran VII.

En el nostre àmbit Lingüístic, els ideal ROMàntics alimentaren l’esperit reivindicatiu de la Burgesia i produïren el moviment de la Renaixença, que aspirà a la recuperació De la llengua i la literatura en els registres formals, l’esplendor que gaudi La nostra literatura afavorí el medievalisme en els temes i l’ús d’un estàndard Arcaïtzant.

EL ROMANTICISME

Moviment artístic i Cultural europeu, amb autors com Goethe o Schiller.

Els ROMàntics defensaven La llibertat individual i la subjectivitat en la creació artística. Aquesta idea Provocà l’exaltació d’un sentiment patriòtic.

L’historicisme es Manifestà de primer amb un esperit optimisme i progressista, però es torna Pessimista i conservador. El romanticisme mostra dualitats contradictòries, a Més la insatisfacció davant la realitat els conduí a intentar transformar Aquesta realitat mitjançant un idealisme poètic i estètic. Els ROMàntics Trencaren amb les normes de la poètica clàssica, defensen la creativitat i la Diversitat de les formes poètiques.

LA RENAIXENÇA

Poesia:

gènere mes conreat. A València té una gran incidència a Partir de l’inici dels Jocs Florals i la creació de Lo Rat Penat, dona lloc a Molt poetes com:

oTeodor Llorente i Olivares: traductor decastellà d’autors; periodista, fundador i director del Diari Las Provincias.Tingué una gran influència nen la societat valenciana de L’epoca, amb una visió idealitzada i un estil basat en els tòpics tradicionals. Escrigué en la nostra llengua poemes històrics, patriòtics, religiosos i Amorosos.

oVicent W Querol

oConstantí Llombart

Teatre:

dues tendències:

oTeatre culte: representat Per Víctor Balaguer i Àngel Guimerà. Tema històric i amb una llengua farcida D’arcaismes.

oTeatre popular: autors Com Eduard Escalante o Joseep Bernat i Baldoví, temes de la vida quotidiana i Conrearen el gènere del sainet.

ØÀngel Guimerà: un dels fundadors del setmanari La renaixença. Amb l’obra Gal·la Placida, propicià la restauració Del teatre català, que consolidà amb Mar I cel. Terra Baixa, on S’enfrontaren el món pur de la muntanya i el corrupte de la ciutat.

ØJosep Bernat i Baldoví: fundador i director de diverses revistes Populars  satíriques com  La Donsaina, El Tabalet i El sueco, Autor dels primers llibrets de falla i considerat l’iniciador del teatre modern A València. Publicà diversos sainets: El Virgo de Visenteta, l’Agüelo Pollastre, Qui tinga cucs que pele fulla.

ØEduard Escalante: pertanyia a la petita burgesia i els seus sainets Il·lustren els costums, els conflictes de les classes mitjanes i els canvis Socials de la València preindustrial. Fou autor de sainets com ara Bufar en caldo gelat, l’escaleta del dimoni.

EL Realisme

Busca l’objectivitat i rebutjava La fantasia, els element irònics, els símbols i els mites. La psicologia S’emmarca en un context: temps, espai i ambient social concret. A casa nostra Tingué poca vitalitat a causa de la debilitat editorial, de l’escassesa d’un Públic lector idea la manca d’un estàndard lingüístic unificat. Existí un Projecte de novel·la realista encapçalada per Narcís Oller.

EL Naturalisme

Sorgí com a evolució i Radicalització de Realisme. L’esperit científic i positivista de l’època Inspira l’estètica naturalista que afirmava el determinisme ambiental i Biològic. El natu.Català es diferencia del frances en la no acceptació del Determinisme biològic i ambiental.

Narcís Oller: conreà la Novel·la, el conte, el quadre de costums, el teatre i el llibre de memòries. La Primera novel·la fou La papallona. En L’Escanya pobres, que explica la Lluita pels diners que condueix al protagonista a la mort tràgica.